Perafita
De Viquip??dia
| Localitzaci?? | |||
|
|||
| Municipi d'Osona | |||
 |
|||
| Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona |
||
| Gentilici | Perafitenc, perafitenca | ||
| Superf??cie | 18,5 km?? | ||
| Altitud | 754 m | ||
| Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
394 hab. 21,3 hab/km?? |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema pol??tic Entitats de poblaci?? ??? Alcalde: |
diverses Ramon Casals(CiU) |
||
Perafita ??s un municipi de la comarca d'Osona.Pertanyent a la subcomarca del Llu??an??s.
Taula de continguts |
[edita] Historia
El top??nim "Perafita" prov?? del llat?? "Pedra Ficta", que etimol??gicament vol dir "pedra-fita", ??s a dir, pedra col??locada en un indret per indicar la terminaci?? d'una propietat o territori. El nom del poble , doncs, fa pensar en l'antiga exist??ncia d'algun meg??lit o pedra dreta erigida o aprofitada per delimitar les propietats.
Malauradament, el lloc de Perafita ??s dels menys documentats del Llu??an??s pel que fa a l'??poca immediatament posteriors a la repoblaci??. Les primeres not??cies s??n de l'any 909, quan surt esmentat el poble com a l??mit de la parr??quia d'Olost, per?? l'esgl??sia de Sant Pere no ??s esmentada fins al final del segle XI. Cap a l'any 1300, la poblaci?? es va anar aglutinant al voltant d'aquesta esgl??sia rom??nica. Perafita cresqu?? notablement en el transcurs del temps i es convert?? de gran vigria comercial i artesanal. A la segona meitat del segle XVI, per exemple, hi havia, segurament entre d'altres aquests serveis i professions: hostaler, paraire, sabater, picapedrer, fuster, teixidor, barreter, sastre, mestre de cases, moliner... De totes aquestes professions, la de paraire era la m??s important: constitu??a la base de la producci??, sense comptar, es clar, la pagesia, que aqu?? com a tota la comarca, era veritable puntal econ??mic de l'??poca.
Contribu?? tamb?? a aquest augment de la poblaci?? la immigraci?? de gascons i llenguadocians que es produ?? durant els segles XV i XVI. El 1686 Perafita tenia70 cases juntes i 16 pagesies habitades, per?? en arribar el segle XVII, durant els fets de la guerra de Successi?? fou incendiada en l'operaci?? de repressi?? realitzada pel filipista comte de Montemar. La poblaci??, per?? es va refer aviat i el 1787 ja comptava amb 439 habitants; el punt culminant es va assolir el 1860 amb 746 habitants.
Avui dia Perafita ??s un poble que mant?? un cens de disminuci?? atenuada ( 350 habitants), per?? que es mant?? viu amb el continu arranjament del seu patrimoni, pavimentaci?? i arranjament de carrers, reformes a les cases antigues, i noves obres d'habitatges com a resid??ncia secund??ria.
[edita] Patrimoni Arquitect??nic
La primitiva esgl??sia parroquial, tamb?? dedicada a Sant Pere, era rom??nica, probablement constru??da al segle XI. D???aquesta esgl??sia nom??s en resta el timp??, que es guarda a l'interior. Al segle XVI estava molt deteriorada i segurament s???havia fet petita per al servei dels fidels de perafita. Per aix?? s???encoman?? un projecte de construcci?? d'una nau lateral.
Al segle XVIII, potser despr??s de l'incendi que pat?? el poble, es constru?? un a esgl??sia parroquial de nova planta, molt probablement, en el mateix lloc de l'anterior. L???edifici actual ??s barroc, t?? capelles laterals, fa??ana a ponent i campanar a l'esquerra del presbiteri. El retaule barroc de fusta que s???hi constru?? fou destru??t l'any 1936 durant la guerra civil. Despr??s de la guerra es constru?? un retaule molt senzill que fou modificat, als anys 60, seguint les directius del Concili Vatic?? II.
Pel novembre de l'any 1993s???inagur?? una nova decoraci?? del presbiteri amb unes magn??fiques pintures obra de Joaquim Busquets Gruart, amb al??legories religioses i descripcions del paisatge i de les festes religioses de perafita. Aquesta decoraci?? es amb una creu de sobre l'altre dissenyada i realitzada per Pere Busquets i les imatges de Sant Pere i de Jes??s crucificat, Talles de l'esdultor Pere Sala.
Aquest timp?? formava part del portal de la primitiva Esgl??sia Parroquial rom??nica de Sant Pere de Perafita. A la part central del timp?? veiem la imatge de Crist en Majestat voltada dels s??mbols dels Evangelistes. L'??guila, s??mbol de Sant Joan Mateu, s'endevinen a la part superior del timp??. A la part inferior hi havia les figures del brau alat s??mbol de Sant Lluc, i el lle?? s??mbol de Sant Marc.
La seva realitzaci?? es pot situar a la segona meitat del segle XII. El timp?? rom??nic de perafita fou empla??at a l'interior de l'esgl??sia parroquial el mes d'agost de 1987 per a evitar-ne la degradaci?? total.
La capella est?? situada a tocar de la carretera que va de perafita a Sant Bartomeu del Grau i Vic. Hist??ricament formava part del terme dels Senyors de Llu??a i estava vinculada al mas les Heures. El primer document on s'esmenta ??s de l'any 1223 i hi ??s citada com a capella de la parr??quia de Perafita.
Originalment era una construcci?? rom??nica del segle XI o principis del XII, d'una sola nau, de planta gaireb?? rectangular i amb un absis semicircular a la banda de llevant. Devia tenir la coberta amb volta de can??. A l'absis hom pot veure una finestra d'una sola esqueixada. A la primer meitat del segle XVIII, l'ermita ja estava molt descuidada i la volta totalment deteriorada. Els murs actuals s??n encara els primitius rom??nics fins a dos metres d'altura. La resta fou constru??da posteriorment. La volta que s'esfondr?? del segle XX ja no era l'original rom??nica.
L'acc??s a la capella es fa per una porta oberta, a la fa??ana de ponent, l'any 1825. Fa uns quants anys estava totalment abandonada, ense teulasa i plena de runa. Tot el poble de perafita contribu?? a la seva restauraci?? i, des de l'any 1988, apareix un nou temple ben restaurat, amb elements rom??nics que destaquen perfectament. Cada any s'hi fa l'aplec el diumenge m??s proper a la festa de la Santa, que es el 20 de juliol.
La llinda ??s una fusta o pedra travessera que clou la part superior d'un portal o finestra i que descansa sobre els muntants. El poble de Perafita ens presenta unes llindes que majorit??riament presenten inscripcions. Primerament cal situar-les en el temps dins la hist??ria. Podem trobar-ne del segle XVII, XVII i XIX.
En la major part de les inscripcions hi ha el nom del propietari de la casa, que sempre era un nom mascul?? exepte en el cas de les pubilles. Una altra informaci?? que hi trobem sempre ??s la data en qu?? es constru??a la casa i un altre tret que generalment s'hi troba, encara que no sempre, s??n els motius religiosos i els que feien refer??ncia a l'ofici de la persona a qui pertanyia. A finals del segle XVII hi ha un augment notable de la construcci?? , gr??cies a l'estabilitat de 'economia. Actualment trobem 23 cases al nucli de Perafita, la seva majoria estan situades al llarg del carrer major i al voltant de l'esgl??sia.
Segons el que consta a les llindes, al comen??ament del segle XVII hi va haver una davallada en la construcci?? que es va deure a la Guerra de Successi??, que va deixar la seva marca al poble de Perafita, que fou incendiat. Malgrat tot, no tard?? a refer-se i vingu?? una ??poca de prosperitat durant el segle XVIII. Moltes d'aquestes cases es van construir formant el carrer Nou, i d'altres al llarg del carrer Major, aquestes possiblement foren cases incendiades que es van reconstruir. Les llindes del principi del segle XVIII segueixen el mateix el mateix tipus de representaci?? que les del segle XVII, per?? ja a partir de mitjan segle ens trobem que moltes llindes perden le nom del propietari per?? continuen fent refer??ncia als motius religiosos o d'ofici. Les llindes de principis de segle XIX es concentren al comen??ament del carrer Major. Del segle XX ja no es troba cap casa que tingui llinda, i ??s una ll??stima perqu?? ??s una font d'informaci?? hist??rica i cultural.
[edita] Patrimoni natural
Alzina mil.len??ria de busquets
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Curiositats
Festes i fires de la candalera(2 de febrer)Han esdevingut tradici?? la cercavila(o passant) al mat??, i a la tarda les grans cures de cavalls al cam?? de can carb??.
Festa Major de Sant Pere(29 de juny)es fan diverses activitats, una de les mes consolidades es el torneig de futbol sala de st.pere.
Aplec de Santa Margarida(tercer cap de setmana de juliol)
Diferents musics i grups musicals: din??mic gup:capitenajats per el fam??s acordionista Ros Meliton(Joan.T) i del "cubano"(Abel),d'origen cub?? (d'aqui que s'el conegui per aquest mot) entre d'altres. Major Arcana:grup de rock provinents del regne unit, les illes c??naries i de la zona. Han editat diferents videoclips i enregistrat diversos cd's. Josep Maria ColsPianista i m??sic polifacetic que resideix al poble, ha participat en festival de jazz, es professor de l'escola de m??sica de prats de llu??an??s, ha format part de projectes com "llunes mediterr??nes" amb la cantant Giselle Vacca, etc...
[edita] Enlla??os externs
- P??gina web de l'Ajuntament
- Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
- Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
 |
Aquest article sobre Osona ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??. |
