Guerres de la Revoluci?? Francesa
De Viquip??dia
Les Guerres de la Revoluci?? Francesa foren una s??rie de conflictes b??l??lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en qu?? Fran??a s'enfront?? a diferents monarquies europees. Caracteritzades pel fervor revolucionari franc??s i per importants innovacions militars, aquestes guerres revolucion??ries van dur al domini dels Pa??sos Baixos, It??lia i Ren??nia per Fran??a. A causa de la pr??ctica de la lleva for??osa, a les guerres de la Fran??a revolucion??ria, hi va participar un gran nombre de soldats.
Les guerres de la Revoluci?? Francesa foren les de la Primera Coalici?? (1792-1797) i de la Segona Coalici?? (1798-1801). Malgrat tot, des de 1793 fins 1802, la Gran Bretanya va estar cont??nuament en guerra contra Fran??a; aquesta hostilitat franco-brit??nica va finalitzar amb la signatura del Tractat d'Amiens el 1802.
Les Guerres Napole??niques (1803-1815) foren una continuaci?? de les guerres de la Fran??a revolucion??ria; per aix??, en l'??mbit anglosax??, s'usa l'expressi?? la Gran Guerra de Fran??a la qual engloba les guerres revolucion??ries i les napole??niques.
[edita] Primera Coalici?? 1792-1797
Fins 1791, les monarquies europees dubtaven sobre si intervenir contra la Revoluci?? en favor de Llu??s XVI o b?? mirar d'aprofitar en benefici propi la greu crisi que patia Fran??a, una de les principals pot??ncies d'Europa. La figura m??s important en aquest afer fou l'emperador Leopold II, germ?? de la reina Maria Antonieta, el qual es mostrava cada cop m??s preocupat per la radicalitzaci?? progressiva del proc??s revolucionari franc??s. El 27 d'agost de 1791, Leopold II i el rei Frederic Guillem II de Pr??ssia, despr??s d'haver consultat nobles francesos emigrats, promulgaren la Declaraci?? de Pilnitz, segons la qual, els monarques europeus es mostraven interessats en la protecci?? de Llu??s XVI i la seva fam??lia, i, vagament, s'hi amena??ava amb greus conseq????ncies si els passava res. Si Leopold II havia concebut la declaraci?? de Pilnitz com una manera de prendre posici?? per?? sense haver d'intervenir realment contra els revolucionaris, el cas fou, per??, que a Fran??a la declaraci?? fou vista com una greu amena??a i com a tal fou denunciada pels dirigents de la Revoluci??. Per altra banda, a m??s de les difer??ncies ideol??giques, hi havia la q??esti?? dels dominis imperials a Als??cia, i l'inter??s de Fran??a de controlar l'acci?? dels contrarevolucionaris emigrats als Pa??sos Baixos Austr??acs i en alguns petits principats alemanys.
Finalment, el 20 d'abril de 1792, l'Assemblea Nacional francesa aprov?? per majoria declarar la guerra a ??ustria, despr??s d'haver escoltat la lectura de tot una llista de greuges presentada pel ministre d'afers estrangers Dumouriez, qui prepar?? una immediata invasi?? dels Pa??sos Baixos austr??acs, on esperava que la poblaci?? local s'alc??s contra el domini austr??ac. Tanmateix, arran de la Revoluci??, l'ex??rcit s'havia desorganitzat completament, i, en el moment de l'inici de les hostilitats, es produ??ren desercions en massa.
Mentre el govern revolucionari lluitava fren??ticament per reclutar noves tropes i reorganitzar l'ex??rcit, es concentr?? a Coblen??a un ex??rcit majorit??riament prussi?? dirigit pel duc de Brunswick. Pel juliol, les forces prussianes van conquerir amb facilitat les fortaleses de Longwy i Verdun. Aleshores, el duc proclam?? el Manifest de Brunswick, escrit pel pr??ncep de Cond??, dirigent d'un ex??rcit contrarevolucionari format per emigrats, en el qual s'hi exposava que el prop??sit dels aliats era restablir l'autoritat absoluta de Llu??s XVI per la qual cosa tractarien com a rebel qualsevol que se'ls opos??s, per la qual cosa el condemnarien a mort segons la llei marcial. Aquest manifest, per??, fou una de les principals causes de la revolta de Par??s del 10 d'agost de 1792 que dugu?? a l'empresonament de la fam??lia reial francesa a la Torre del Temple i a la proclamaci?? de la Primera Rep??blica Francesa.
L'aven?? de les forces austroprussianes a Fran??a qued?? deturat el 20 de setembre de 1792 gr??cies al triomf dels ex??rcits revolucionaris a la Batalla de Valmy; a partir d'aleshores, Pr??ssia veient que la campanya estava resultant m??s llarga i costosa del que s'havia previst, va decidir retirar-se de Fran??a. Per altra banda, en d'altres fronts, els francesos aconseguiren ocupar Savoia i Ni??a, mentre el general Custine va ocupar moltes poblacions a prop del Rin fins arribar a Frankfurt. Als Pa??sos Baixos, Dumouriez derrot?? els austr??acs a Jemappes el 6 de novembre, cosa que li va permetre ocupar el territori a principis de l'hivern.
L'execuci?? de Llu??s XVI a la guillotina (21 de gener de 1793) va dur Espanya, N??pols, Holanda i Gran Bretanya a unir-se a la Primera Coalici??, amb la qual cosa, Fran??a es trob?? atacada en totes les seves fronteres. Per aix??, Fran??a va decretar una lleva obligat??ria. En un primer moment, els francesos foren for??ats a marxar de B??lgica i van patir greus derrotes a la Catalunya del Nord, com tamb?? va haver-hi al??aments contra els govern revolucionari a la Vend??e. Despr??s de la repressi?? de les revoltes mitjan??ant el r??gim del Terror, l'ex??rcit franc??s va poder prendre de nou la iniciativa, amb la qual cosa, el 1794, els francesos ocuparen Sant Sebasti?? com tamb?? s'apoderaren de B??lgica i de Ren??nia despr??s de la Batalla de Fleurus.
Un cop dominada B??lgica, els francesos s'apoderaren per sorpresa d'Holanda on hi establiren un estat sat??l??lit denominat la Rep??blica B??tava. Poc despr??s, Pr??ssia i Espanya signaren amb Fran??a la Pau de Basilea (1795) per la qual la vora esquerra del Rin passava a Fran??a. A m??s, tamb?? fracassaren els intents de la Gran Bretanya de donar suport a la revolta de la Vend??e; aix?? doncs, Fran??a quedava lliure del risc d'invasi??. Tot i aix??, a la frontera del Rin, el general Pichegru entr?? en negociacions amb els emigrats i, d'aquesta manera, tra?? el seu ex??rcit, per la qual cosa, els francesos hagueren de marxar de Mannheim i fracass?? el setge de Mayence per Jourdan.
Per al 1796, els francesos prepararen un aven?? en tres fronts: Jourdan i Moreau al Rin, i Bonaparte a It??lia. Els tres ex??rcits s'havien de trobar al Tirol, des d'on marxarien sobre Viena. Pel setembre, Moureau arrib?? a Baviera i als l??mits del Tirol, per?? Jourdan fou ven??ut pels austr??acs, i els dos ex??rcits hagueren de tornar cap al Rin. Per la seva banda, Napole?? havia triomfat a It??lia, on, havent derrotat les forces sardes i austr??aques, s'apoder?? de Mil?? i pos?? setge a M??ntua. A m??s, el 1796 fou sotmesa la revolta de la Vend??e; malgrat tot, va fracassar l'expedici?? a Irlanda dirigida pel general Hoche, el vencedor de la Vend??e.
Despr??s que Napole?? hagu??s aconseguit prendre M??ntua i entrar al Tirol i d'una nova invasi?? d'alemanya per Moreau i Hoche, l'abril de 1797 ??ustria deman?? la pau, signada al Tractat de Campoformio (octubre), pel qual ??ustria cedia B??lgica a Fran??a, com tamb?? reconeixia el control franc??s de Ren??nia i gran part d'It??lia; a m??s, l'antiga Rep??blica de Ven??cia qued?? dividida entre ??ustria i Fran??a. A partir d'aleshores, nom??s la Gran Bretanya continu?? la guerra contra Fran??a.
[edita] La Segona Coalici?? 1798-1801
La Segona Coalici?? (1798-1801) de R??ssia, el Regne de la Gran Bretanya, ??ustria, l'Imperi Otom??, Portugal, Regne de N??pols i els Estats Pontificis contra la Primera Rep??blica Francesa va ser al principi m??s efectiva que la primera. El govern corrupte i dividit de Fran??a, sota el Directori franc??s, es trobava en plena agitaci??, i la Rep??blica estava trencada (certament, quan l'any 1799 Napole?? va prendre el poder, va trobar nom??s 60.000 francs en el Tresor Nacional). La participaci?? russa va suposar un canvi decisiu sobre la guerra de la Primera Coalici??. Les forces russes a It??lia estaven manades pel not??riament despietat i mai derrotat Alexander Suvorov. La Rep??blica Francesa no disposava de l??ders, excepte Lazare Carnot que era el ministre de guerra que havia dut a Fran??a a les vict??ries successives que van seguir a les massives reformes de la primera guerra. A m??s, Napole?? Bonaparte estava ocupat en una campanya a Egipte, amb l'objectiu d'amena??ar l'??ndia brit??nica. Sense dos dels seus m??s importants comandants al conflicte anterior, la Rep??blica va sofrir successives derrotes contra uns enemics revitalitzats, finan??ats per la corona brit??nica.
Bonaparte va tornar l'any 1799, deixant la campanya a Egipte a c??rrec del seu segon al comandament, el general Kl??ber, que hi va morir assassinat l'any seg??ent. Va prendre el control del govern franc??s l'any 1799, derrocant el Directori franc??s amb l'ajuda de l'ide??leg Joseph Siey??s. L'ofensiva de les forces austr??aques al Rin i a It??lia es va convertir en una amena??a continua per a Fran??a, per?? totes les tropes russes havien estat retirades del front despr??s de la mort de la tsarina Caterina II. Napole?? va reorganitzar la mil??cia francesa i cre?? un ex??rcit de reservistes per donar suport tant als esfor??os en el Rin com a It??lia. En tots els fronts, els avan??os francesos van trobar els austr??acs amb la gu??rdia baixa. En aquell moment l'ex??rcit franc??s comptava nom??s amb 300.000 soldats lluitant contra les forces de la Coalici??. A It??lia la situaci?? era no obstant d'all?? m??s delicada a causa de la pressi?? d'??ustria. Napole?? es va veure for??at a mobilitzar l'ex??rcit de reservistes. Va xocar amb els austr??acs a la Batalla de Marengo el 14 de juny de 1800 i podria haver perdut la batalla de no ser per la intervenci?? decisiva del general Louis Charles Antoine Desaix, que va atacar la rereguarda austr??aca i la va v??ncer. Desaix va morir a la batalla, i Napole?? va commemorar posteriorment el seu coratge construint-li monuments i gravant el seu nom a l'Arc de Triomf. En el riu Rin, en canvi, la batalla decisiva va arribar quan un ex??rcit franc??s de 180.000 homes es va enfrontar a 120.000 soldats austr??acs a la Batalla de Hohenlinden el 3 de desembre. ??ustria va ser ven??uda definitivament i va abandonar el conflicte despr??s del Tractat de Lun??ville, el febrer de 1801, en el qual acceptava tornar a la situaci?? creada per l'anterior Tractat de Campo Formio.
A partir d'aquell moment el major problema pendent de Napole?? Bonaparte era el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, que exercia una influ??ncia desestabilitzadora a les pot??ncies continentals. Els brit??nics havien propiciat la Segona Coalici?? mitjan??ant l'aportaci?? dels diners per garantir el seu finan??ament. Napole?? estava conven??ut que sense una derrota brit??nica o un tractat amb el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda no podria aconseguir una veritable pau. L'ex??rcit brit??nic era una amena??a relativament petita per a Fran??a, per?? l'Armada Reial Brit??nica era una cont??nua amena??a per a la flota francesa i per a les col??nies franceses a les illes del Carib. A m??s, els fons anglesos eren suficients per unir les grans pot??ncies del continent contra Fran??a ja que malgrat les nombroses derrotes l'ex??rcit austr??ac encara era un perill potencial per a la Fran??a Napole??nica.
El 1802, els brit??nics signaren el Tractat d'Amiens pel qual reconeixien les conquestes franceses, i aix?? va comen??ar el m??s llarg per??ode de pau entre Fran??a i Gran Bretanya durant tota l'??poca de 1792-1815. El Tractat d'Amiens ??s considerat per molts historiadors com el fet que separa les guerres revolucion??ries de les Guerres Napole??niques.
