Joventut Comunista
De Viquip??dia
| Col.lectius de joves comunistes - Joventut Comunista | |
| Partit pol??tic | CJC - Joventut Comunista |
| Any fundaci?? | 1982 |
| Ideolog??a | Marxisme-Leninisme |
| Ideolog??a envers Europa | Europeista-Comunista |
| Membre de | Joves d'Esquerra Unida i Alternativa. Federaci?? Mundial Juvenil Democratica. |
| ??mbit | Catalunya |
| Seu Central | Av. Portal del Angel 42, 2n |
| Secretari General | Marc Navarro |
| Afiliats | 200 |
| Web del partit | www.joventutcomunista.cat |
Els CJC-Joventut Comunista son una organitzaci?? juvenil de Catalunya, marxista-leninista, nacional i de classe, internacionalista, solidaria.
Taula de continguts |
[edita] Fundaci??
Els CJC-Joventut Comunista (Col.lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) es van fundar al 1982 com a organitzaci?? juvenil del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), marxista-leninista i escindit del PSUC eurocomunista.Es tracta d'una organitzaci?? nacional catalana, de classe, internacionalista i solidaria.
L'escissi?? de 1982 entre PSUC i PCC va provocar que una gran part de la milit??ncia de la Joventut Comunista de Catalunya passara a formar part dels Col.lectius de Joves Comunistes.
Al 1932, el Partit Comunista de Catalunya (del que ja formava part Pere Ardiaca)crea les Joventuts Comunistes, dirigit per Lina Odena. Al 1936 forma part dels 4 partits que es fusionen per donar vida al PSUC.
Els CJC es consideren hereus, tant de les Joventut Comunistes de 1932, de les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades) com de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) del PSUC.
[edita] Anys 80
La primera Festa del Revoluci?? t?? lloc al Parc de la Espanya Industrial, el mateix 1982, essent un lloc de trobada per militants i persones pr??ximes al projecte comunista.
Un dels primers escenaris de mobilitzacions que la Joventut Comunista va ??sser la lluita contra la perman??ncia de l'estat espanyol a l'OTAN. Els CJC impulsaren una campanya que va reunir 25.000 firmes per la pau, i treballaren en plataformes unit??ries sota el lema "OTAN NO, BASES FORA".
Tamb?? els CJC van refor??ant la seva activitat als 80 en les lluites de la joventut contra les reformes laborals del PSOE. Mitjan??ant la lluita dels i les treballadores, la Joventut Comunista vertebra i creix.
La solidaritat amb la revoluci?? sandinista, les marxes anti imperialistes (solidaritat amb el Liban, El Salvador, Nicaragua...) es torna una de les vessants m??s clara del car??cter internacionalista dels i les comunistes de Catalunya.
En l'aspecte universitari, els CJC impulsen espais unitaris per recuperar el car??cter representatiu dels Claustres, i la plena autonomia dels centres universitaris, vertebrant la Coordinadora Catalana d'Estudiants Universitaris.
A la IX Conferencia Nacional (1984) es reafirmen les accions de la Joventut Comunista, al voltant de la lluita per la pau i contra l'atur, aix?? com el creixement dels col.lectius " La consolidaci?? dels CJC com a organitzaci??, la seva maduresa pol??tica i l'augment de la seva presencia i influencia entre el jovent, treballadors i treballadores, estudiants, es un fet.
Aquell mateix any , al Juliol, es celebra la II Festa del Revoluci??, amb el lema "Els Joves per la pau, no a l'OTAN".
Al conjunt de l'estat, els CJC ajuden a crear els CJC estatals, al 1985. El secretari general de la Joventut Comunista, Josep Miquel C??spedes, passaria a l'any seg??ent a ocupar el mateix c??rrec als CJC (estatal).
Les mobilitzacions i lluites estudiantils continuen durant tots els 80, amb el seu corresponent implantaci?? dels CJC, com a for??a de protesta i proposta. Al 1989, els CJC celebren el V Congres, amb el lema "Unitat en la lluita, For??a Joventut", amb els eixos del Front d'Esquerres i l'articulaci?? del projecte comunista PCPE-PCC a l'estat.
[edita] Anys 90
La desaparici?? del bloc socialista de l'Est, i de l' URSS, provoca un dur cop dins el moviment comunista internacional. Els CJC sofreixen un per??ode de reflux, tant d'activitat com en numero de militants.
Les noves condicions en les que es troben els i les comunistes de Catalunya son les pitjors des de la seva creaci??, per?? la voluntat del jovent comunista es materialitza en la continuaci?? del treball marxista a Catalunya. La vertebraci?? dels moviments socials, la potenciaci?? del moviment per la pau (Guerra del Golf, dels Balcans...)les organitzacions estudiantils (AEP), refor??ar les assemblees de facultat (que els CJC sempre han defensat com aut??ntics ??rgans leg??tims de decisi??, debat i creaci?? cultural de l'alumnat).
Al 1996, la vict??ria del PP i la crisi d'IU-ICV provoca un debilitament de l'esquerra tant a nivell institucional com social. Els CJC al 1996, conjuntament amb ICV-PCC compartien llista electoral, on fou elegit diputat el secretari general de la Joventut Comunista, Fidel Lora.
(Fons, Fundaci?? Pere Ardiaca)
Continuen les lluites del jovent contra la reforma laboral, les ETT's (legalitzades i creades pel Ministre Solbes del PSOE al 1994) on afloren els moviments contra la precarietat laboral.
En l' aspecte solidari, els CJC creen Moviment de Brigadistes (1996), ??s tracta d'una federaci?? independent dels col.lectius, i que centra el seu treball en la solidaritat amb els pobles del m??n (a m??s del treball a Catalunya , s'organitzen brigades a Cuba, S??hara, El Salvador, Nicaragua, Portugal, Marinaleda i Vene??uela) .
L'any 1999, reapareix la Festa del Revoluci??, que des d'aquesta data,a tingut continu??tat any rere any.
Als 90, s' inicia un proc??s marcat per la re estructuraci?? que a finals de la d??cada havia donat pas a una organitzaci?? renovada, marxista-leninista i combativa. L' ofensiva imperialista nord americana, aix?? com les resist??ncies dels pobles del m??n al domini neo lliberal marquen aquest inici de segle, on els i les comunistes de Catalunya han creat un potent teixit solidari amb els pobles de llatinoamerica, Africa, Europa i ??sia, necessari per coordinar la lluita i la construcci?? del socialisme al segle XXI.
[edita] Principis de segle XXI
L'extrema dreta al poder, la llei de partits, el pacte anti terrorista, la vaga general, el desastre del Prestige, la LOU, el EEES, Bolonya, la guerra d'Irak... La constituci?? Europea, la derrota de CIU, l' Estatut, novament la victoria progressista contra CIU-PP...
La Joventut Comunista a participat en aquestes i moltes m??s confrontacions, marcant perfil i sumant majories d'esquerres i anticapitalistes en tots els espais possibles, es aquesta una de les seves reconegudes caracter??stiques.
La CJC-Joventut Comunista s' organitza per col.lectius i el seu treball ??s esencialment el sectorial (universitats, instituts,centres de treball...) per?? tamb?? impulsa diferents organitzacions socials, treball als barris i pobles i presencia a Joves de Esquerra Unida i Alternativa.
Els col.lectius principals son:
- Col.lectiu de Genere
- Col.lectius Universitat
- Col??lectius de Secundaria
- Col??lectiu de Jove i Treball
- Col??lectiu de Solidaritat Internacionalista
- Col??lectiu de Formaci??
- Col??lectius Territorials - Moviment Popular
Del 23 al 25 de febrer del 2007 ??s celebr?? el 9 Congres de l'organitzaci??.
Els col.lectius de jove i treball (amb important milit??ncia a SEAT), de genere "Margarida Abril" i de formaci?? "Lenin-Gramsci" foren reorganitzats i impulsats despr??s de l'ultim congres, d'aquesta manera, s'han vist potenciades les seves activitats, tant internes com externes, recuperant espais de treball perduts al 2001, on gran part de la seva milit??ncia va passar al PCC.
El seu referent sindical a nivell estudiantil ??s AEP (Associaci?? d'Estudiants Progressistes) del qual son una part important. Aix?? mateix, son promotors de les joventuts Esquerra Unida i Alternativa: Alternativa Jove. Tamb?? participen en organitzacions de l'esquerra plural com Actua-Plataforma Jove pel 1r de Maig (creada i impulsada pels CJC) i moviments solidaris com Moviment de Brigadistes-En Moviment amb brigades solid??ries a Cuba, Venezuela, Sahara, etc...
La seva publicaci?? mensual es la Revista Revoluci??, a m??s disposen d'un butllet?? d'informaci?? i agitaci?? que ??s el "Cada Cosa pel Seu Nom". Cada any celebra un festival, la Festa Revoluci?? i un sopar, el Sopar Revoluci??. Tamb?? organitza campaments de formaci??n com la "Escola d'Estiu J.M C??spedes".
T?? contactes internacionals per mitja de la seva pertanyen??a a la Federaci?? Mundial de la Joventut Democr??tica.
