Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Difusi?? per web - Viquip??dia

Difusi?? per web

De Viquip??dia

La difusi?? per web (en angl??s webcasting) ??s una tecnologia que permet oferir continguts audiovisuals a trav??s d???Internet de forma molt semblant a les emissions de televisi??, en el sentit en que es dirigeix a una ??mplia audi??ncia potencial que pot incloure qualsevol persona amb acc??s a Internet. ??s essencialment broadcasting o radiodifusi?? tradicional per?? sobre internet.

Aquesta tecnologia fa ??s del m??tode push (o recepci?? passiva) per a enviar informaci?? a trav??s d???Internet. En aquest cas, es el servidor el que contacta amb el client per a informar de l???exist??ncia de nous continguts.

Taula de continguts

[edita] Topologies de la difusi?? web

  • Difusi?? general (broadcast en angl??s): S???envia informaci?? conjuntament a tots els nodes de la xarxa.
  • Unidifusi?? (unicast en angl??s): S???envia informaci?? tant sols a un usuari.
  • Difusi?? selectiva (multicast en angl??s): S???envia informaci?? a m??ltiples destinacions simult??niament.


La difusi?? web permet l???actualitzaci??, a trav??s de transmissions peri??diques i, generalment, en segon pla, de cert tipus d???informaci??, com poden ser les ??ltimes not??cies, el temps, o altres informacions pr??viament seleccionades en el interface d???usuari (p??gina web, client de correu electr??nic, programa de desc??rregues, etc.) sense intervenci?? de l???usuari.

[edita] Origen

Webcasting va ser p??blicament descrit i presentat per primera vegada per Brian Raila de GTE Laboratories en InterTainment'89, 1989, que es va celebrar a la ciutat de Nova York, EUA. Raila en el seu an??lisi va deduir que un usuari no t?? necessitat de descarregar la totalitat d???un programa per a veure/escoltar una part d'aquest, sempre que el dispositiu receptor pugui rebre i presentar les dades amb major rapidesa que l'usuari triga en veure-les. Raila va utilitzar el terme buffered per a descriure aquest concepte.

A Raila es van sumar James Paschetto de GTE Laboratories per demostrar encara m??s el concepte. Paschetto, concretament, va ser responsable del primer prototip funcional d???streaming, el qual Raila va presentar i va demostrar en l'Associaci?? de correu de veu d'Europa al 1995, en Montreux, Su??ssa.

Alan Saperstein (Visual Data - Ara conegut com Onstream Media (Nasdaq: ONSM)), va ser la primera companyia a incorporar la funci?? de transmissi?? de v??deo al juny de 1993 amb HotelView, una biblioteca de v??deos de viatges, de 2 minuts de duraci??, amb les propietats de milers d'hotels en tot el m??n.

El terme webcasting va ser adoptat al comen??ament i durant els primers anys de la d??cada dels 90, quan els pioners del webcasting/streaming Mark Cuban (Audionet), Howard Gordon (Xing Technologies), William Mutual (ITV.net) i Peggy Milers (InterVox Communications) es van ajuntar amb una comunitat d???organismes de webcasting per a triar un terme per a descriure la tecnologia de l???enviament d?????udio i v??deo per la xarxa. El terme netcasting va ser pr??s en consideraci??, per?? un dels primers membres de la comunitat de webcasting tenia una empresa de propietat anomenada NetCast, pel que aquest terme no es va utilitzar, buscant un nom que no an??s el d???una companyia. La paraula utilitzada actualment webcasting va ser adoptada per Daniel Keys Moran en la seva novel???la de 1988 ???The Armageddon Blues".

Connecting Media va ser una de les primeres empreses a fer webcasting en viu utilitzant una IFP Van especial (Internet M??bil Production) dedicat al webcasting.

En 1995, diversos membres de l???equip de Webcast Solutions van fundar MediaCast. A partir la 1995 a 1997, MediaCast va produir molts webcasts importants per a la comunitat corporativa i la ind??stria de la m??sica per als clients tals com Mercury, Capitol, Atlantic i Bluenote Records. MediaCast era considerat l???organitzaci?? del webcast amb m??s de 60 webcasts importants en la ??poca. En la primavera de 1998, dos dels fundadors de MediaCast van prendre la seva extensa experi??ncia en webcasting i van crear a una companyia dedicada a facilitar comunicacions, comer??, educaci??, i hospedatge per a organitzacions a tot el m??n. Webcast Solutions, Inc. ??s el resultat de vuit anys de treball dur dels pioners de la ind??stria del webcasting.

[edita] Funcionament

L???usuari d???un servei de webcasting ha de fer alguna cosa inicialment: una petici??, una subscripci?? o l?????s d???algun programari que faci aquestes funcions per ell. A partir d???aquest moment ??s quan el webcasting es comen??a a semblar als mitjans de difusi?? tradicionals, en el sentit en que un usuari no ha de configurar res una vegada s'ha sintonitzat amb una estaci?? de difusi?? de r??dio o de televisi?? i ha comen??at a rebre un servei.

El webcasting utilitza la tecnologia de streaming per a tenir una sola font de contingut i distribuir-lo a molts usuaris. Els continguts poden ser b?? en directe, simultanis a altres mitjans, o a partir de continguts audiovisuals pr??viament arxivats.

Quan es fa l???emissi?? per Internet a un grup concret de receptors, s???est?? fent us de la tecnologia de difusi?? selectiva (multicasting). Essencialment, la difusi?? selectiva ??s una extensi?? dels protocols TCP/IP d???Internet que permet que diferents usuaris comparteixin un flux de dades, de manera que s???evita la duplicaci?? en l???enviament de continguts i s???augmenta l???efici??ncia i el rendiment de les xarxes de comunicacions. Les companyies de webcasting van assenyalar que la tecnologia de difusi?? selectiva va permetre en la seva primera implementaci?? comercial que 50.000 usuaris accedissin simult??niament a serveis de difusi?? de continguts en xarxa, i que ho puguin fer di??riament entre 10 i 15 milions d???usuaris.

Sovint, tal com han practicat durant d??cades els canals tradicionals d???informaci??, els canals que emeten per la web insereixen anuncis al comen??ament de les emissions. Aquest fet, al marge de proporcionar uns ingressos als canals, permet que en les successives vegades que es visioni un anunci, el contingut que realment es vulgui visionar vagi descarregant-se de la web generant uns segons de guarda (??s de la t??cnica buffer) que contribuiran a fer el visionat m??s fluid.

[edita] Serveis

Utilitzant una eina espec??fica, un usuari pot emetre per Internet contingut utilitzant nom??s una c??mera web i un ordinador port??til amb una connexi?? a Internet de banda ampla. Aquest fet ha perm??s florir a mitjans de comunicaci?? independents. Hi ha molts programes independents notables que emeten regularment continguts en l??nea, sovint produ??ts per persones an??nimes des de les seves llars, que abasten molts interessos i temes. La difusi?? per web entorn dels ordinadors, com la tecnologia i les not??cies s??n especialment populars i molts programes nous s???afegeixen regularment. Les lleis ofereixen llic??ncies espec??fiques de webcasting, per tal de portar-lo a terme utilitzant material amb drets d???autor.

[edita] Tipus de serveis

  • Biblioteca audiovisual sota demanda: El primer tipus de servei ho constitueixen les biblioteques audiovisuals sota demanda. La seva caracter??stica essencial ??s la incorporaci?? de capacitats multim??dia basades en webcasting dintre de p??gines web est??tiques. D???aquesta forma, un usuari pot descarregar continguts audiovisuals sota demanda. Un exemple ??s la desc??rrega des d???un servidor d???un videoclip per a ser visionat en el moment o en un moment posterior. Existeix un gran nombre de companyies que utilitzen aquests serveis dintre d'una estrat??gia de comer?? electr??nic o d???informaci?? audiovisual per als seus usuaris.
  • Webcasting en directe de continguts audiovisuals: Es distingueix de la resta perque la difusi?? del contingut audiovisual es fa en directe. Moltes companyies de r??dio i televisi??, tenen serveis tant com del tipus anterior, programes, entrevistes, resums arxivats, com emissions webcasting en directe.
  • Serveis de subscripci??: Un altre grup son els serveis de subscripci?? a canals d???informaci?? basats en la tecnologia push, cada dia m??s populars. La idea ??s que una vegada subscrit a un cert canal d???informaci??, amb tot el grau de personalitzaci?? que es demani, l???usuari no hagi de fer res per a rebre els continguts m??s interessants. Des que va apar??ixer en 1996 el servei pioner de Pointcast, que permet convertir el salvapantalles en una font amb valuosa informaci??, totes les companyies punteres de la xarxa, com Microsoft particularment, s???han apressat a desenvolupar la seva pr??pia tecnologia push (o canals d???informaci?? propis).
  • Serveis de tipus "agents intel???ligents": Poden veure???s com una extensi?? dels anteriors serveis amb tecnologia push, on l???usuari t?? un nivell m??s d???autonomia per a definir el perfil detallat de la informaci?? que vol baixar de la xarxa. A m??s de cercadors autom??tics d???informaci?? per la xarxa, son populars els agents intel???ligents Netbots que proveeixen informaci?? de suport per al comer?? electr??nic en la xarxa, ??s a dir, busquen l???oferta d???un producte, comparen preus i ofereixen una informaci?? a l???usuari classificada per les seves prefer??ncies establertes pr??viament. Dintre d???aquest apartat tamb?? es trobarien els agents en forma de metabuscadors, ??s a dir, cercadors personalitzats que utilitzen a altres cercadors per a obtenir tota la informaci?? possible de la xarxa.

[edita] Exemples

Existeixen nombroses tecnologies per al streaming disponibles a Internet. La possibilitat d???un acc??s a Internet de banda ampla d??na ales a un nou canal de distribuci?? per a les empreses de comunicaci?? tradicionals. Per aix??, molts serveis tradicionals como la r??dio o la televisi??, tenen la seva versi?? a la xarxa a trav??s de webcasting.

Alguns exemples de la utilitzaci?? del webcasting son:

  • En el sector comercial: El webcasting permet assistir a importants esdeveniments i reunions sense sortir de l???oficina, tals com presentacions als inversionistes d???una empresa, confer??ncies de premsa, seminaris, etc.
  • En el camp formatiu: Cursos de capacitaci?? en l??nia o aprenentatge electr??nic.
  • En la radiodifusi??: Pr??cticament tots els grans organismes de radiodifusi?? tenen un webcasting de les seves produccions. BBC, CNN, AL Jazeera i R??dio Vatic?? s??n uns exemples.
  • En la televisi??: Molts canals de televisi??, sobretot de prepagament (payperview en angl??s), emeten a trav??s de webcasting amb contractes i serveis amb els operadors d???Internet.
  • En esdeveniments p??blics: Existeixen p??gines web que ofereixen emissions en directe d???esdeveniments p??blics, ampliant l???audi??ncia a qualsevol persona que tingui una connexi?? a Internet. Els primers exemples notables son al setembre de 1999 quan va tenir lloc una emissi?? per Internet amb motiu de NetAid, un projecte per a promoure l?????s d???Internet en els pa??sos m??s pobres del m??n. Tres concerts de gran format es van difondre simult??niament per la BBC, la MTV i Internet. Un a Londres, altre a Nova York i altre a G??nova. M??s recentment, Live8 (AOL) va rebre entorn a 170.000 espectadors i la BBC al voltant de la mateixa quantitat en el dia dels atemptats de Londres el 7 de juliol de 2005. El creixement del tr??fic de webcasting s???ha duplicat, any rere any, des de 1995, i est?? directament relacionat amb la penetraci?? de la banda ampla.

[edita] Enlla??os externs