Monestir de Sant Quirze de Colera

De Viquip??dia

Detall de l'absis

Sant Quirze de Colera ??s un monestir benedict?? est?? situat al municipi de Rab??s (Alt Empord??) documentat des del segle IX. Est?? declarat monument hist??ric art??stic i es troba en el parc natural de l'Albera.

Taula de continguts

1 Hist??ria
2 L'edifici
3 Obres de restauraci??
4 Referencies
5 M??s informaci??
6 Bibliografia

[edita] Hist??ria

El comte Gausbert d'Emp??ries va cedir els terrenys l'any 927; es va reconstruir i es va consagrar l'any 935 pel bisbe Guiu de Girona. Va ampliar-se i renovar-se successivament a trav??s dels anys. El seu b??ns van ser pr??spers i es van estendre per tot l'Empord?? i el Rossell??. L'any 1123 fou posada sota la veneraci?? dels sants Quirze, Andreu i Benet, procedint-se a una segona consagraci?? pel bisbe Berenguer Dalmau de Girona en pres??ncia del de Carcassona. Es va unir al monestir de Sant Pere de Besal?? l'any 1592.

L'any 1835, per la desamortitzaci?? de Mendiz??bal, la comunitat de Sant Pere de Besal?? es va extingir i tots els seus b??ns van ser posats a subhasta. El monestir de Sant Quirze de Colera, amb tots les seves pertinences i terres, va ser adquirit pel general empordan??s Ramon de Nouvilas, els descendents del qual n'han estat propietaris fins l'any 1994 en qu?? ho van vendre a l'ajuntament de Rab??s per la quantitat simb??lica de 1.000 pessetes.

[edita] L'edifici

La seva esgl??sia est?? restaurada i consta d'una planta de tres naus que formen l'edifici, amb volta de can?? la nau central i de quart de can?? les laterals, totes refor??ades amb arcs que arrenquen de pilars cruciformes. La cap??alera conserva tres absis semicirculars, el central amb ornamentaci?? d'un fris de arquets.

T?? tres portes, dues a les fa??anes nord i oest i la del mur del sud que duu al claustre, del qual es conserva la galeria de ponent amb quatre finestres geminades. La fa??ana occidental fou reconstru??da al segle XII.

De la fortificaci?? es conserva una torre de defensa i restes de muralla.

[edita] Obres de restauraci??

En la restauraci?? que s'est?? duent a terme s'han recuperat pintures rom??niques en un dels arcs; aix?? mateix, s'han localitzat tombes antropom??rfiques al refectori que permeten datar una primera ocupaci?? de la zona en l'??poca medieval del segle VIII. ^[1]