Ermitage
De Viquip??dia
L'Ermitage (??????????????, mot rus provinent del franc??s ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a R??ssia, ??s una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del m??n. La col??lecci?? del Museu Estatal de l'Ermitage (?????????????????????????????? ??????????????, Gosud??rstvenni Ermitaj) ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nev??, el m??s important dels quals ??s el Palau d'Hivern, antiga resid??ncia oficial dels tsars. La resta del complex arquitect??nic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau M??nxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.
El museu es va formar amb la col??lecci?? privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins l'any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva col??lecci??, formada per m??s de 3 milions de peces, abasta des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueol??giques, aix?? com joies o armes. La seva pinacoteca est?? considerada, juntament amb la del Museu del Prado, com la m??s completa del m??n.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria del museu
La hist??ria del Museu de l'Ermitage va molt relacionada a la hist??ria del Palau d'Hivern. Quan l'emperadriu Caterina la Gran va arribar al poder mitjan??ant un cop d'estat a R??ssia, una de les primeres coses que va fer fou establir la seva resid??ncia al tot just constru??t Palau d'Hivern. L'any 1764, Caterina va comprar una col??lecci?? de 225 quadres de pintura holandesa i flamenca a Berl??n a Johann Ernest Gotzkowski. Va ser llavors quan va comen??ar a decorar el palau amb tot tipus d'obres d'art que anava comprant provinents d'Europa Occidental. Nom??s el menjador estava adornat amb 92 quadres. Els diplom??tics russos a Europa eren els encarregats de comprar tot tipus d'objectes, quadres, joies, llibres, documents per a dur-los al Palau d'Hivern.
[edita] Segle XVIII
Durant la segona meitat del segle XVIII, Caterina es va dedicar, a m??s de la construcci?? del complex arquitect??nic que forma l'actual Ermitage, a augmentar la seva col??lecci?? de manera important. Es va dedicar a comprar totes les col??leccions en venda que va poder trobar. El 1769 va comprar la seva col??lecci?? al Comte Heinrich von Br??lh, amb obres de Rubens i Rembrandt, i el 1772 va comprar la del Bar?? Pierre Crozat, que inclo??a obres de Rafael, Rubens i van Dyck, entre d'altres. El 1779 va comprar la col??lecci?? de Robert Walpole, considerat com el primer Primer Ministre d'Anglaterra, que inclo??a obres de Murillo, Rembrandt, Rubens i van Dyck. L'any 1781 compra la col??lecci?? del Comte Baudouin, que inclo??a 119 obres d'artistes flamencs, holandesos i francesos, i el 1787, la col??lecci?? d'escultura de John Lyde-Brown, director del Banc d'Anglaterra, que contenia 300 escultures, entre les quals es trobaven diverses escultures romanes, una grega i escultures renaixentistes. A m??s, Caterina es va interessar per les antiguitats, i va encarregar diverses obres perqu?? les hi portessin des de Roma. En una carta enviada per Caterina a Milchor Grimm, contava que a part de quadres d'autors com Rafael, la seva col??lecci?? comptava amb 38.000 llibres, m??s de 10.000 escultures i m??s de 10.000 dibuixos i gravats. Va ser en aquesta ??poca quan es van comprar les majors col??leccions de la hist??ria del museu. Totes aquestes obres formaven la col??lecci?? privada de Caterina, per?? en cap cas es podia considerar un museu ja que no estava obert al p??blic. Va aconseguir la major col??lecci?? privada d'Europa.
[edita] Segle XIX
El tsar Alexandre I de R??ssia, quan va entrar amb les seves tropes el 1815 a Par??s, va fer una de les majors compres per a la col??lecci?? de l'Ermitage, adquirint la col??lecci?? privada de l'Emperadriu Josefina, que comptenia pintures i escultures. A la mort de Josefina, Alexandre va comprar als seus hereus 38 quadres m??s, alguns de Rubens i Rembrandt, i quatre escultures d'Antonio Canova.
El 1837 va haver un gran incendi al Palau d'Hivern que va destrossar gran part dels seus interiors. Per a evitar que el foc s'estengu??s al petit Ermitage, van desmuntar totes les connexions entre els dos palaus.
Durant aquest segle es van comprar diverses col??leccions importants. El 1850, es va comprar la col??lecci?? del Palau de Crist??for Barbarigo, on havia mort el pintor Tiziano. Aquesta col??lecci?? inclo??a cinc quadres de Tiziano. El 1865 es va comprar el fam??s quadre de Leonardo da Vinci Madonna Litta, comprat al Comte Litta juntament amb altres tres quadres per 100.000 francs. El 1870, l'Ermitage va comprar per 310.000 francs l'obra mestra de Rafael La verge i el nen, que el govern itali?? va intentar comprar per a evitar que sort??s del pa??s, per?? no va poder licitar degut a l'elevat preu del quadre.
L'emperador Nicolau I de R??ssia l'any 1852 va decidir convertir l'Ermitage en un museu Imperial, al veure que a Europa comen??aven a afermar-se el sistema de museus estatals. Va manar construir una entrada per al p??blic, i va ordenar la decoraci?? del museu perqu?? pogu??s ser obert al p??blic, incloent la construcci?? de noves estades per a poder dipositar els objectes i quadres. La decoraci?? i els interiors es mantenen intactes fins a l'actualitat. La inauguraci?? va ser el 5 de febrer de 1852, amb el que s'obria el palau per a, sobretot, les classes altes.
Durant aquest segle van augmentar els objectes arqueol??gics del museu. El 1861, l'Ermitage va comprar la col??lecci?? del marqu??s de Cavelli, Gianpietro Campana. Aquest arque??leg afeccionat era el director del Banc Monte di Piet?? de Roma, i va utilitzar fons del banc per a comprar les seves antiguitats. Quan va ser sentenciat a 20 anys de pres??, l'estat va treure a subhasta tota la seva col??lecci??, que es va repartir entre l'Ermitage i el Museu Napole?? III de Par??s. La col??lecci?? inclo??a m??s de 500 atuells gregues, 200 bronzes i escultures de marbre. El 1886 van adquirir la col??lecci?? d'Alexander Basilevski, que inclo??a tot tipus de peces medievals, d'ivori, esmalts, i tot tipus d'objectes, que el museu va comprar per 6 milions de francs. A m??s, el 1885 es va traslladar la col??lecci?? Imperial d'armes al museu.
[edita] Segle XX
El 1904 el Palau d'Hivern deixa de ser una resid??ncia imperial. Durant la Primera Guerra Mundial el museu va passar a ser un hospital, i les col??leccions, per a la seva seguretat, van ser traslladades a Moscou. No van tornar fins el 1924. L'administraci?? del museu i el personal que hi treballava van canviar molt des de 1917, despr??s de la Revoluci?? Russa, i a partir de llavors es va permetre als no arist??crates treballar-hi.
Despr??s d'un temps tancat al p??blic, al poc van tornar a obrir. El director del museu, en previsi?? pel que podia oc??rrer en l'Assalt al Palau d'Hivern, va protegir les obres, que no van resultar danyades la nit del 25 d'octubre de 1917, quan van arrestar al Govern Provisional. Cinc dies despr??s, es va declarar al Museu Ermitage Museu Estatal, sent, durant els cinc primers anys, la seva entrada gratu??ta. A m??s, es va crear un centre cultural. Es van comen??ar a portar exposicions temporals d'altres llocs.
[edita] Despr??s de la revoluci?? de 1917
Durant aquest segle, el museu va tenir importants p??rdues. Durant els anys 20 es van traslladar 500 obres al Museu Pushkin de Moscou, perqu?? l'art no estigu??s tant centralitzat a Sant Petersburg. En els anys 30, es van traslladar altres 70 obres. Entre els quadres que es van traslladar, hi havia obres de Rubens, Rembrandt o Tiziano; no obstant aix??, tamb?? va aconseguir importants b??ns. Durant aquestes mateixes d??cades, es van comen??ar a nacionalitzar tots els b??ns que es trobaven als palaus de l'aristocr??cia russa, i la majoria d'aquests va anar a parar al museu, incloent tot tipus d'obres d'art dels palaus imperials, restes de l'antic egipte, documents, monedes, art de l'??poca bizantina... Va ser en aquesta ??poca quan, a l'augmentar-se considerablement el seu patrimoni, va passar de ser un museu d'art, a ser un museu d'art i cultura universal.
A mitjans dels anys 30, es van produir una s??rie de vendes de quadres a l'estranger, que van suposar una gran p??rdua per al museu. L'objectiu d'aquestes vendes, segons la postura oficial, era el finan??ament del propi Estat. Segons veus contr??ries, aquestes vendes no podien justificar-se des de cap punt de vista. Es van vendre m??s de 2.800 quadres, dels quals, hi havia 250 obres majors i 48 obres mestres. Moltes d'aquestes peces van anar a parar a la National Gallery de Washington.
Des de l'any 1932 fins al final de la Segona Guerra Mundial, van anar sortint obres menors del museu per a ser venudes o per a distribuir-se entre les diferents rep??bliques sovi??tiques.
[edita] La Segona Guerra Mundial
Amb l'entrada de les tropes alemanyes a R??ssia el 1941, es va iniciar l'evacuaci?? de les obres del museu. Va ser la major evacuaci?? d'obres d'art des de l'ocorreguda durant la Guerra Civil Espanyola al Museu del Prado. Milers de voluntaris es van dedicar a embalar m??s d'un mili?? d'obres, per a traslladar-les amb tren fins a Iekaterinburg, als Urals. Dos trens van poder arribar a la seva destinaci??, per?? quan estaven preparant el tercer, va comen??ar el setge a la ciutat pels alemanys, que va durar 900 dies, i que va produir la mort de centenars de milers de persones.
Mentres, els conservadors que es van quedar es van dedicar a salvar i dur al museu tots els b??ns que trobaven en altres palaus, i a protegir al propi museu del fred, de la neu i dels atacs aeris. A m??s, va servir de refugi contra les incursions a??ries alemanyes, i fins a 12.000 persones hi van viure als s??tans del museu fins a les primeres evacuacions, el 1942. Les obres traslladades a Sverdlovsk van arribar b?? i es va crear una nova secci?? del museu per a mantenir els objectes i quadres. No es va danyar ni es va perdre absolutament res.
Despr??s del final de la Segona Guerra Mundial, el museu va tornar a obrir les seves portes al p??blic, amb les obres evacuades que van tornar a ser col??locades en el seu lloc d'origen. A m??s, el museu va haver de ser restaurat a causa de tots els danys que havia sofert durant el setge nazi, restauraci?? que va durar diversos anys.
El 1948, el Museu d'Art Contemporani Occidental de Moscou va donar 320 obres d'art del segle XIX i XX, entre les quals es trobaven obres de Renoir, Matisse, Picasso, Monet, Van Gogh o Gauguin. L'Ex??rcit Vermell a la seva tornada de Berl??n es va portar nombroses obres que van acabar al museu, sobretot impressionistes i post-impresionistes de col??leccions privades. Un dels casos m??s importants va ser el de l'Altar de Zeus (P??rgam), que van dur d'un museu de Berl??n com bot?? de guerra, i que va estar exposat al museu fins el 1959.
El museu i l'ex??rcit rus van rebre moltes cr??tiques per aquest robatori d'obres, per?? el govern rus va al??legar que van ser com una m??nima satisfacci?? per la destrucci?? per part de l'ex??rcit nazi d'obres russes d'incalculable valor, com els palaus de Peterhof i Tsarskoe Selo. A m??s, el govern Rus ha prohibit per llei la devoluci?? de les obres en cas que es demostri que els amos van finan??ar econ??micament al R??gim Nazi.
[edita] Actualitat
El Museu del Hermitage s'est?? expandint cont??nuament, i en l'actualitat est?? col??laborant en diversos projectes a l'estranger, com els complexos d'exposicions del Guggenheim Ermitage a Las Vegas, Estats Units, la recent inauguraci?? del museu Ermitage Amsterdam, a Amsterdam, Holanda, o les sales de l'Ermitage a la Somerset House de Londres.
A m??s, es va portar a terme el projecte cinematogr??fic L'arca russa, un viatge a l'interior del museu, a la seva hist??ria i al seu contingut, rodada en una sola presa d'hora i mitja de durada, sense talls. La pel??l??cula va guanyar el palmell d'or del Festival de Cannes de 2002.
[edita] Complex arquitect??nic del museu
El Palau d'Hivern (???????????? ????????????) ??s el principal edifici del museu. Fou constru??t entre els anys 1754 i 1762 per ordre de l'Emperadriu Elizabeth I. El disseny era de l'arquitecte itali?? Francesco Bartolomeo Rastrelli. Va acabar de construir-se despr??s de la mort d'Elizabeth. Va ser la resid??ncia oficial dels tsars de R??ssia fins que va caure la monarquia despr??s de la Revoluci?? Russa, l'any 1917, i en el seu interior van succeir alguns dels esdeveniments m??s importants de la hist??ria de R??ssia. Caterina II va manar construir a l'arquitecte Vallin de la Mothe un petit palau, situat al costat del Palau d'Hivern, al que va anomenar petit Ermitage (?????????? ??????????????), i que entre altres coses, comptava amb uns jardins penjants. Aquesta secci?? del museu va ser constru??da entre els anys 1765 i 1769. Compt?? dues sales d'exposicions laterals, i serveix d'enlla?? entre el Palau d'Hivern i la resta de palaus que formen el museu.
Aviat el palau es va omplir d'objectes, aix?? que Caterina va ordenar als arquitectes Velten i Quarenghi la construcci?? d'un altre edifici, conegut posteriorment com el Gran Ermitage (???????????? ??????????????), constru??t entre els anys 1771 i 1787. Aquesta part del museu est?? connectada amb la resta d'edificis que v??nen a continuaci?? a trav??s d'un arc que sorteja un dels canals que desemboquen en el riu Neva, el canal d'Hivern.
El Teatre del Ermitage (???????????????????? ??????????) va ser ordenat construir per Caterina la Gran entre els anys 1783 i 1787. Va ser constru??t per l'arquitecte Giacomo Quarenghi. Es troba a l'altre costat del canal d'Hivern. En l'actualitat, es segueixen representant obres teatrals dins de la programaci?? del museu.
El Nou Ermitage (?????????? ??????????????) va ser el primer edifici constru??t a R??ssia espec??ficament per a contenir art. Va ser constru??t entre els anys 1842 i 1841 per l'arquitecte alemany Leo von Klenze. ??s on es troba l'entrada principal del museu. Es troba a continuaci?? de la resta d'edificis, a l'altre costat del canal.
El Palau Menshikov (???????????????????????? ????????????), va ser la resid??ncia del governador de Sant Petersburg i amic del tsar Alexandre I de R??ssia. La seva construcci?? ??s de l'any 1710, i va ser dissenyada per l'arquitecte Giovanni Mario Fontana. Es va acabar la seva construcci?? el 1721. Va ser considerat el palau m??s lux??s de tota la ciutat.
L' Edifici de l'Estat Major (???????????? ???????????????? ??????????) va ser constru??t entre els anys 1820 i 1827. Cap a la meitat d'aquest palau, es troba un arc que t?? damunt una escultura en bronze d'un carro guiat per 6 cavalls, que d??na pas a la pla??a del Palau. L'ala oriental del museu va ser al principi el Ministeri d'Afers exteriors i el Ministeri d'Economia, encara que ara pertanyen al museu.
[edita] Col??lecci??
La col??lecci?? del museu abasta molts temes diferents. Va des d'art prehist??ric, fins a numism??tica, mobles, armes, quadres i escultures de totes les ??poques. En el seu interior alberga una de les majors pinacoteques del m??n. Una altra secci?? important ??s la dedicada a l'art occidental.
[edita] Art prehist??ric
El museu compt?? molts dels objectes prehist??rics trobats a R??ssia, sent les venus prehist??riques algunes de les m??s importants, trobades en diversos jaciments de Sib??ria, encara que tamb?? tenen tot tipus d'ind??stria l??tica paleol??tica. A m??s comptenen diversos petroglifs i figures neol??tiqus de jaciments russos, fermalls, destrals i desenes d'objectes de l' Edat del bronze, procedents de les cultures calcol??tiques del Caucas. Dins d'aquest ??ltim grup, t?? especial import??ncia els objectes oposats al t??mul de Maikop, l'aixovar del qual ??s un dels m??s rics i importants del Calcol??tic Mitj?? de la cultura dels Kurgans.
Compt?? figurilles d'or, atuells de coure i bronze, fermalls, a m??s de tot tipus d'objectes de cer??mica i fang de tot el Mediterrani i d'excavacions portades a terme en Ucra??na i els Balcans. La seva col??lecci?? d'objectes de la cultura Escita ??s una de les m??s importants del m??n. Tenen desenes de milers d'objectes prehist??rics, que abasten des del Paleol??tic Inferior fins al segon o primer mil??lenni abans de Crist, compt?? gran part dels objectes trobats en jaciments russos i en pa??sos de l'antiga Uni?? Sovi??tica.
[edita] Antiga Gr??cia i Roma
Compt?? 106.000 objectes de Gr??cia i Roma, i de les excavacions arqueol??giques que van tenir lloc durant els segles XIX i XX al litoral del mar Negre on es trobaven les ciutats de Ninfea, Panticapea, Quersonesos i Teod??sia. Van des del segle XV aC fins al segle IV. La seva col??lecci?? compt??, entre altres coses, 15.000 atuells gregues i romanes, sarc??fags, joies d'or, gemes tallades, o m??s de 200 bustos de marbre d'??poca romana.
[edita] Pintura occidental
??s una de les majors col??leccions de pintura del m??n. Compt?? pintura Italiana des del segle XIII al segle XIX, obres de Tiziano, Da Vinci, Rafael, o Miquel ??ngel.
Algunes de les obres m??s importants s??n La Madonna Benois i la Madonna Litta, de Leonardo, la Verge amb nen o La Sagrada fam??lia de Rafael, moltes obres de l'??poca tardana de Tiziano, la Judith de Giorgione, La verge i el nen de Fra Angelico i obres de Caravaggio, Canaletto, Tintoretto, Paolo Veronese o Giovanni Battista Tiepolo.
Compt?? a m??s obres de pintors espanyols, una de les col??leccions m??s importants fora d'Espanya, com El Greco, Zurbar??n, Jos?? de Ribera o Murillo. A m??s compt?? L'esmorzar i Retrat del Comte d'Olivares de Vel??zquez o el Retrat d'Antonia Zate de Goya.
Compt?? a m??s m??s de 500 obres de pintura flamenca, entre les quals es troben 30 quadres de Rubens i obres de Anthony van Dyck o Frans Snyders. Tamb?? compt?? 25 obres de Rembrandt i d'altres pintors holandesos, com Jacob Ruysdael, Frans Hals, Jan Steen o Pieter Hendricksz de Hooch. T?? una gran col??lecci?? de pintura alemanya, de pintors com Lucas Cranach, Ambrosius Holbein o Anton Raphael Mengs.
Tamb?? disposa d'una col??lecci?? de 450 quadres de pintura anglesa, sent bastant rar que s'exhibeixi pintura anglesa fora dels museus brit??nics. Compt?? a m??s una important col??lecci?? de pintura francesa d'entre els segles XV i XVIII, la segona major del m??n despr??s de la del museu del Louvre de Par??s, amb autors com Claude Lorrain, Nicolas Poussin o Antoine Watteau. Compt?? una col??lecci?? de pintura impressionista i expressionista, sobretot francesa i alemanya, de m??s de 1.000 obres. Inclouen 7 obres de Monet, 6 de Renoir, 2 de Camille Pissarro i diversos dibuixos de Degas. T?? desenes d'obres majors de C??zanne, Paul Gauguin i van Gogh, 32 quadres de Matisse i 31 de Picasso. A m??s, compt?? una molt important col??lecci?? de quadres dels simbolistes francesos, i molts quadres de les escoles alemanyes de Munich, Berl??n i D??sseldorf, aix?? com de pintors russos, d'entre els quals sobresurt Kandinsky.
[edita] Escultura occidental
La col??lecci?? d'escultura ??s una de les m??s importants d'Europa. Inclou obres d'escultura italiana, entre la qual destaquen 15 obres d'Antonio Canova, entre les quals es troben Cupido i Psique, Magdalena penitent o Hebe, i dels seus successors, com Bartolini.
No t?? escultures de Bernini, per?? si diversos dels seus motlles i els seus models que li van servir per a la construcci?? de diverses de les seves grans escultures. A m??s, compt?? l'??nica escultura de Miquel ??ngel a R??ssia, Nen Ajupit, que va estar destinada al principi per al pante?? dels Medicis. Tamb?? compt?? escultures d'altres autors renaixentistes i dels segles XVIII i XIX, igual que escultures d'autors francesos, com Eugene Falconet, Antoine Houdon, Francois Girardon. A m??s hi ha 5 escultures de Rodin. Compt?? 7 escultures de Matisse, de les 70 que va realitzar en tota la seva vida. T?? tamb?? una important col??lecci?? d'escultures renaixentistes alemanyes.
[edita] Art oriental
Compt?? el museu m??s de 190.000 objectes provinents d'Orient, d'Egipte, Mesopot??mia, Xina, Iran, ??ndia o Turquia. Els objectes s??n molt variats. T?? una extensa col??lecci?? de petroglifs i tauletes mesopot??miques, des del Tercer mil??lenni abans de Crist. T?? objectes de totes les ??poques de l'Antic Egipte, com deixants, escultures, atuells, papirs, relleus o joies. Compt?? 120.000 objectes de l'Imperi Bizant??, la segona major col??lecci?? del m??n, que inclou tot tipus d'iconografia, monedes, mosaics, atuells, d??ptics i tr??ptics. Compt?? una col??lecci?? d'objectes de l'imperi Sass??nida, a Iran, amb gran quantitat de vaixelles completes de plata, monedes i pedres precioses que es van trobar enfilades en anells. En total, m??s de 1000 objectes.
A m??s, compt?? una gran quantitat d'obres d'art isl??mic d'entre els segles VII i XIX provinent de pa??sos com Egipte, S??ria, Turquia o Iran. Per exemple, t?? 700 peces de bronze, 500 de cer??mica i 450 pintures d'Iran; cer??mica, cristalleries i objectes de bronze i plata d'Egipte; plats de plata i objectes de cristall de S??ria; i catifes i sedes i velluts o vaixelles de Turquia.
De la ??ndia, t?? una col??lecci?? d'escultures des del segle II al XII, pintures, objectes de bronze i d'ivori, i diferents teles, sobretot de seda. T?? objectes procedents de Xina que abasten des del segon mil??lenni abans de Crist fins al segle XIX de la nostra era, i inclouen unes 5.000 peces, entre porcellana, pintures, treballs en pedres semiprecioses, plata, fusta o teles. A m??s, hi ha 8.000 peces de Jap??, sobretot diferents esmalts, escultures, porcellana, vestits i teles, i m??s de 1000 Netsukes. A m??s, la seva col??lecci?? de joieria oriental compt?? m??s de 3000 objectes, entre els quals es troben tot tipus de joies d'or o plata, amb incrustacions de pedres precioses, com diamants, maragdes o robins. La seva col??lecci?? de joies ??ndies del segle XVII ??s ??nica en el m??n.
[edita] Cultura russa
La col??lecci?? de peces de cultura russa inclouen m??s de 350.000 objectes, des del segle X al XX. Hi ha tot tipus d'objectes. Hi ha imagineria i objectes religiosos de totes les ??poques, com creus, relicaris, calzes, o llibres. Tamb?? hi ha una gran col??lecci?? de pintures medievals i cer??mica d'aquesta ??poca. Quadres, escultures, m??s de 300 vestits, objectes d'adorn, llibres o mapes que van pert??nyer a Pere I de R??ssia. Tamb?? es troben els objectes personals, quadres, escultures, porcellanes, vaixelles, mobles, vestits, joies i un llarg etc??tera de l'??poca del regnat d'Anna Ivanovna i Elizabeth Petrovna. Tamb?? es troben una enorme quantitat de quadres, escultures, vaixelles, mobles, porcellanes, joies i vestits de l'??poca de Caterina II de R??ssia. Es poden trobar tot tipus d'objectes i obres d'art des de l'??poca de Alexandre I fins al final de l'??poca dels tsars, amb Nicolau II.
[edita] Arts decoratives
Disposa de tot tipus d'art moble en el museu. Des d'objectes en metall, joieria, cristalleries, mobles, porcellana, tapissos o vaixelles. Tenen relicaris, poms de portes o incensiaris en metall, amb m??s de 20.000 peces, procedents sobretot de la fam??lia real russa i de l'aristocr??cia de Sant Petersburg. La majoria s??n manufactures franceses, angleses i alemanyes, per?? tamb?? hi ha peces espanyoles, italianes o sueques. Inclou una col??lecci?? de peces d'Art dec??.
Dins dels mobles, es troben m??s de 1.000 peces realitzades a It??lia, Fran??a i Alemanya, sobretot destaquen els vestidors, armaris, butaques, trons o baguls, d'??poques que varien entre els segles XV al XIX, i que molts d'ells s??n originals del Palau d'Hivern, i uns altres van ser requisats dels palaus de la ciutat. Compt?? el museu a m??s una col??lecci?? de tapissos que abasten 5 segles, des del XV fins al XX. A m??s, t?? una col??lecci?? de m??s de 6.000 vestits, sobretot vestits eclesi??stics, i m??s de 1.500 puntes. La col??lecci?? de joies ??s bastant extensa, incloent-se collarets i pendents, ampolletes de perfum, rellotges, diademes, polseres, anells i bastants objectes d'Art nouveau.
[edita] Arsenal
S'inclouen 15.000 peces d'armes i armadures d'Europa Occidental i de R??ssia, des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. La col??lecci?? d'armes i armadures russes prov?? de la col??lecci?? personal de l'emperador Nicolau I de R??ssia. Les d'Europa Occidental, v??nen de pa??sos com Espanya, Fran??a, Alemanya o Regne Unit. Tamb?? t?? una extensa col??lecci?? d'armes orientals, provinents d'Iran, ??ndia o Turquia. Entre les armes, es poden trobar armes de foc, espases, llances, escuts i ganivets.
[edita] Numism??tica
??s la major col??lecci?? del museu, i una de les col??leccions m??s importants del m??n. Les monedes abasten totes les ??poques, des de l'Antiguitat fins al segle XX i de molt diverses zones geogr??fiques. Compt?? una col??lecci?? de 64.000 monedes gregues, d'un total de 120.000 de l'Antiguitat, incloent Roma, o Egipte. T?? 360.000 monedes d'Europa Occidental, sobretot dels segles XVII i XVIII, 220.000 d'Orient Mitj?? i Extrem Orient, i 300.000 russes. A m??s, t?? una col??lecci?? d'ins??gnies i medalles de m??s de 80.000 objectes i 2000 segells.
[edita] Directors del museu
- Florian Antonovich Gilles
- Stepan Alexandrovich Gedeonov (1863???78)
- Alexander Alexeyevich Vasilchikov (1879???88)
- Sergei Nikitich Trubetskoi (1888???99)
- Ivan Alexandrovich Vsevolozhsky (1899???1909)
- Dmitry Ivanovich Tolstoi (1909???18)
- Boris Vasilievich Legran (1931-1934)
- Iosif Abgarovich Orbeli (1934-1951)
- Mikhail Artamonov (1951???1964)
- Boris Borisovich Piotrovsky (1964-1990)
- Mikhail Borisovich Piotrovsky (1990-avui)
[edita] Enlla??os externs
- P??gina oficial de l'Ermitage (rus) (angl??s)
