Presidis Toscans
De Viquip??dia
Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de N??pols fins el 1735, i despr??s d'un governador propi, integrat per una s??rie de fortaleses que foren anteriorment possessi?? de la Rep??blica de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.
El principat de Piombino fou ocupat del 25 de juny de 1549 al 1552 per Cosme I Medici de Flor??ncia, en mig de la guerra entre Flor??ncia i Espanya d'un costat, i Fran??a, Turquia i Siena de l'altra; en la lluita contra els espanyols, els francesos i turcs aliats van atacar el principat el 1552. L'ocupaci?? es va perllongar el 1552, fins el 1557, al morir la regent Elena Salviati; Flor??ncia, pel tractat de Londres del 20 de maig de 1557 va rebre Portoferraio a Elba (i casi tot el territori de Siena incloent la ciutat) per?? va renunciar al Piombino (que en compensaci?? va recuperar el 1559 Vignale i Abbadia al Fango); el rei d'Espanya es va reservar els castells d'Orbetello, Porto de Ercolo, Monte Filipo, Monte Argentaro, Porto San Estefano i Telemone, a la costa del territori de Siena, com a compensaci?? per la cessi?? de la Rep??blica de Siena a Flor??ncia, i amb aquest dominis va establir presidis (fortaleses amb guarnici??) i es van constituir els Presidis Toscans.
El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'her??ncia del principat va entrar en litigi i un cos??, Carles del Piombino, es va proclamar pr??ncep. Carles era fill d'Sforza Appiani d'Aragona i senyor de Valle i Montioni; va governar fins des el gener fins al 20 de febrer del 1603 quant fou deposat pels espanyols, que van ocupar el principat incloent la part dels Appiani a Elba, per?? finalment van recon??ixer la successi?? a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII el 1611 si b?? els espanyols van conservar una part de l'illa (Porto Longone, despr??s Porto Azzurro) i van construir les fortaleses de Forte Focardo i Forte S. Giacomo, i aquesta zona fou agregada als Presidis Toscans. El 1628 Espanya va assolir el dret feudal al Piombino.
El 1735 els Presidis Toscans que havien restat per l'arxiduc, foren reconeguts per tractat als Borbons. El 1796 la regi?? fou centre d'activitat realista contra la revoluci?? francesa, amb suport dels brit??nics, i els francesos van ocupar Elba i Piombino vers el 1797 (formalment ocupat el 1799), per?? els presidis romangueren en poder d'Espanya. El Tractat d'Amiens va establir la cessi?? del Piombino i dels Presidis a Fran??a que els va incorporar al Regne d'Etr??ria, creat en lloc del Gran Ducat de Toscana, dissolt en virtut del mateix tractat.
