Vicent Wenceslau Querol i Campos
De Viquip??dia
Vicent Wenceslau Querol i Campos (Val??ncia, 28 de setembre de 1837 - B??tera, 24 d'octubre de 1889) va ser un poeta valenci?? del segle XIX. Va escriure tant en castell?? com en catal??; sent especialment recordat pel seu recull de Rimes catalanes, incl??s en el volum Rimas.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va finalitzar el batxillerat l'any 1854 i va matricular-se en Dret a la Universitat de Val??ncia on va ser deixeble del canonista Miquel Pay?? i Rico ??? qui despr??s arribaria a ser cardenal Primat de Toledo, del cronista de la ciutat Vicent Boix i Ricarte, de l'economista Antonio Rodr??guez de Cepeda i de l'historiador del Dret Eduardo P??rez Pujol.
Va comen??ar a practicar la poesia en la seua ??poca d'estudiant. En el certamen de la societat estudiantil "La Estrella" va guanyar un premi amb el seu poema La Pe??a de los Enamorados. Hi va con??ixer Teodor Llorente i immediatament van niciar una relaci?? d'amistat. Arran de les frequ??ents visites que Querol i Llorente feien a la bibloteca de la Universitat, hi van con??ixer el poeta i fil??leg mallorqu?? Mari?? Aguil?? i Fuster, qui llavors n'ocupava el c??rrec de bibliotecari, iniciant aix?? un dels g??rmens de la Renaixen??a valenciana.
Arran de la seua participaci?? en dos cert??mens po??tics, un d'ells organitzat per la Universitat per a celebrar el IV Centenari de la canonitzaci?? de sant Vicent Ferrer i despr??s en l'obertura del curs (12 d'octubre de 1856) de l'Escola de Belles Arts, va comen??ar a guanyar fama i se li van obrir les portes dels cercles literaris de la ciutat.
L'any 1859 va aconseguir que l'associaci?? cultural El Liceo Valenciano patrocinara la celebraci?? dels primers Jocs Florals de la ciutat de Val??ncia, imitant el model barcelon??. Es va celebrar al Paranimf de la Universitat i hi assistiren poetes de tot l'??mbit ling????stic catal??, resultant-ne premiats el mateix Querol, Llorente i V??ctor Balaguer.
En acabar els estudis, l'any 1860, va comen??ar a treballar al despatx de l'advocat Joan Reig i Garcia, especialitzant-se en dret mercantil. A trav??s dels contactes proporcionats pel seu treball va passar a ocupar la secretaria e la companyia ferrovi??ria que explotava la l??nia Tarragona-Val??ncia-Almansa, propietat del Marqu??s de Campo. Ben aviat va ser promogut a delegat de la ger??ncia de l'esmentada empresa, amb competencies executives que feien d'ell el gerent de fet de la corporaci??.
L'any 1880 va ser mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona, certamen que tamb?? arribaria a presidir l'any 1885.
El 1877 va accedir al lloc de cap nacional de tr??nsit de la companyia Ferrocarriles del Mediod??a de Espa??a i va haver de traslladar la seua resid??ncia a Madrid. Es trobava en plena maduresa liter??ria i era un poeta respectat pels ambients intel??lectuals espanyols. A partir d'aquest moment, no obstant, la intensitat del treball a l'empresa va fer que anara disminuint la seua producci?? liter??ria. Va caure malalt a Par??s, on es trobava per assitir a un congr??s celebrat arran de l'Exposici?? Universal de 1889. Malalt del pit, el seu amic Josep Aguirre Matiol li va deixar una casa d'esplai ??? la Caseta Blanca??? que tenia a B??tera, perqu?? puguera recuperar-s'hi. No obstant, la malaltia va agreujar-se i Querol va morir a l'octubre de 1889.
[edita] Obra
La major part de la producci?? po??tica de Querol va anar apareixent de manera dispersa en publicacions peri??diques i en premsa: El Miguelete, El Pensamiento de Valencia, La Opini??n, Revista de Valencia, Las Provincias, Revista Contempor??nea, La Ilustraci??n espa??ola y americana, etc. Tot i que va escriure tant en castell?? com en catal??, la major part de la seua producci?? po??tica va ser en llengua castellana.
No va ser fins l'any 1877 que la major part de la seua obra va ser editada en un recull sota el t??tol de Rimas, en qu?? s'hi va arreplegar tant la seua producci?? castellana com a catalana, aquesta darrera amb el t??tol de Rimes catalanes. Se'n van fer dues edicions, 1877 i 1891, prologades respectivament per Pedro Antonio de Alarc??n i pel seu amic Teodor Llorente. A aquests llibres cal afegir les poesies desconegudes editades per Llu??s Guarner.
En la seua traject??ria es poden identificar dues etapes; la primera caracteritzada per la tem??tica patri??tica i jocfloralesca, que respon a impulsos externs, i la segona, que respon a impulsos interns, de tem??tica m??s familiar i humana.
A la primera etapa corresponen les seues ep??stoles, com per exemple les adre??ades a Alarc??n sobre la poesia i a Gaspar N????ez de Arce sobre el seu llibre Gritos de combate, aix?? com les seues odes A Mar??a, A Cristo, A la Guerra de ??frica, etc. En la mateixa l??nia s'hi troben els seus poemes filos??fics (Golondrina de oto??o, A un fil??sofo cristiano), el poemes mitol??gics, les seues can??ons i les seues poesies d'ocasi??.
Al segon tipus d'impulsos, els interns, corresponen les seues Rimes, 14 poemes breus que evoquen de manera r??pida ??? de vegades condensada??? sentiments profunds expressats de manera senzilla, ??dhuc amb certs biaixos ret??rics que no acaben de quadrar amb el to general, i fins i tot amb ocasionals moralismes. En aquest segon grup, no obstant aix??, se situen els seus poemes de tema familiar, que s??n els m??s celebrats. Aquests darrers poemes reflecteixen una realitat quotidiana, potser prosaica, per?? no per aix?? menys entranyable: A la memoria de mi hermana Adela, A la Nochebuena, A mis ancianos padres, A un ??rbol, Oraci??n, etc. Hi apareix el t??pic de la llar com a refugi de les tempestes del m??n. Ausente ??s la cloenda d'aquesta s??rie, una pintura s??bria i familiar del seu paisatge nadiu. En la seua l??rica amorosa, influ??da per Gustavo Adolfo B??cquer, destaquen les seves tres Cartas a Maria.
S'ha citat sovint el ju?? de Miguel de Unamuno sobre la qualitat de l'obra de Querol, i m??s concretament el fet que considerava la seua producci?? en castell?? superior a la seua obra catalana[1]: ??Per?? ell, Querol, quan havia de treure l'??nima de la seua Val??ncia no la treia en la llengua de Jaume d'Arag??, sin?? en la llengua castellana, en la del Cid de Castella.??[2]
[edita] Refer??ncies
- ??? Joan Fuster (1956). Balan?? de la Renaixen??a (catal??). Introducci?? a Antologia de la poesia valenciana (Barcelona, 1956), tret ara del vol. 5 de les OOCC, p??g. 320-324.. Universitat Jaume I. Data d'acc??s: 01-04-2008.
- ??? Discurs de Miguel de Unamuno al Cong??s dels Diputats. 18 de setembre de 1931. Diari de sessions [1]
[edita] Bibliografia
- (castell??) Vicente Gasc??n Pelegr??. Prohombres valencianos en los ??ltimos cien a??os, 1878-1978. Val??ncia. Caixa d'Estalvis de Val??ncia, 1978. ISBN 845002603X
