Roma al segle I aC

De Viquip??dia

El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les lluites entre populars i arist??crates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul??la), i al final per la presa del poder per Juli C??sar.

Les guerres a It??lia, fins a la consolidaci?? de Sul??la al poder, havien provocat milers de morts (es creu que uns cinc-cents mil italians havien mort) i It??lia s'havia buidat. A aix?? havien contribu??t tamb?? l'emigraci??, principalment de mercaders i publicani, i en menys grau el reclutament que va portar a centenars de reclutes de guarnici?? a Hisp??nia i altres llocs. It??lia va quedar buida de joves. Alguns petits propietaris van emigrar tamb?? a la recerca d'altres terres on refer la seva fortuna.

A It??lia van arribar per contra, alguns milers de provincials, per?? la majoria dels que van arribar eren els que s'ha convingut anomenar par??sits, que tenien escassa contribuci?? a l'economia productiva.

Els esclaus van augmentar a It??lia. Es creu que la poblaci?? lliure d'It??lia era d'uns sis milions de persones, per?? que el nombre d'esclaus era potser el doble, i almenys altres sis milions.

El luxe i la dissipaci?? moral van continuar en augment: Festes amb abundant vi i menjar, plaers sexuals, refinament, etc. En els jocs de Roma cada vegada eren m??s freq??ents les festes i els combats de gladiadors. Un funeral podia costar m??s d'un mili?? d'asos. El luxe dels jardins era notable (n'hi havia algun que valia m??s de sis milions de sestercis). Una sola habitaci?? costava a Roma seixanta mil sestercis. Una finca amb casa de luxe costava de dos a tres milions de sestercis.

Feia furor el joc amb baralla. El vestit de llana gaireb?? va desapar??ixer a favor de gases lleugeres (que deixaven clarejar els ??rgans sexuals) i de la seda (amb la qual es feien t??niques i altres vestits). Va caldre dictar una llei que prohibia importar perfums de l'estranger.

Un cuiner cobrava uns cent mil sestercis. Les cuines eren la pe??a principal de la casa. Al costat de les viles es van fer estanys d'aigua salada, per disposar de peix i marisc fresc. Els menjars no se servien sencers, sin?? solsament les porcions m??s suculentes, i era poc adequat fer m??s que tastar-ho.

S'importaven comestibles de regions llunyanes i vi de Gr??cia (en aquest cas vulnerant la Llei).

Al voltant de les taules hi havia esclaus, m??sics i ballarins.

Els mobiliaris eren elegants, i freq??ents els tapissos d'or i les vaixelles de plata (que abans van estar prohibides, per?? que havien anat prosperant des de Publi Corneli Escipi?? Emili?? Afric?? Menor). En temps de Sul??la es creu que hi havia a Roma unes cent cinquanta vaixelles de plata, contenint cadascuna unes cent lliures de plata, i les quals tenien un modelat extraordin??riament car (es deia que el modelat de un sol got podia costar cent mil sester??os). La Llei que prohibia que el cost d'un banquet exced??s de sis-cents sestercis, era ignorada per tots.

Casar-se i tenir fills no estava de moda. El divorci era cosa corrent (abans existia per?? no es practicava). Solsament els propietaris rurals i els ciutadans de les petites ciutats seguien fidels al matrimoni i la fam??lia.

L'aniquilaci?? dels pobles fenicis (cartaginesos) i italians (mars, samnites, etc...) va portar a un uniformisme accentuat progressivament. L'uniformisme s'adverteix primer en l'aspecte cultural i social, despr??s en el religi??s, m??s tard s'unifica el dret i les lleis; la llengua llatina adquireix car??cter gaireb?? de llengua ??nica o almenys de llengua franca per als negocis i el comer??.

Els llatins i llatinitzats d'It??lia emigren a les prov??ncies a on els porten o b?? els c??rrecs p??blics, o b?? la possibilitat de negocis, i la seva condici?? privilegiada proporciona a la seva llengua i al seu dret enormes privilegis.

Els italians es mantenen en masses compactes, pures de tota barreja ??tnica, en comunitats fortament organitzades: els soldats en les seves legions; els comerciants o negociants de les ciutats, en una zona de la ciutat; els c??rrecs p??blics als edificis oficials.

Els ciutadans romans establerts en les ciutats de prov??ncies, i els romans transe??nts, s'acantonen en cercles exclusius (Conventus Civium Romanorum) amb la seva llista especial de jurats, i de fet amb la seva constituci?? comunal (romana) aplicada al seu ??mbit.

Encara que en Hisp??nia es van establir ciutats, algunes regions eren considerades com rudes i inhospital??ries, com per exemple Basc??nia. Per?? el llat?? progressa sobretot a la costa.

L'emigraci?? va afectar tamb?? a la gent de pobles amb cultures diferenciades, progressivament inclosos en l'??mbit rom?? com territoris sotmesos o sota influ??ncia. Aix?? van emigrar a Hisp??nia grecs, sirians, fenicis, jueus i egipcis.

La religi?? tradicional romana va patir un retroc??s. El buit espiritual es va omplir amb una continuada importaci?? de d??us grecs.

La penetraci?? de la filosofia grega va haver de ser detinguda per l'Estat, per?? va seguir calant entre la joventut; al principi va ser tolerada per?? despr??s es va buscar el seu suport per a la religi?? romana. L'Estat va haver d'arribar a la conclusi?? que les creences nacionals eren absurdes, per?? havien de ser mantingudes per ra?? d'utilitat com a verdadera instituci?? pol??tica.

La religi?? tenia tend??ncia a limitar-se al negoci dels banquets piadosos. Es celebraven banquets augurals i pontificals. En aquesta ??poca es va fer popular a Roma la seducci?? de dames casades, per?? la moda m??s cridanera va ser la de tenir relacions amb verges vestals, les quals ho tenien prohibit (alguns casos van ser descoberts i es van pronunciar condemnes a mort). Els ??ugurs i har??spexs en funcions gaireb?? no podien contenir el riure quan es miraven uns a altres.

Les religions orientals van comen??ar a penetrar, lentament primer, i m??s r??pid despr??s.

Gai Mari i Luci Corneli Sul??la creien cegament en els oracles, d'origen oriental; probablement les creences orientals van ser introdu??des per les masses d'esclaus sirians i d'??sia Menor venuts a It??lia i Sic??lia i altres prov??ncies; tamb?? va poder contribuir a la seva difusi?? el comer?? oriental (procedent de Beritos o Beirut i d'Alexandria).

La creen??a oriental que major predicament va obtenir va ser la de la Dea Mater de Pesinunte (Cibeles), el gran sacerdot de la qual va fer pretesos miracles a Roma a finals del segle II aC i va aconseguir molts adeptes a Roma. Hi va haver alguns romans que es van convertir en eunucs per servir com sacerdots de Cibeles.

Als har??spex (que vaticinaven mitjan??ant l'examen de les entranyes dels animals) i als auspices o auguri (que vaticinaven mitjan??ant l'observaci?? del vol de les aus) els va sorgir la compet??ncia dels hor??scops caldeus (astr??legs). Tamb?? els jueus van fer conversos a la seva religi?? a Roma.

Durant el setge de Num??ncia van arribar a la zona, amb les tropes, molts endevins, i probablement va ser llavors quan algunes practiques van comen??ar a difondre's a la zona central d'Hisp??nia, i en tota la Vall de l'Ebre.

Alguns cultes com el de Belona d'??sia (aix?? anomenada per a distinguirla de la deessa romana Belona) o m??s pr??piament Ma o Maa de Capad??cia, exigien sacrificis humans, i les sacerdotesses es flagelaven fins a sagnar (els romans van prohibir aquests cultes). Des de l'??poca de Sul??la es van introduir a Roma alguns ritus propis d'Egipte.

Despr??s de la mort de Sul??la l'oposici?? es va organitzar en aquests grups:

• Els optimats moderats, partidaris d'una transacci?? amb els populars.
• Els populars propis o dem??crates.
• Els desencantats, o no afavorits per Sul??la (rics en general, que o b?? van resultar perjudicats o ben no van rebre les prebendes esperades).
• Els transpadans, anomenats aix?? per ser majorit??riament de la G??l??lia Cisalpina (mes enll?? del riu Po anomenat en llat?? Padus), el descontentament dels quals es basava que se'ls havia donat el dret llat?? per?? no la plena ciutadania.
• Els emancipats o lliberts, que havien crescut molt en n??mero (sobretot a Roma).
• Els banquers afectats per les rebaixes dels deutes.
• Les ciutats que van patir confiscacions.
• Els parents, esclaus, clients i lliberts dels l??ders exilats.
• Els arru??nats (nobles endeutats, soldats als quals es va lliurar terres que no sabien portar, etc...).
• Els aventurers, que havent tret profit de les guerres desitjaven nous conflictes.

Va destacar en l'oposici?? l'orador Marc Tul??li Cicer??, per?? la direcci?? efectiva dels populars va passar a Marc Emili L??pid, tr??nsfuga del partit aristocr??tic, i al jove Juli C??sar (nascut cap al 102 aC).

Despr??s de la mort de Sila va haver uns anys d'inseguretat en els camins, causat per la fugida d'esclaus que es van organitzar en bandes de lladres, sobretot a It??lia. Es van dictar dures penes contra la destrucci?? de les propietats per quadrilles armades. Moltes accions de les bandes eren comeses per compte de propietaris que buscaven enriquir-se. Va ser en aquesta situaci?? que es va produir la famosa rebel??li?? encap??alada pel gladiador traci Esp??rtac.

Al cap de poc temps es va suspendre el repartiment de parcel??les de terres confiscades (se les deix?? sense t??tol en m?? dels seus posse??dors) i es va tornar a la pr??ctica de l'ocupaci?? dels dominis p??blics formalment abolida.

Algunes disposicions de Sul??la van ser "oblidades" (i fins a algunes anul??lades) pel Senat, quan les va considerar poc adequades (privacions de drets c??vics a diverses ciutats, prohibici?? de reunir en un sol adjudicatari diversos lots rurals, cartes de franqu??cies o immunitats concedides a canvi de sumes de diners, sumes que al suspendre's el benefici no van ser tornades, etc...).

En ocasi?? de la rebel??li?? de Lepid es va restablir la annona, amb restriccions, per?? com els pirates dificultaven el transport de blat, va haver carestia i revoltes ( 78 aC) i la compra de blat per a l'annona va ser reglamentada per una Llei de l'any 74 aC.

El no restabliment del tribunat i l'administraci?? dolenta de just??cia pels jurats senatorials feien cr??ixer el descontentament. Un home influent rarament era condemnat; com molts senadors havien estat acusats, o podien ser-ho en el futur, es compadien dels acusats i els absolien. La compra del vot en els jurats era corrent; les exaccions a prov??ncia, al fallar el judici de repetundis o concussi??, es van fer de nou normals. En canvi els ciutadans de classe mitjana, o els pobres, patien tot el rigor de la llei.

El 75 aC es van dictar dues lleis: una sobre tribunals, i una altra que derogava una disposici?? de Sul??la segons la qual tot aquell que hagu??s estat trib?? quedava inhabilitat per exercir qualsevol altra magistratura.

El retorn de Gneu Pompeu d'Hisp??nia va canviar la situaci??. Pompeu, amb el seu ex??rcit, va fer coalici?? amb els dem??crates abandonant el partit dels optimats. Un altre general influent, Cras, que havia combatut i derrotat a Esp??rtac, tamb?? va abandonar als arist??crates i es va aliar als populars o dem??crates ( 71 aC). Els populars van prometre a Pompeu el consolat (al qual no tenia dret per no haver desenvolupat pr??viament les magistratures inferiors), els honors del triomf a Hisp??nia (honors als quals tampoc tenia dret al no haver estat c??nsol) i lots de terra per als seus soldats. Pompeu va accedir. L'ex??rcit de Quint Cecili Metel, favorable al Senat, va tornar d'Hisp??nia, per?? va ser llicenciat res m??s travessar els Alps. Mancat de forces militars, el Senat va haver de cedir a les exig??ncies dels dem??crates, i Pompeu i Cras van ser designats c??nsols el 70 aC

A l'any 70 aC. (amb motiu del proc??s de Verres) la Lex Aurelia va establir la forma d'elecci?? dels jurats: 1/3 entre els senadors, 1/3 entre els cavallers, i 1/3 entre els tribuns de l'erari, ??s a dir entre els antics presidents de les circumscripcions tribals (anomenats tribuni aerarii) que eren ciutadans inclosos en el cens eq??estre per?? sense el t??tol de cavallers.

Aviat es va restablir el tribunat a totes les seves funcions, incloent la iniciativa legislativa.

Els impostos d'??sia van tornar a ser recaptats per arrendataris romans als quals es va conferir el monopoli.

Es va restablir la censura amb facultat per al censor de cobrir les vacants del Senat. La seva durada va ser pel que sembla de cinc anys. Els censors designats (dos enemics del Senat, que els havia destitu??t per dirigir malament la guerra contra Esp??rtac) van eliminar de les llistes del Senat a un de cada vuit senadors, gaireb?? tots partidaris destacats de Sul??la.

Les lleis Gab??nia i M??nlia, al conferir poders extraordinaris a Pompeu (67 aC i 66 aC) van obrir el cam?? a l'Imperi.

En l'any 67 aC i en el 63 aC es van promulgar tamb?? altres lleis:

• Les audi??ncies del Senat als estrangers se celebrarien de l'1 de febrer a l' 1 de mar??, exclosos els dies de comicis (Llei Gab??nia, 67 aC).

• No s'admetia l'acci?? de la just??cia per a pr??stecs fets a Roma pels ambaixadors estrangers, com forma d'evitar la corrupci?? (any 67 aC).

• Restricci?? dels drets del Senat en dispenses legals: per a una dispensa de la Llei es requeria almenys el vot de 200 senadors (Llei Ac??lia, 67 aC).

• Limitacions dels viatges privats d'alts c??rrecs amb rang p??blic (Legatio libera) que provocava abusos a les prov??ncies ( 63 aC)

• Agreujament de les penes per la compra de vots (Llei Ac??lia Calp??rnia, 67 aC) i per intrigues electorals (Llei T??lia, 63 aC). La llei Ac??lia Calp??rnia establia multa i exclusi?? del senat i inhabilitaci?? per a c??rrecs p??blics; la llei T??lia afegia el desterrament per deu anys.

• Llei que obligava als pretors a dictar sent??ncia conforme als seus edictes (programa) publicats a l'entrar en el c??rrec (Llei Corn??lia, any 67 aC).

• Llei eliminant la cooptaci?? en els Col??legis de sacerdots i restablint l'elecci?? popular ( 63 aC).

• Llei restablint el sufragi per als emancipats (any 67 aC) que va ser anul??lada pel senat en virtut del seu dret de casaci??.

Al 64 aC els populars van proposar la llei Serviliana que consistia que l'estat havia de comprar terres a It??lia per parcel??lar-les i donar-les a colonitzadors. Per a la seva compra es recaptaria diners venent els terrenys comunals de diverses prov??ncies i les terres de les ciutats completament conquistades a Hisp??nia i altres prov??ncies; totes les ciutats, llevat de les de dret llat?? i algunes ciutats lliures, serien recarregades amb delmes i tributs; es van establir a m??s altres formes de recaptaci?? menys importants. Per dur a terme el projecte es nomenarien decenvirs per cinc anys, elegits per disset de les trenta-cinc tribus (designades per sort). La llei va ser rebutjada.

El 63 aC, a proposta de Cat??, l??der del Senat, es va restablir la Annona Semproniana, per atraure's al poble, que despr??s de la insurrecci?? de es separava dels populars.

El 60 aC C??sar, Cras i Pompeu establiren l'anomenat Primer Triumvirat.

En aquesta ??poca sabem que els deutors insolvents s'havien multiplicat al fer-los concurr??ncia en les seves petites explotacions la m?? d'obra servil dels grans, els quals, al concentrar la producci?? en poques mans, controlaven tamb?? els preus. Els colons (??s a dir els ciutadans establerts en col??nies) havien de fer front a l'escassetat.

El 59 aC C??sar va ser nomenat c??nsol i va procedir al repartiment de terres als veterans de Pompeu, en part amb els escassos dominis p??blics que quedaven a It??lia (a Capua) i la resta amb compres de terrenys fetes amb els fons de les ??ltimes conquistes a ??sia. Tamb??, a petici?? dels publicans, va fer aprovar la rebaixa d'un ter?? dels arrendaments. El Senat le havia adjudicat ja per prorroga, el govern (proconsulat) de la G??l??lia Narbonense per a l'any 58 aC, i per plebiscit es va confiar a C??sar el comandament de tres legions a la G??l??lia Cisalpina (a la Narbonense hi havia a m??s una legi??), sent la seva prorroga per cinc anys. El comandament va ser prorrogat m??s tard per altres cinc anys.

En el 59 aC es va reformar la Llei de repetundis que regulava l'administraci?? p??blica a Roma i a les prov??ncies i posava a cobert a les prov??ncies de l'arbitrarietat dels governadors, establint forts multes. Una altra llei preveia la persecuci?? de tot magistrat que fes executar sense judici a un ciutad?? rom??.

Pompeu va ser c??nsol el 55 aC i despr??s ( 53 aC i 52 aC) va exercir el mateix c??rrec sense col??lega (funcions equivalents a dictador). Entre les normes que va fer aprovar estava la que el comandament de les prov??ncies consulars no se'ls donaria als c??nsols i pretors a l'acabar el seu mandat, sin?? passats cinc anys (la mesura tardaria uns 3 o 4 anys en aplicarse). Pompeu va establir tamb?? normes del dret:

• El nombre d'advocats per causa va quedar limitat.
• Es va limitar el temps dels discursos en els judicis.
• Es va suprimir la norma que a falta de testimonis l'acusat podia valer-se de laudatores (gent de bon nom que declarava a favor de l'acusat).

Pompeu, despr??s de la mort de Cras, es va moure cap a una alian??a amb l'aristocr??cia i el senat. Va esclatar la guerra civil i C??sar va sortir triomfant. Alguns combats es van donar a l'Hisp??nia Citerior. Enfront de C??sar es van situar els senadors (patricis, nobles o arist??crates, terratinents), part dels cavallers (els de majors possessions i riquesa) i els publicans (homes de negocis enriquits sovint pertanyents a l'orde eq??estre) que temien l'anul??laci?? dels deutes dels insolvents, les confiscacions i el germen de la revoluci?? social que representaven els demagogs del partit oposat. En el partit popular estaven els burgesos arru??nats, pagesos pobres i homes lliures humils de les ciudades.