Huichol

De Viquip??dia

Els huichols o huitxols s??n un poble ind??gena de M??xic que parla una llengua de la gran fam??lia dels uto-asteca o nahua. Ells s???anomenen wixarika o wixarite. El seu nom, huichol, ??s la deformaci?? espanyola de guisole o guachichil, poble extint de ca??adors i recolectors.

[edita] Localitzaci??

Es concentren en cinc comunitats a les Muntanyes de la Sierra Madre Occidental, als municipis de Totatiche i Mezquitic (Jalisco), i una important col??nia al baix R??o Lerma (estat de Nayarit), establits el 1920-1930) quan algunes comunitats foren despoblades durant les rebelions dels cristeros (1926-1929). Tamb?? n???hi ha d???establits a les ciutats de Tepic, Guadalajara, Durango, Zacatecas i a la ciutat de M??xic.

[edita] Demografia

La seva poblaci?? exacta ha estat molt poc precisada. El 1959 foren estimats en uns 7.000 individus. Segons el cens ling????stic mexic?? del 1970, hi havia 6.872 adults parlants d'huichol, sense comptar nadons. Segons l???Enciclop??dia Brit??nica, el 1990 eren 25.000 parlants, que augmentaren a 30.000 el 1997. El percentatge de bil??ng??es el 1970 era del 65,1 %, de manera que entre els parlants i els bil??ng??es potser s??n el doble. L'??ltim cens mexic??, del 2000 va registrar 30.686 parlants d'huichol en tot el pa??s: 16.932 a l'estat de Nayarit, 10.976 a Jalisco, 1435 a l'estat de Durango i 330 a l'estat de Zacatecas.

[edita] Costums

Dona huichol amb el seu fill

S??n el poble ind??gena mexic?? que ha mantingut relativament intacta la seva religi?? i rituals sense modificacions cat??liques significatives. Tenen gran semblan??a amb les tribus del Noroest de M??xic m??s que no pas amb les del centre. S??n molt relacionats amb llurs ve??ns els cora, de la mateixa branca ling????stica.

Llur assentament ??s format per granges de fam??lies externes, cadascuna amb el seu xiriki (d??u de la casa). No existeixen viles com a tals, i fins fa poc els centres cerimonials i governamentals en ls cinc comuniatts ??ndies eren virtualment deserts llevats durant les celebracions comunit??ries d???origen espanyol.

Els tuki (grans temples circulars), amb els xiriki adjacents, eren els centres cerimonials, i en pocs altres llocs sagrats a les muntanyes. Els tuki i les seves cerim??nies es trobaven a c??rrec de funcionaris religiosos especialitzats amb termes fixats d???ofici. Tamb?? hi havia santuaris dins i fora del seu territori.

Tenen una tradici?? d???art sagrat llarga i ben desenvolupada, que darrerament han comercialitzat, especialment pintures colorides sorbe llana de subjectes mitol??gics. Les deitats nadiues s??n naturals (el foc, la terra, el sol, els c??rvols, el moresc, la pluja, l???aigua i la muntanya). Entre els m??s importants hi ha Tatewar?? (???Nostre Avi???), d??u vell del foc, Tayaup?? (???El nostre pa re sol???), Takutsi Nakaw??, deesa vella creadora de la terra, i el gran-avi Maxa Kwaxi (???Cua de c??rvol???). El seu heroi cultural Kauyumari (???Persona C??rvol???) ??s l???intermediari entre els d??us i els mortals, i el principal assistent dels Mara???ak??te (en singular, Mara???ak??me), els nombrosos xamans-sacerdots que condueixen la majoria de cerim??nies, algunes d???elles comunit??ries, d???altres familiars. Els s??n sagrats els c??rvols, el moresc i el sagrat cactus al??lucin??gen peyote, q ue ??s recol??lectat en pelegrinatges anyals al desert del Nord i centre de l???estat de San Luis Potos??.

Mantenen celosament llurs tradicions, i fins i tot els qui no viuen en el seu territori se???ls reconeix f??cilment pel seu vestit tradicional, ja que mantenen uns forts lligams amb la terra d???origen i la religi??.

[edita] Hist??ria

El primer contacte amb els europeus no el van tenir fins el 1640, quan els missioners cat??lics, guiats per xamans cora, els destru??ren temples i llocs de culte a Sinaloa.

El 1721 signaren la pau amb els espanyols a canvi de no treballar a les mines de plata i de mantenir el seu culte al peyote.

Manuel Lozada (1828-1873), capdill dels cora i huichol, conegut com El tigre de Alicala, qui era pe?? de la hisenda de Mojarras (O. de Jalisco), es barall?? amb l???administrador i fug?? a la Sierra. Com que l???administrador maltract?? a la seva mare, torn?? per matar-lo. Aleshores fou proclamat kawistero o general dels huichol i el 1847 encap??al?? la resist??ncia ??ndia a la penetraci?? europea a Nayarit. Aquesta revolta assosliria el su cl??max el 1856, despr??s de la llei de desamortitzaci??. En la seva defensa de les terres comunals contra la privatitzaci?? i penetraci?? de les haciendas, va rebre suport de la Barron & Forbes Company, amb base a San Blas i molt involucrada en el contraban. Va dominar Tepic, i amb 11.000 homes va dominar Mazatlan i Zacatecas.

El seu suport t??cit a la causa conservadora durant la reforma del 1858-1861, que desemboc?? en guerra civil, i el seu control de Jalisco Oest, amena??aven la posici?? liberal a Jalisco i Sinaloa. El mar?? del 1864 va donar suport a l???Imperi de Maximili?? i reb?? un subsidi en met??l??lic i la condecoraci?? amb la Legi?? d???Honor. Per?? el desembre del 1866 abandon?? la causa imperial i reb?? protecci?? de Benito Ju??rez contra els seus enemics.

La seva circular del 12 d???abril, 1869 tenia un tarann?? agrari i proposava l???acci?? directa contra les viles per tal de recuperar la terra. Per?? el seu poder es trec?? a Mojonera, vora Guadalajara, pel general Ram??n Corona, qui invad?? tot Jalisco. Fou tra??t i capturat, i el general el va fer executar el 19 de juliol, 1873. Des d???aleshores, nogensmenys, Lozada ??s considerat pels huichol com a un heroi cultural com Jesucrist i Karymati.

Alguns donaren suport a la rebeli?? dels cristeros del 1926-1929, ra?? per la qual foren deportats alguns d???ells a Nayarit.

El 1998 dos indis huichol, Juan Chivarra (28 anys) i Miguel ??ngel de la Cruz (24 anys), assassinaren al corresponsal del diari San Antonio Express News a M??xic, Philip True, despr??s d???haver consumit peyote. Fou escanyat amb el seu propi mocador perqu?? va fotografiar els dos indis sense el seu consentiment, i els condemn?? aix?? a perdre l?????nima, que ser?? entregada al mal, alhora que defensaven el seu territori sagrat de la profanaci??. Ells dos creien que serien tornats a la comunitat, que els castigaria amb la flagelaci?? o el tancament en una gruta durant sis mesos o un any.