Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Manuel Lugr??s Freire - Viquip??dia

Manuel Lugr??s Freire

De Viquip??dia

Manuel Lugr??s Freire (Sada, 11 de febrer de 1863 - La Corunya, 15 de febrer de 1940) va ser un escriptor i activista galleguista, director o cofundador, entre moltes altres, de la Escola Regional de Declamaci??, de la Reial Acad??mia Gallega i de les Irmandades da Fala. El seu pare tenia un magatzem de sal al port, per?? ho va perdre per problemes administratius, pel que de seguida van arribar les dificultats econ??miques. Aix??, a l'acabar els estudis primaris, es va veure obligat a estudiar per a escriv?? en l'ajuntament d'Oleiros, fins a on anava caminant des de la seva casa a So??eiro, una parr??quia de Sada. En aquesta ??poca escriu ??Nociones generales de mitolog??a??.

Va emigrar a Cuba als vint anys, cridat pel seu germ?? major Pl??cido. All?? va treballar com comptable en la signatura Otamendi Amiel, va formar part del Centre Gallec des de 1884 i fou el director (i fundador) del primer peri??dic americ?? redactat ??ntegrament en gallec A gaita galega (1885-1889), despr??s de col??laborar amb El Eco de Galicia de Waldo ??lvarez ??nsua, en el que la seva primera col??laboraci?? havia estat un poema titulat ??Nostalgia??. La declaraci?? de principis apareix en el seu article ??O noso pensamento??. Va col??laborar en A gaita gallega durant les primeres sis lliuraments per??, barallat amb Ram??n Armada, la va deixar. Va ser tamb?? vocal de la junta directiva del Centre Gallec de L'Havana. A Cuba va publicar ??Soidades?? (poesies prologades per Manuel Curros Enr??quez), el primer cap??tol de la novel??la curta ??O penedo do crime?? i ??A costureira da vila??, obra de teatre costumista que tamb?? es va representar. Va escriure tamb?? l'obra ??De Galicia a Lavapi??s??, en resposta la una obra que pretenia ridiculizar els gallecs.

Va tornar a Gal??cia en 1896 acompanyat de la cubana d'ascend??ncia espanyola Concepci??n Orta Iglesias, es va instal??lar a La Corunya i va continuar la seva labor liter??ria, mentre que seguia treballant com a comptable. Va ingressar en la Societat An??nima Aig??es de La Corunya, de la qual va anar soci accionista i primer empleat. Es va relacionar amb els regionalistes corunyesos, prenent part en totes les activitats galleguistes del moment, com la Cova C??ltica, juntament amb Murgu??a, Pondal i altres. En 1897 va entrar en la directiva de la Liga Galega da Cru??a, presidida per Salvador Golpe, com secretari. En 1898 va n??ixer la seva filla Socorro i va morir la seva dona, cosa que li va causar una forta depressi??. En 1901 va publicar ??Noitebras??, llibre de poemes en la qual barreja pessimisme personal i composicions d'intenci?? social i m??tica. A l'any seg??ent es va casar amb Purificaci?? Gonz??lez Varela, germana del pintor i escriptor regionalista Urbano Gonz??lez, amb la qual tindria cinc fills. Va licitar per la creaci?? de la Escola Regional de Declamaci?? (1903), que va fundar amb Galo Salinas, de la qual fou el president.

Va tenir com especial preocupaci?? la de subministrar textos a la nova entitat, amb un gran afany a retirar a la literatura gallega de el costumisme predominant. Tots els seus textos tenen una forta c??rrega reivindicativa. L'Escola es va presentar amb una pe??a de Galo Salinas i, durant l'any que va estar en funcionament, la totalitat dels muntatges van anar sobre obres del propi Lugr??s Freire: ??A Ponte?? (1903), ??Minia?? (1904) i ??Mareiras?? (1904). Lugr??s Freire fou el primer autor teatral gallec a utilitzar la prosa. ??s tamb?? el m??xim representant del teatre social o de tesi.

En 1904 va participar en la fundaci?? de l'Associaci?? de la Premsa de La Corunya i en 1906 de la Reial Acad??mia Gallega. Fou tamb?? el primer a utilitzar el gallec en un m??tin: va ser el 6 d'octubre de 1907 a Betanzos, en un acte del sindicat Solidaritat Gallega, del que tamb?? havia estat fundador. Va participar en molts altres actes p??blics en la comarca de La Corunya. En 1908 va passar a ser membre del Consell Redactor d' A Nosa Terra, publicaci?? en la qual apareixerien des del primer nombre (4 d'agost) una s??rie de contes populars sota el t??tol gen??ric de ??A car??n do lar?? ("Al costat de la llar"). Abandonat el teatre, va reprendre la poesia i va escriure tamb?? nombrosos relats curts, que va reunir en 1909 en ??Contos de Asieumedre??. En 1916 va participar en la creaci?? de la Irmandade da Fala de La Corunya.

En 1919, com suplement del peri??dic El Noroeste, va publicar ??Versos de loita??, per?? el seu millor llibre po??tic va ser ??Ardencias?? (1927), que est?? dedicat a la joventut gallega. En 1922 va publicar una ??Gram??tica do idioma galego??, seguidora de la Gram??tica de Sao e Arce, per?? la primera en gallec, i a l'any seg??ent va ingressar com soci corresponent en el Seminario de Estudos Galegos amb un discurs sobre Pondal. El 5 de maig de 1924 va ser nomenat fill predilecte de Sada. En 1930 va participar en l'elaboraci?? del programa del Partit Autonomista Republic?? Agrari per a la campanya electoral i en la constituci?? de la Federaci?? Republicana Gallega. En aquest any tamb?? se li va dedicar un carrer en la seva vila natal. Al maig de l'any seg??ent, va participar en la redacci?? de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Gal??cia promogut pel Seminari de Estudos Galegos i al desembre en la redacci?? dels estatuts del Partit Galleguista. En 1932, juntament amb Alexandre B??veda, va redactar l'avantprojecte definitiu de l'Estatut, per enc??rrec de l'Assemblea de Municipis de Gal??cia. El 28 d'abril de 1934 va ser nomenat president de la Reial Acad??mia Gallega, per?? va renunciar el 20 d'agost de l'any seg??ent per problemes de salut. Poc abans havia participat com orador en l'acte d'inauguraci?? del monument a Curros Enr??quez a La Corunya, junt del president de la Rep??blica, Niceto Alcal?? Zamora. Tamb?? va ser nomenat soci de m??rit del Istituto Hist??rico do Minho, de Viana do Castelo (Portugal). La seva labor period??stica va anar tamb?? extensa. Va signar amb els pseud??nims de Asieumedre, L.O. Gris, K. ??oto i Roque de les Mari??as.

Lugr??s Freire va morir a La Corunya a l'any d'iniciar-se la Guerra Civil, enmig de la persecuci?? de l'activitat galleguista i el drama de veure dos fills en b??ndols distints de la guerra, a causa de les circumst??ncies: Secundino en el Cinqu?? Regiment en Madrid i Urbano Lugr??s, que despr??s destacaria com a pintor, reclutat pels revoltats. Est?? enterrat en el cementiri de San Amaro. El Dia de les Lletres Gallegues de 2006 va estar dedicat a Manuel Lugr??s Freire.

[edita] Obra

  • ??Soidades: versos en gallego??, 1894
  • ??Noitegras: poes??as??, 1901
  • ??A ponte: drama en dous actos en prosa??, 1903
  • ??Mareiras: drama en tres actos en prosa??, 1904
  • ??Minia: drama n-un acto en prosa??, 1904
  • ??Esclavit??: drama en dous actos en prosa??, 1906
  • ??Contos de Asieumedre??, 1908 (8 cuentos), 1909 (28 contes)
  • ??O pazo: comedia en dous actos, en prosa??, 1916
  • ??Estade????a: comedia en duas xornadas en prosa??, 1919
  • ??Versos de loita??, 1919
  • ??Gram??tica do idioma galego??, 1922 i 1931
  • ??Ardencias??, 1927
  • ??As Mari??as de Sada: homenaxe a Sociedade Sada y sus Contornos??, 1928
  • ??A car??n do lar??, 1970

[edita] Bibliografia

  • Xabier Campos Villar: Dicionario Manuel Lugr??s Freire
  • Xabier Campos Villar: Lugr??s Freire. Unha biograf??a
  • Xabier Campos Villar: A obra narrativa en galego de Manuel Lugr??s Freire ISBN 84-453-4218-5
  • Francisco Pillado Maior: Na outra banda da ponte
  • Xos?? Manuel Fern??ndez Costas: Manuel Lugr??s Freire: a fe na causa
  • Ram??n Nicol??s: Vida e obra
  • Henrique Rabu??al: Manuel Lugr??s Freire

[edita] Enlla??os externs