S??viets
De Viquip??dia
S??viet ??s una paraula russa que fa refer??ncia a assamblea.
Duran la guerra russo-japonesa iniciada el 1904 per motius territorials, les derrotes da R??ssia enfront de Jap?? i el malestar social causat per la falta d'abastiment i les males condicions provocarant una Revoluci?? en 1905 en la qual es reclamar?? al Tsar una s??rie de millores al pa??s.
Apart de les demandes de l'oposici?? liberal-burgesa i moderada com l'obertura d'un parlament i una constituci??, per abandonar el r??gim autocr??tic i autoritari del tsarisme, les faccions m??s radicals que apostaven per la caiguda del Tsar i iniciaren la tasca de crear assamblees populars compostes per les classes treballadores.
La primera aparici?? dels s??viets com a assamblea revolucion??ria la tenim en l'esclat de 1905. Des d'aleshores foren il??legalitzats i desmontats, per?? en les diferents revoltes i episodis de tensi?? tornaren a organitzar-se. Solien representar ciutats com St. Petersburg o Moscou, regions i f??briques, i s'encaminaven en dotar d'un poder de representaci?? alternatiu a l'establert.
El punt clau dels S??viets arrib?? en les Revolucions del 1917 en plena Primera Guerra Mundial. Degut a les males condicions en que s'estava portant l'enfrontament amb Alemanya, el desmoronament de l'ex??rcit i l'inefic??cia del Tsar, l'oposic?? pren for??a i acaba protagonitzant una Revoluci?? a inicis d'ayn coneguda com la Revoluci?? de Febrer en la qual l'oposici?? burgesa i l'ala m??s moderada dels socialistes formen govern.
Davant aquests fets, els S??viets reapareixen i la seua import??ncia residir?? en les dues grans ciutats. En el seu inici s??n dominats pels socialistes moderats com els Menchevics o els Social-Revolucionaris que recolzarien el govern amb una dura oposici?? dels Bolxevics, l'ala m??s radical del socialisme a R??ssia.
Al sostenir el govern les tesis del manteniment de la Guerra Gran i la incapacitat de reestructurar l'economia deficit??ria i les xarxes d'abastiment acabaren amb el malestar general. Entre els mesos de Febrer i Setembre del calendari Juli?? (l'actual ??s el Gregori??), se succe??ren diversos intents de cop d'estat tant pels sectors reaccionaris com pels revolucionaris. Aquets ??ltims sempre es feren i discutiren en el marc dels S??viets.
Finalment, l'Octubre de 1917 segons el calendari Juli??, el poder dels s??viets havia deixat de recaure en mans dels socialistes moderats, i els Bolxevics assoliren el poder per tal d'encap??alar un aixecament popular que es va fer en el marc dels s??viets.
Quan els Bolxevics arribaren al poder compliren les espectatives de donar el poder de decisi?? als S??viets, que ells mateixos controlaven. Per evitar que l'oposici?? socialista moderada recuper??s el poder, de seguida els Bolxevics estructuraren un veritable poder d'estat utilitzant la base dels s??viets.
Quan va acabar la guerra civil russa sorgida de l'enfrontament entre els reaccionaris (russos blancs) i els revolucionaris (russos rojos) el poder dels S??viets era inq??estionable i l'estat socialista rus gir?? al seu voltant duran bora un segle fins la caiguda de l'URSS el 1991. En qualsevol cas sempre estigueren en mens del poder Bolxevic i del PCUS m??s tard.
