Pere Aldavert i Martorell
De Viquip??dia
Pere Aldavert i Martorell (Barcelona 1850 - 1932) fou un periodista i pol??tic catal??. Fou un dels m??s entusiastes impulsors dels inicis del moviment catalanista, del que en ser?? un personatge clau. Amic i col??laborador d'??ngel Guimer??, amb nom??s 20 anys particip?? en la creaci?? de la Jove Catalunya (1870), i col??labor?? en el setmanari La Gramalla ??rgan oficial d'aquesta entitat. El 1871 inici?? la publicaci?? de la revista La Renaixen??a (diari des del 1881) i que mantingu?? fins al 1905 en bona part gr??cies a la seva tenacitat i als seus articles escrits en un llenguatge planer i molt viu.
Col??labor?? destacadament amb la Lliga de Catalunya, i amb la Uni?? Catalanista, a la primera assemblea de la qual (1892) intervingu?? en la discussi?? i l'aprovaci?? de les Bases de Manresa. Els seus seguidors van promoure la creaci?? de l'Associaci?? Popular Regionalista, on defensaren la intransig??ncia dels seus plantejaments. La seva influ??ncia declin?? amb l'arribada de les noves generacions nacionalistes, ja que es mantingu?? sempre fidel als seus planetjaments originaris.
[edita] Obres
- N??s amb n??s (1904)
- A la taleia (1906)
- Furgant pertot arreu (1906)
- Cantant i fent la meva (1906)
- Feina vella (1906)
- D'altres temps (1906)
- Feina nova (1906)
- Dels anys de la f??ccia (1907)
- Encara s??n de moda (1907)
- A vol d'ocell (1907)
- Per matar l'estona (1907)
- Per fer la dotzena (1908)
- A salt de mata (1908)
[edita] Refer??ncies
- Carola Duran i Tort Pere Aldavert, una vida al servei de l'ideal Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006
- Biografia [1] a la web de l'Arxiu Nacional de Catalunya
