Ucronia

De Viquip??dia

La ucronia ??s sovint considerada un subg??nere de la ci??ncia-ficci??, una mena d'hist??ria alternativa amb trames que transcorren en un m??n amb una hist??ria passada diferent de la nostra a partir d'un esdeveniment determinat (per exemple, els guanyadors d'una guerra ara apareixen com a perdedors, o un personatge hist??ric clau ara t?? una vida diferent, etc) que podr??em denominar com "moment de diverg??ncia". A la hist??ria resultant tot i ser coherent, se substitueixen fets o personatges hist??rics per altres d'hipot??ticament possibles.

Tanmateix, tamb?? hi ha qui considera ucronies aquelles narracions que tenen lloc a un temps indeterminat, sense cap relaci?? amb un fet hist??ric prec??s, per?? que plantegen universos socials, morals, culturals o l??gics, diferents als existents, m??s enll?? de la simple circumst??ncia personal. Un bon exemple de ucronies en aquest sentit ho s??n Gulliver de Jonathan Swift, La muralla xinesa de Franz Kafka, El joc de les granisses de Hermann Hesse, La cantant calba d'Eug??ne Ionesco, o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.

No se solen considerar ucronies les hist??ries situades en el futur de l'??poca que han estat escrites, com per exemple, la novel??la 1984 de Orwell, escrita el 1948, o Glob??lia de Ruffin, ambientada en un futur indeterminat.

El terme ucronia (que voldria dir en cap temps, mai, seguint el model de utopia) va ser encunyat pel fil??sof positivista franc??s del segle XIX, Charles Renouvier que la definia com "la utopia en el temps".

A difer??ncia de la utopia com a g??nere, des del seu encunyament per Thomas More, la ucronia no ??s necess??riament id??l??lica ni tan sols positiva. Ans al contrari. Amb molta frequ??ncia representa una situaci?? indesitjable, amb un cert contingut de malson, i amb elements poc o molt notables de met??fora i de cr??tica a la realitat viscuda. Tamb?? s'ha ultilitzat en aquest sentit, els termes de distopia o de cacotopia. Hi ha, tamb??, qui l'ha volgut confondre amb el concepte d'antiutopia, emprat sovint, de manera equ??voca, com aquella perspectiva que resulta m??s aviat repulsiva, esgarrifosa.

De vegades, les trames es compliquen amb viatges en el temps de personatges que intenten desfer o refer moments cr??tics de la hist??ria, o amb l'aparici?? d'elements anacr??nics abans o despr??s del que seria esperable a la nostra hist??ria. Ara b??, l'element definitori del g??nere ??s que la realitat descrita, tot i ser diferent de la nostra, mant?? la seva coher??ncia interna i amb la hist??ria anterior fins al moment de diverg??ncia.

Tamb?? sovint hi apareixen fets o personatges reals distorsionats d'una manera hipot??ticament possible per crear efectes ir??nics o cr??tics amb la realitat hist??rica (per exemple un Hitler que ??s un pintor d'aquarel??les de segona categoria, o una Catalunya integrada tota a la Rep??blica Francesa on el catal?? ja ha desaparegut). A cada pa??s han aparegut temes recurrents per a aquest tipus d'hist??ries, reescrivint fets hist??rics considerats cr??tics amb resultats diferents segons les opinions dels autors. Per exemple, a Espanya han aparegut tot d'hist??ries sobre diferents resultats de la Guerra Civil Espanyola, a It??lia amb una evoluci?? diferent del feixisme i la Segona Guerra Mundial, als Estats Units amb els confederats guanyant la Guerra de Secessi??, etc.

Alguns exemples notables o nostrats en s??n:

• Un ianqui a la cort del Rei Art??r, de Mark Twain; un ciutad?? de Connecticut es desperta a l'Anglaterra del Rei Art??s i, aprofitant els seus coneixements, hi introduir?? tot de tecnologia anacr??nica.
• Pret??rit imperfecte de Toni Soler el 1994; una intervenci?? a la Guerra dels Segadors acaba amb un present amb una Catalunya dins de la Rep??blica Francesa.
• Lest Darkness Fall (Que no caiguin les tenebres) de L. Sprague de Camp el 1939, no publicat en catal??; en una documentada recreaci?? de la It??lia dels ostrogots, el viatger en el temps t?? temps de fer-se ric, salvar la monarquia ostrogoda i emancipar els esclaus, entre moltes altres coses.
• Up the line de Robert Silverberg; una par??dia de l'anterior, en qu?? un guia tur??stic temporal provoca tota mena de problemes tot anant i venint de Bizanci.
• Bring the Jubilee de Ward Moore (publicat en castell?? com Lo que el tiempo se llev?? i en franc??s com Autant en emporte le temps); el protagonista viu en un m??n on la Confederaci?? va guanyar la guerra de Secessi??...
• Mein F??hrer de Rafael Mar??n; un conte on uns joves nazis tornen en el temps per assassinar Churchill, la trama es complica i ...
• El coleccionista de sellos de C??sar Mallorqu??; que va rebre el premi UPC de 1995, una novel??la ben portada ambientada en una Rep??blica Espanyola que est?? guanyant la Guerra Civil.
• El enfrentamiento de Juan Carlos Planells; la trama passa en una Barcelona dominada pels nazis.
• P??tria (t??tol original Fatherland) de Robert Harris; novel??la ambientada en una Europa on els nazis van guanyar la Segona Guerra Mundial perqu?? els Estats Units es van mantenir neutrals.
• Back to the future (Retorn al futur), saga de films de Robert Zemeckis, amb gui?? de Bob Gale, el primer dels quals aparagu?? en 1985.
• Abans moros que catalans de Jordi Querol i Mois??s Merc??, publicada el 1984, on imagina un Pa??s Valenci?? en qu?? al segle XVII no va tenir lloc l'expulsi?? dels moriscos.
• El Trenta d'Abril, obra de teatre de Joan Oliver on el 1930 existeix un rei anomenat Jaume VIII, descendent del Casal de Barcelona, que domina Catalunya i el Pa??s Valenci?? i que aspira a conquerir Mallorca, illa en poder dels brit??nics.

Sovint les ucronies es fan servir com a recurs did??ctic per reflexionar sobre la hist??ria i fer-ne divulgaci??, per exemple al programa El nas de Cle??patra^[1] de Catalunya R??dio o en una secci?? fixa de la revista S??piens.

[edita] Refer??ncies

1. ??? El nas de Cle??patra a la web de Catalunya R??dio