Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Sant Valeri - Viquip??dia

Sant Valeri

De Viquip??dia

Escultura de Sant Valeri al sepulcre de l'abat Lope Marco (Monestir de Veruela)
Escultura de Sant Valeri al sepulcre de l'abat Lope Marco (Monestir de Veruela)

Sant Valeri (Valeri de Saragossa) va ser Bisbe de Saragossa (segle IV), mestre de Sant Vicent M??rtir i confessor de la fe cristiana. ??s el sant patr?? de la ciutat de Saragossa, en la qual es veneren les seues rel??quies des del segle XII. La seua festa se celebra el dia 29 de gener sent tradicional la degustaci?? de tortells per eixe motiu.

Els documents no ens diuen molt d'ell. S?? que sabem que va estar present en el primer concili espanyol de qu?? hi ha not??cia: el de Elvira, en Granada (ca.306). Prudenci afigeix que era el seu diaca Sant Vicent M??rtir, mort en Val??ncia que li va acompanyar en la seua captivitat fins a la ciutat del T??ria durant la persecuci?? de Diocleci??, i on va salvar la vida, ignorem per quina causa concreta.

La tradici?? posterior, m??s novel??lesca, ens diu que Sant Valeri era de dif??cil paraula, potser un poc botij??s; i que, en el tribunal valenci??, aix?? va dirigir l'atenci?? principal al fog??s Vicent, que va voler parlar per ambd??s i va pagar amb la vida el seu atrevit discurs.

Despr??s de la invasi?? musulmana, quan acabava, pr??cticament, de n??ixer el Regne d'Arag??, van arribar not??cies que s'havien descobert els seus restes en el Pirineu. Es va suposar, llavors, que el bisbe havia sigut exiliat a aquelles terres poc hospital??ries. En 1050, la qual cosa es va creure era el seu cos venerable va ser portat a la seu episcopal de Roda d'Is??vena, llavors cap eclesial d'Arag??.

Quan les tropes d'Alfons I d'Arag?? i de Gast?? de Bearn van entrar a Saragossa en 1118, la restauraci?? de la mitra cristiana exigia, quasi, la pres??ncia f??sica de les rel??quies valerianes. El cap??tol de Roda va ser gener??s i va enviar, en successius moments, primer un bra?? i, m??s tard, el crani del bisbe confessor (aquest, en 1170, davall el ceptre ja d'Alfons II d'Arag??).

Va haver-hi m??s d'un bisbe cesaraugust?? amb aquest nom, en la Edat Antiga. I no hi ha dubte -per les Actes del Concili d'Elvira- sobre que era un Valeri qui governava la di??cesi al comen??ament del segle IV.

Un retrat ideal d'aquest bisbe -que, segurament, reprodueix els trets de Benet XIII- es guarda en el Museu Capitular de Saragossa.