Novel??la detectivesca

De Viquip??dia

Sherlock Holmes i el Dr. Watson. Il??lustraci?? de Sidney Paget per a "The Greek Interpreter", Strand Magazine, setembre de 1893

La novel??la detectivesca ??s el g??nere novel??l??stic centrat en la investigaci?? d'un delicte, generalment l'assassinat, per part d'un protagonista (sovint individual), un "detectiu", que pot ser, b??sicament, un simple afeccionat, un professional de caire privat o un funcionari policial. La novel??la detectivesca ??s un dels grans g??neres que conformen la novel??la de g??nere i constitueix una de les lectures de major ??xit popular. El camp de la novel??la detectivesca s'encavalca a voltes amb el d'altres g??neres, com ara la novel??la d'acci?? (el thriller de l'angl??s) i la novel??la de misteri.

[edita] Concepte i terminologia

En catal??, la designaci?? d'aquest g??nere ??s imprecisa i fluctuant; hom li aplica diversos termes indistintament. Fins als anys seixanta els termes m??s habituals eren novel??la polic??aca i novel??la detectivesca (generalment en la forma col??loquial novel??la de detectius); novel??la crimina'l ??s m??s rar. Tamb?? hi ha la forma popular-tradicional novel??la de lladres i serenos (encunyada als cinemes de barriada barcelonins), que avui sovint ??s emprada ir??nicament. En l'actualitat el terme m??s dif??s ??s novel??la negra (del franc??s roman noir), tot i que, com insisteixen els especialistes, aquesta designaci?? ??s espec??fica d'un dels subg??neres de la novel??la detectivesca; potser ha contribu??t en aqueixa popularitat del terme novel??la negra el fet que es tracta de gaireb?? l'??nic subg??nere conreat en la literatura catalana contempor??nia.

En les altres lleng??es rom??niques el panorama terminol??gico-conceptual ??s similar. Aix?? tenim l'espanyol amb novela polic??aca, novela negra, etc.; l'itali?? amb romanzo poliziesco i (per la coberta groga de la primera col??lecci?? especialitzada italiana) romanzo giallo (o, m??s sovint, giallo i prou); el portugu??s amb romance policial, romance de detetive i romance negro (romance noir al Brasil)... En la literatura francesa -m??xima pot??ncia rom??nica en el camp de la novel??la detectivesca- sovint hom distingeix entre el roman noir (antonom??stic de la llegend??ria col??lecci?? S??rie noire) d'una banda i de l'altra el roman policier (amb la contracci?? polar) o roman criminel, sense que hi manquin termes especialitzats tan ??tils com roman de detection/roman probl??me/roman ?? ??nigme.

La literatura anglosaxona, que, com se sap, ??s la primera pot??ncia mundial de la novel??la detectivesca, presenta una major estandarditzaci?? terminol??gico-conceptual, b?? que amb fluctuacions. El terme gen??ric hi acostuma d'??sser detective fiction (crime fiction vehicula normalment un concepte m??s ampli) i els subg??neres principals es designen com a whodunit ('qui-ho-ha-fet'), police procedural ('procediment policial') i hard boiled ('bull fort' o 'bullit a pressi??').

Ac?? proposem una terminologia estandarditzada basada en la sistematitzaci?? conceptual, tot aprofitant l'experi??ncia d'altres cultures i matisant la terminologia en ??s en la nostra llengua. Aix?? doncs, i at??s que en aquest g??nere sovint hom anomena detectiu tot investigador de crims (afeccionat, civil professional o policia), emprem novel??la detectivesca com a terme gen??ric amb qu?? designar tot el g??nere, equivalent, doncs, a l'angl??s detective fiction. Com a termes espec??fics designadors dels subg??neres principals emprem novel??la-enigma, novel??la polic??aca i novel??la negra, equivalents, respectivament, dels anglesos whodunit, police procedural i hard boiled.

[edita] Subg??neres de la novel??la detectivesca

Els sug??neres principals de la novel??la detectivesca s??n els seg??ents:

• novel??la-enigma: tracta el crim com a misteri a resoldre, la qual cosa permet desplegar les dots excepcionals de l'investigador, m??s o menys exc??ntric, en general; d'aquesta manera, el centre d'inter??s ??s la investigaci?? en si, per damunt del crim. Sovint es desenvolupa en ambients sofisticats de classe alta i tendeix a retratar el crim com a incident a??llat i estrictament individual, mer par??ntesi en un statu quo immutable i b??sicament just.
• novel??la polic??aca: protagonitzada per funcionaris de la policia, en retrata els procediments.
• novel??la negra: de voluntat realista i sovint cr??tica, no defuig els aspectes s??rdids del crim i el tracta com a s??mptoma de la societat que el fa possible.

Citem, aix?? mateix, el drama judicial, en qu?? la investigaci?? del crim es produeix en el context d'un judici (podent ??sser l'acusat innocent o culpable) i en qu?? l'investigador sovint ??s advocat o fiscal.

Hi ha altres subg??neres ??ntimament relacionats amb la novel??la detectivesca, per?? dotats de caracter??stiques que fan preferible d'encabir-los en la novel??la d'acci?? (per exemple, la novel??la d'espionatge i el rifif??) o b?? en la novel??la de misteri (per exemple, la novel??la de misteri psicol??gic, tamb?? coneguda com a 'de suspens'). Les novel??les de g??ngsters poden constituir un subg??nere conjuntament, per?? cal incloure-les en la novel??la polic??aca o en la novel??la d'acci?? segons l'element emfasitzat en cada obra concreta.

[edita] Hist??ria de la novel??la detectivesca

En la prehist??ria immediata de la novel??la detectivesca hi ha les mem??ries (1828-1829) de l'ex-prefecte de policia de Par??s Eug??ne-Fran??ois Vidocq, aut??ntic ??xit de llibreria. Per?? el fundador indiscutible del g??nere ??s Edgar Allan Poe (1809-1849), que crea els grans trets de la novel??la-enigma amb les tres narracions protagonitzades pel detectiu afeccionat Auguste Dupin: Els crims del carrer de la Morgue (1841), L'assassinat de Marie Roget (1842) i La lletra robada (1842-1843).

De Poe procedeix l'obra de Gaston Leroux (1868-1927, El misteri de la cambra groga, 1909). Tangencialment Wilkie Collins fa aportacions rellevants al g??nere amb una novel??la de misteri, La Pedra Lunar (1868). Per?? qui cristal??litzar?? les caracter??stiques definit??ries de la novel??la-enigma fins a dur-la a la maduresa ser?? Arthur Conan Doyle (1859-1930) amb el seu Sherlock Holmes (1887-1927), tal vegada el personatge de ficci?? m??s c??lebre de la literatura mundial, sempre acompanyat del fidel doctor Watson. B?? que les aventures de Holmes engeguen en format de novel??la (Estudi en escarlata, 1887), Doyle hi trobar?? el vehicle ideal d'expressi?? en la narraci?? curta, posteriorment agrupada en reculls (el primer dels quals Les aventures de Sherlock Holmes, 1892); emper??, la seva obra mestra ??s precisament una novel??la: El gos dels Baskerville (1902). De la popularitat immensa atesa per Holmes nom??s cal dir que es tracta de la primera ocasi?? en la hist??ria universal de la literatura en qu?? un autor es veur?? materialment obligat a ressuscitar el seu personatge (El retorn de Sherlock Holmes, 1905) per pressi?? del p??blic lector (i dels interessos editorials). Efectes col??laterals de l'??xit extraordinari de Sherlock Holmes seran la generaci?? de m??ltiples imitacions i d'una s??rie interminable de pastitxos (l'elaboraci?? dels quals continua encara) i, sobretot, la definitiva introducci?? del g??nere en multitud de literatures, tant en traduccions com en forma d'est??mul a la producci?? pr??pia. L'escola sueca, per exemple, ser?? notable.

Durant moltes d??cades la novel??la-enigma constituir?? la forma predominant de novel??la detectivesca. Alhora, per??, es desenvolupaven altres l??nies. Aix??, el 1886 apareix als EUA, amb el personatge de Nick Carter, un precedent lluny?? del detectiu "dur" de la novel??la negra. El brit??nic Arthur Morrison acabar de dibuixar en Martin Hewitt (1894) el model del detectiu privat professional. Apareix el prototip del lladre de guant blanc amb el Raffles (1893) de E. W. Hornung i l'Ars??ne Lupin (1905) de Maurice Leblanc. Altres aportacions coet??nies desemboquen de fet en la novel??la de misteri (com el Fant??mas de Marcel Allain i Pierre Souvestre, 1911), en la novel??la d'acci?? orientada al misteri (com Els Trenta-nou Esglaons de John Buchan, de 1915, o la ingent producci?? de E. Phillips Oppenheim i d???Edgar Wallace) o en la novel??la de terror (com Mary Roberts Rinehart amb L'escala circular, 1907, tamb?? tradu??ble com L???escala de caragol).

??mile Gaboriau (1832-1873), tot partint de la tradici?? francesa (Balzac, Hugo, F??val), funda la novel??la polic??aca (L'afer Lerouge, 1863), encara amb elements fulletonescos; influir?? el jove Arthur Conan Doyle. Anna Katherine Green (1846-1935) implanta el subg??nere als EUA (El cas Leavenworth, 1878). Al Regne Unit es desenvolupa la f??rtil escola realista de R. Austin Freeman (1862-1943, L'ull d'Osiris, 1911) i Freeman Wills Crofts (1879-1957, El barril, 1920); Francis Iles (pseud??nim d'Anthony Berkeley, 1893-1971) la dota de densitat psicol??gica (La capsa de bombons emmetzinats, 1929, alternativament tradu??ble com a El cas dels bombons emmetzinats). Pierre V??ry (1900-1960) exemplifica l'escola populista francesa (Goupi mans roges, 1937). Ja en els anys cinquanta l'estato-unidenc Ed McBain (pseud??nim d'Evan Hunter, 1926-2005) n'estableix el model definitiu, realista i no exempt de cruesa. En aquest subg??nere destaca l'obra excepcional del francobelga Georges Simenon (1903-1989), creador del comissari Maigret (1931) i autor de m??s d'un centenar de t??tols d'??xit internacional sostingut, alhora que d???una qualitat liter??ria indiscutible.

Amb precedents com E. C. Bentley (1875-1956, L?????ltim cas de Trent, 1913), l???Edat d???Or de la novel???la-enigma s???est??n entre 1920 i 1939, aproximadament (el terme Edat d???Or fou encunyat per Howard Haycraft en la hist??ria cl??ssica del g??nere, Murder for pleasure, 1944). ??s l?????poca dominada per les millors obres d???autors principalment brit??nics com Dorothy L. Sayers (1893-1957), Margery Allingham (1904-1966), Ngaio Marsh (neozelandesa, 1895-1982), A. A. Milne (1882-1956, _La casa roja_, 1922), Nicholas Blake (pseud??nim de Cecil Day-Lewis, 1904-1972, La b??stia ha de morir, 1938), Michael Innes (pseud??nim de J. I. M. Stewart, 1906-1994, Hamlet, venjan??a!, 1937) i, sobretot, Agatha Christie (1890-1976), creadora dels populars detectius Hercule Poirot (1920) i Miss Marple (1927) i autora d'??xit universal persistent; ??s la firma m??s tradu??da de la literatura anglosaxona, cont??nuament reeditada en multitud de lleng??es. Entre les obres mestres de Christie ??s imprescindible citar L'assassinat de Roger Ackroyd (1926), Assassinat a la rectoria (1930), Assassinat a l'Orient Express (1934), Mort als n??vols (1935), Mort al Nil (1937), Deu negrets (1939), Cinc porquets (1943), Tel?? (1975) i Assassinat adormit (1976). En la mateixa l??nia escriuen els estato-unidencs S. S. Van Dine (1888-1939, aventures de Philo Vance des del 1926) i John Dickson Carr (1906-1977), ??lies Carter Dickson, el mestre del "misteri de cambra closa" (locked room mystery) amb obres senyeres com Els tres ta??ts (1935, tamb?? coneguda com a L'home buidat), La cambra ardent (1937), Aquell que xiuxiueja (1946). Rex Stout (1886-1975) cerca un estil amb m??s de "regust americ??" amb el seu Nero Wolfe (des del 1934). M??s pintoresc, per?? for??a entranyable, ??s el t??pic detectiu xin??s transplantat als EUA Charlie Chan (1925-1932), d'Earl Derr Biggers (1884-1933). A cavall entre la novel??la-enigma i la novel??la polic??aca hi ha les hist??ries d'Ellery Queen, signades amb el mateix nom del personatge, pseud??nim conjunt dels cosins Frederic Dannay (1905-1972) i Manfred B. Lee (1905-1982); destaquem-ne El misteri del ta??t grec (1932), El misteri de la creu eg??pcia (1932) i la tardana Cara a cara (1967). Conv?? constatar que el pas del temps no ha fet sin?? confirmar el concepte de Els Tres Grans aplicat sovint a Christie, Carr i Queen. Tamb?? t?? positiu inter??s el cicle de puzzles (aventures de Peter i Iris Duluth, 1936-1947) de Patrick Quentin (Richard W. Webb i Hugh C. Wheeler), que (simptom??ticament?) comen??a en la millor ortod??xia de la novel???la-enigma i, passant pel suspens hitchcocki??, acaba en un model negre de resson??ncia prou amarga. A partir de la novel??la-enigma Erle Stanley Gardner (1889-1970) posa les bases del drama judicial amb el seu advocat paral??tic Perry Mason (des del 1933).

Mentrestant, als EUA, les menyspreades revistes populars (pulps) com Black Mask generen la forma cl??ssica de la novel??la negra, testimoni d'una societat tensa i alienadora ofert amb els ulls desencantats de l'home del carrer. El primer autor del subg??nere ??s el rudimentari Carroll John Daly (des del 1923). Per?? de seguida sorgeixen els mestres fundadors, Dashiell Hammett (1894-1961, Collita roja, de 1929, El falc?? malt??s, de 1930) i Raymond Chandler (1888-1959, La gran dormida, de 1933, El llarg ad??u, de 1953), seguits de James M. Cain (1892-1977, El carter sempre truca dues vegades, 1934), Horace McCoy (1897-1955, Oi que maten els cavalls?, 1935), etc., etc. El nou subg??nere es desenvolupa coet??niament al Regne Unit amb Peter Cheyney (1896-1951), James Hadley Chase (1906-1985) i Leslie Charteris (1907-1993). En aquest context l'estato-unidenc W. R. Burnett (1899-1982) funda la novel??la de g??ngsters (El petit C??sar, 1929).

El model cl??ssic de novel??la-enigma cau en descr??dit pels volts del 1945 (si b?? alguns autors cl??ssics del subg??nere continuaran conreant-lo). Raymond Chandler n'escriur?? el c??lebre epitafi (El simple art de l'assassinat, 1944): "Hammett arrenc?? l'assassinat del gerro veneci?? i el diposit?? al carrer?? (...). Hammett retorn?? l'assassinat a la mena de gent que el comet per algun motiu, no pas per a fornir un cad??ver; i que el comet amb els mitjans que t?? a l'abast, no pas amb pistoles cisellades, curare i verins tropicals. Retrat?? aquesta gent tal com s??n, i la f??u parlar i pensar amb el llenguatge que empren per a aquest fi." L'acusaci?? era prou justa. Massa coses havien canviat irremissiblement, i el m??n -el m??n de la creaci?? liter??ria, almenys- s'havia emancipat de la cosmovisi?? conservadora pr??pia d'aquella elit brit??nica d'avantguerra que havia forjat aqueix crim artifici??s redu??t a pretext per a l'especulaci?? intel??lectual en un marc aristocr??tic. De fet, avui continuen produint-se multitud de novel???les que podr??em afiliar a la tradici?? cl??ssica de la novel???la-enigma, per?? ja en un model profundament transformat per una certa p??rdua de la innoc??ncia: menor ??mfasi en el component enigm??tic en si, juntament amb simplificaci?? de la trama (dif??cilment tan complexa i tan ben travada com en l???Edat d???Or); equilibrant-ho, major aprofundiment en el retrat psicol??gic dels personatges i paper rellevant del marc social i les seves implicacions (en seria un exemple destacat l???obra de P. D. James, tan fosca o m??s que qualsevol cl??ssic negre). Quant al model cl??ssic, avui nom??s s???escriuen novel???les-enigma espor??dicament, i, llavors, ja en clau par??dica (o b?? amb ambientaci?? hist??rica, sovint remota). Emper??, els cl??ssics del subg??nere (amb Christie al capdavant) conserven una immensa popularitat entre el p??blic lector, segurament perqu?? es tracta d'una lectura grata, absorbent i ideal per a l'escapisme (potser ara m??s que llavors, afegint-hi l'encant d'??poca).

En la segona postguerra mundial la novel??la negra desembarca triomfalment en una Europa devastada; com a s??mptoma, el mateix 1945 neix la m??tica col??lecci?? S??rie noire. Des de llavors, la l??nia predominant de la novel??la detectivesca parteix de la novel??la negra, de la novel??la polic??aca o de la combinaci?? de totes dues (com exemplifica el n??o-polar franc??fon), o b?? d???aqueixa novel???la-enigma profundament transformada en l??nia an??loga, tot plegat amb una complexitat i varietat creixents, i amb fronteres difuses envers una novel??la d'acci?? en desenvolupament expansiu. Autors destacats de la segona meitat del segle XX s??n, entre molts d'altres, els anglosaxons Jim Thompson, Ross Macdonald, Ed McBain (ja citat), Chester Himes, Mickey Spillane (creador de Mike Hammer), Julian Symons, Ira Levin, William Irish, Patricia Highsmith, P. D. James, Nicolas Freeling, Ruth Rendell/Barbara Vine i Donna Leon; els franc??fons Boileau-Narcejac (pseud??nim conjunt de Pierre Boileau i Pierre Ayraud, dit Thomas Narcejac), S??bastien Japrisot, Jos?? Giovanni, Fr??d??ric Dard, Jean-Pierre Manchette i Didier Daennickx; els italians Leonardo Sciascia, Giorgio Scerbanenco i Andrea Camilleri; el grec Petros Markaris; el neerland??s Robert van Gulik; l'alemany Hans-J??rg Martin; l'espanyol Manuel V??zquez Montalb??n; etc., etc.

En les darreres d??cades una s??rie de corrents preexistents ha pres prou embranzida. Un de destacat ??s la novel???la detectivesca d???ambientaci?? hist??rica: amb pioners de gruix com tot un John Dickson Carr (i una Agatha Christie), t?? tal vegada el punt d???inflexi?? en Robert van Gulik (recreaci?? de la Xina del segle VII de mans d???un sin??leg expert), i avui toca abundosament tota mena de per??odes, sense oblidar la Roma imperial; destaquem-hi el cicle de Bruce Alexander (1932-2003) sobre el t??ndem Sir John Fielding-Jeremy Proctor, novel???les ambientades al Londres setcentista i plenes d???encant i d???humanisme, les quals alg?? ha definit, prou encertadament, com a "maridatge de Conan Doyle i Dickens". Un altre corrent en expansi?? ??s l???anomenada novel???la ??tnica (com si la novel???la estato-unidenca no fos ??tnicament estato-unidenca), ambientada en cultures no eur??pides la l??gica interna de les quals t?? un paper essencial en la trama: a banda de l???iniciador, Arthur Upfield (1888-1964), amb el detectiu australi?? ("ind??gena") Napoleon Bonaparte, hi treballen, entre d???altres, James Melville (1931), amb el Jap??, Tony Hillerman (1925), amb els din?? (navajos), H. R. F. Keating (1926), amb l???Indostan, etc., etc. Finalment hi ha els inclassificables: aix??, les novel???les de Lilian Jackson Braun (1913), que tenen un parell de gats com a detectius protagonistes.

[edita] La novel??la detectivesca als Pa??sos Catalans

La novel??la detectivesca s'introdueix als Pa??sos Catalans vehiculada en les lleng??es estatals, traduccions incloses. Amb el temps, la realitat sociol??gica del pa??s s'imposa en forma de traduccions al catal??. Una de les primeres col??leccions modernes de novel??la curta en catal??, La novel??la sensacional (Salvador Baixarias, 1908-1909), ??s dedicada ??ntegrament al Holmes de Doyle, amb magn??fiques cobertes de Joan Garcia Junceda; ateny trenta-set t??tols. La iniciativa ??s d'una precocitat raonable: les primeres traduccions franceses de Holmes daten del 1894, i les primeres d'espanyoles del 1906. Holmes tornar?? a treure el nas en revista (com en les traduccions de Salvador Vilaregut per a De tots colors, 1910, o les de Llegiu-me, en els anys vint) i en volum (Edicions Ib??ria, 1927). Carles Riba tradueix tot el Poe detectivesc (Els assassinats del carrer Morgue, 1918) i posteriorment repetir?? amb el terror??fic; algunes de les narracions seran recuperades separadament per La novel??la estrangera en els anys vint i pels Quaderns literaris de Jan??s i Oliv?? en els trenta. La novel??la nova extracta t??tols relacionats amb la prehist??ria del g??nere: El comte de Montecristo de Dumas (1918); La policia per dins: mem??ries d'en Canler, cap de policia de Par??s (1820-1850) (1918). Durant els anys vint la revista Llegiu-me publica alguna narraci?? curta d???Ellery Queen, i cap al 1930 la revista Imatges en publica d???Agatha Christie; una versi?? teatral del c??lebre Ackroyd, adaptat per Michael Morton, arribar?? als nostres escenaris (el text apareixer?? com a volum 388 de L???escena catalana, el 1933, sota el t??tol de El Commendatore Campanel???li). Espor??dicament, alguna altra traducci?? d???obra amb connotacions detectivesques apareix en col???leccions generalistes de narrativa.

Pel que fa a la producci?? pr??pia d'avantguerra, l'auca dedicada per Albert Llanas al Detective Sherlock Holmes (1908, catal?? pre-normatiu, ??s clar) ??s signe inequ??voc de la popularitat del g??nere. Emper??, en el camp de la novel??la no hi ha ni l'auge massiu que conegu?? llavors el g??nere sentimental ni precedents rellevants com en la ci??ncia ficci?? i l'erotisme, sin?? a penes alguna temptativa espor??dica d'autors cultes com C??sar August Jordana (El collar de la N??ria, 1927) i una jove Merc?? Rodoreda (amb la par??dica Crim, 1936). El teatre hi ??s m??s actiu: ja el 1909 s'assenyala un primer pastitx holmi?? (El detectiu Jeph-Roch Homs, de Salvador Bonavia), que no ser?? pas l'??nic; A. Albert Torrellas adapta a l'escena Cor delator de Poe com a mon??leg (v. 1908); en acabat d'adaptacions del Raffles de Hornung (1908) i de El misteri de la cambra groga de Leroux (Carles Costa i Pujol per a De tots colors, 1913), en els anys vint i trenta abunda la mat??ria detectivesca (o de fait-divers) al Paral??lel, b?? que sovint en termes vodevilescos i dins la tradici?? populista del fullet?? (L'assassinat del carrrer 42, d'Amichatis i Gaston A. M??ntua, de 1934).

Per?? l'aut??ntica arrencada de la novel??la detectivesca catalana es produeix en la negra postguerra franquista, en part com a tasca de servei, i es deu a Rafael Tasis (1906-1966) amb tres obres pr??pies que s??n mostres magn??fiques d'adaptaci?? cultural: La B??blia valenciana (1955), ??s hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960). La primera ??s un dels rars exemples de novel??la-enigma de la literatura catalana, amb l'encant afegit d'un rerefons bibli??fil de rellev??ncia nacional ambientat a la Barcelona republicana. La segona es podria encabir en la novel??la negra, ni que sigui per la sordidesa quotidiana d'escenaris i personatges, en un retrat ben l??cid del clima moral del franquisme. La tercera ??s una novel??la polic??aca que explota intel??ligentment el fil?? del Paral??lel barcelon?? d'entreguerres. A destacar l'aparici?? de personatges fixos: el comissari Vilagut i el periodista Caldes. Aix?? mateix, Tasis realitzar?? algunes de les millors traduccions del g??nere.

De seguida pren el relleu el prol??fic i polifac??tic Manuel de Pedrolo (1918-1990), literat avantguardista alhora que apassionat de la novel??la de g??nere i militant incansable per la normalitzaci?? de la lectura en catal??. En el camp espec??fic de la novel??la detectivesca --a banda del clima "negre" i inquietant que travessa gran part de la seva obra ingent-- publica L'inspector arriba tard (1960), Joc brut (1965) i Mossegar-se la cua (1968) i fa nombroses traduccions.

La figura de Pedrolo ??s central, aix?? mateix, com a impulsor de la primera col??lecci?? especialitzada, la m??tica La Cua de Palla (1963-1970), que fa disponibles en catal?? els cl??ssics de la novel???la negra, sobretot anglosaxona, juntament amb Simenon i amb alguns t??tols del mateix Pedrolo. [??s caracter??stic de les for??ades servituds del mercat catal?? el fet que durant els anys cinquanta s???haguessin publicat a Barcelona desenes de t??tols de Simenon tradu??ts per literats catalans (com ara Ferran Canyameres, amic personal de l???autor), per?? en espanyol: fer-ho en catal?? era, d???antuvi, il???legal.]. Sota aquest impuls sorgeixen altres col??leccions: Aym?? Editors llan??a L'Enj??lit (1964-1965), dedicada a les aventures de James Bond (llavors en el zenit de la popularitat pel cinema), per?? tamb?? amb t??tols pr??piament detectivescos (negres i polic??acs); Editorial Molino treu L'Interrogant (1965), amb quatre novel??les d'Agatha Christie, incloent-hi les emblem??tiques L'assassinat de Roger Ackroyd i Assassinat a l'Orient Express. Per?? totes aquestes iniciatives acaben fracassant per l'escassetat de p??blic lector: la massa popular a qu?? hom s'adre??ava no estava alfabetitzada en la seva llengua, i, a m??s, els equivalents en espanyol, de tiratge ampli, eren molt m??s barats.

Aix?? no obstant, alguns franctiradors fan aportacions al g??nere: Lloren?? Sant Marc (pseud??nim de Joan Carandell i Marimon) amb el d??ptic Males companyies (1970) i La brillant hist??ria (1971); Ramon Planes amb Crim al carrer Tuset (1973); N??ria M??nguez amb una dedicaci?? ass??dua engegada amb Una casa a les Tres Torres (1974). Alguns autors consagrats fan cr??tica social en clau detectivesca, com Maria Aur??lia Capmany (El jaqu?? de la democr??cia, 1972) i el nordcatal?? Jordi Carbonell (Un home qualsevol, 1979).

Ja en el nou context sociocultural dels anys setanta, un jove intel??lectual inquiet com Jaume Fuster (1945-1998), ben conscient dels factors que soscaven persistentment la projecci?? social del llibre catal??, repr??n el combat sistem??tic per la novel??la detectivesca en la llengua del pa??s, tant amb la seva obra (De mica en mica s'omple la pica, de 1972, Tarda, sessi?? cont??nua, 3,45, de 1976) com amb la tasca cr??tica i divulgativa. Ser?? una feina preparat??ria.

??s als anys vuitanta, amb nous condicionaments sociopol??tics, quan es produeix l'eclosi?? de la novel??la detectivesca en catal??, tant de producci?? pr??pia com tradu??da, en el marc d'un auge de la novel??la de g??nere que abasta tamb?? l'er??tica i, en menor mesura, la ci??ncia ficci??, la fantasia m??tica, l'humor i el terror. Es generalitza llavors (abusivament) el terme novel??la negra com a designaci?? global del g??nere detectivesc. A Jaume Fuster (La corona valenciana, 1982) i al col??lectiu Of??lia Dracs (Negra i consentida, 1983) se sumen tot d'autors procedents de la literatura general, com Josep Maria Palau i Camps (Assassinat al club dels poetes, 1983), Maria Ant??nia Oliver (Estudi en lila, 1985), Antoni Serra (El blau p??l??lid de la rosa de paper, 1985), Margarida Aritzeta (El correu de Tr??poli, 1990), Isabel-Clara Sim?? (La ve??na, 1990), etc., etc. N'hi ha que s'hi dediquen m??s o menys en exclusiva, com el supervendes Ferran Torrent (No emprenyeu el comissari, de 1984, Penja els guants, Butxana, de 1985, Un negre amb un saxo, de 1987, Gr??cies per la propina, de 1995), Andreu Mart??n (Muts i a la g??bia, de 1986, Cr??nica negra, de 1988, Barcelona Connection, de 1989), Albert Draper (pseud??nim conjunt d'Emili Castellanos i Miquel Colomer, Tres dies de juny, 1987) i Mag?? Rossell?? (Fara??, 1988). Hom crea personatges caracter??stics: el Llu??s Arquer de Fuster (Les claus de vidre, 1984), l'inspector Jaume Arb??s de Palau (1983), la L??nia Guiu d'Oliver (1985), el Celso Mosqueiro de Serra (1985), el Butxana de Torrent (1984); tamb?? n'hi ha per al p??blic juvenil, com En Felip Marlet (1979), de Jaume Carb??, i el detectiu Flanagan, d'Andreu Mart??n i Jaume Ribera (No demanis llobarro fora de temporada, 1989). El clima "negre" alimenta tamb?? altres g??neres, com la novel??la d'acci?? en clau fortament pol??tica que conrea el t??ndem Jordi Querol-Mois??s Merc?? (Abans moros que catalans, de 1984, Val??ncia 1977, de 1989).

El gruix d'aquesta producci?? aut??ctona s'inscriu en el subg??nere negro-polic??ac, mentre que Palau s'inspira en Christie i Simenon; potser nom??s N??ria M??nguez converteix en nucli de la seva producci?? la novel??la-enigma, d'altra banda homenatjada en pastitxos com A Mayerling, una nit... (1990), de N??stor Luj??n, que reuneix Holmes i Poirot en la investigaci?? del c??lebre cas, o, ja en el camp del teatre, per Jaume Fuster en Les cartes d'H??rcules Poirot (1983) des de la Cerdanya dels darrers quaranta.

Mentre la majoria d'editorials inclouen la novel??la detectivesca, catalana o tradu??da, en col??leccions generalistes de narrativa, arriben a sorgir dues col??leccions especialitzades en el g??nere: Seleccions de la Cua de Palla (1985-1997), d'Edicions 62, represa d'un cl??ssic, ara sota la direcci?? de Xavier Coma i dedicada monogr??ficament a la novel??la negra; i La Negra (1986-1998), de La Magrana, amb autors catalans i traduccions d'autors coetanis, sobretot d'altres literatures europees.

Com acabem de veure, tamb?? les traduccions s??n massives; exemplifiquem-ho amb els cl??ssics emblem??tics del g??nere. Quaderns Crema publica ??ntegrament els Contes d'Edgar Allan Poe (1980, 4 volums) en la traducci?? ribiana, m??s endavant publicats per altres segells separadament o en selecci??, sovint amb traduccions noves. Laertes publica tot Sherlock Holmes (1984-1992) en la col??lecci?? L'Arc?? (majorit??riament de misteri i terror); mentrestant, L'Atzar recupera les traduccions de 1908-1909, amb les il??lustracions de Junceda (El detectiu Sherlock Holmes, 1981-1984); tant Cru??lla com Bromera treuen narracions soltes, amb noves traduccions; i entre el 1981 i el 2000 sengles editorials llancen fins a sis traduccions diferents de El gos dels Baskerville. Entre el 1990 i el 1999 en tindrem tres de noves de El misteri de la cambra groga de Gaston Leroux (la primera de les quals com a El misteri de l'habitaci?? groga). El 1985 Editorial Molino recupera els quatre t??tols de Christie de 1965, ara al si de Seleccions de Biblioteca Or, i, alhora, La Llar del Llibre (l'antiga Catal??nia) crea la s??rie Agatha Christie al si de la col??lecci?? Nova Terra, s??rie que haur?? superat la trentena de t??tols al tancament (1994). El 1996 Columna-Proa recupera aquestes traduccions, la majoria al si de la col??lecci?? monogr??fica Agatha Christie, ara amb les atractives cobertes de l???edici?? brit??nica. El 1988 ??rea llan??a una col???lecci?? dedicada monogr??ficament a Maigret: ??rea Simenon. D???altra banda, les reimpressions d???aquests cl??ssics es multipliquen.

L'euf??ria s'esllangueix als anys noranta, tal vegada per saturaci?? del p??blic, i Seleccions de la Cua de Palla i La Negra acaben tancant. En resta, per??, un bon gruix de traduccions i, sobretot, la definitiva normalitzaci?? del g??nere al si de la literatura catalana; de manera que, ja a un ritme m??s pausat, continuen tant la producci?? pr??pia com la traducci??, havent esdevingut la novel??l??stica detectivesca una opci?? entre tantes. Entre les darrers sorpreses hi ha l'aparici?? de la novel??la negra nordcatalana, amb el Perpinyhard (1995) del col??lectiu Emili Xatard. Pel febrer del 2006 Edicions 62 llan??ava La Nova Cua de Palla, en una nova etapa de la ol??lecci??.

Val a dir que, en contrast amb els subg??neres negre i polic??ac, la bibliografia catalana presenta encara greus defici??ncies quant a l???anostrament dels cl??ssics de la novel??la-enigma de l???Edat d???Or: tret d???Agatha Christie, en s??n in??dits en catal?? (pr??cticament o absolutament) tots els autors emblem??tics, com ara John Dickson Carr/Carter Dickson, Ellery Queen, Margery Allingham, Ngaio Marsh, Nicholas Blake, Michael Innes, Anthony Berkeley/Francis Iles, Patrick Quentin, el Milne detectivesc i tants d???altres. Un buit sorprenent, at??s l?????xit continuat d???aquests autors (ja ens hi hem referit), els quals hom continua reimprimint en angl??s, franc??s, espanyol, etc. Tocant als autors recents ???sobretot anglosaxons-- la puntualitat traductora ??s prou satisfact??ria, per?? tot i aix?? hom hi troba a faltar, per exemple, Bruce Alexander, James Melville i Lilian Jackson Braun.

[edita] Bibliografia

• Symons, Julian. Historia del relato policial. Barcelona: Bruguera, 1982. ISBN 84-02-09020-6.
• Del Monte, Alberto. Breve storia del romanzo poliziesco. Bari: Laterza, 1962
• Boileau-Narcejac. Le roman policier. Paris: Presses universitaires de France, 1975.
• D??az, C??sar. La novela polic??aca. Barcelona: Acervo, cop. 1973. ISBN 84-7002-149-4.
• 100 anys amb Sherlock Holmes: elemental, estimat Holmes. [Barcelona]: Fundaci?? Caixa de Pensions, 1987. ISBN 84-7664-091-9.
• Comas, Xavier. Temes i autors de la novel??la negra: de la 'S??rie noire' a 'La Cua de Palla'. Barcelona: Edicions 62, 1994. ISBN 84-297-3793-6.
• Comas, Xavier. Diccionari de la novel??la negra nord-americana. Barcelona: Edicions 62, 1985. ISBN 84-297-2319-6.
• Fuster, Jaume. "Lladres i serenos que xamullen com v??s i jo". Serra d'Or, n??m. 346 (set. 1983), p. 50-52.
• Canal i Artigas, Jordi. "De 'La Cua de Palla' a 'Seleccions de la Cua de Palla': normalitzaci?? i mercat". Serra d'Or, n??m. 433 (gener 1996), p. 69-71.
• Piquer Vidal, Adolf; Mart??n Escrib??, ??lex. Catalana i criminal: la novel???la

detectivesca del segle XX. Palma: Documenta Balear, 2006. (Arbre de mar; 23) ISBN 84-96376-77-X

• Pla, Xavier. Simenon i la connexi?? catalana. Val??ncia: Tres i Quatre, 2007.

(La Unitat; 194) Premi d'Assaig Joan Fuster 2006. ISBN 978-84-7502-776-0

[edita] Enlla??os externs

• Classic crime fiction (angl??s)
• A l'ombre du polar (franc??s)
• Mass?? Carballido, Jaume. Salvador Vilaregut, primer traductor al catal?? de Sherlock Holmes
• Fuster, Jaume. Manuel de Pedrolo i la novel??la polic??aca en llengua catalana
• Biblioteca La B??bila. La Cua de Palla

[edita] Font

• El Talp