Dargu??
De Viquip??dia
???????????? ?????? |
|
---|---|
Pronunciaci??: | AFI: |
Altres denominacions: | |
Parlat a: | R??ssia, |
Regi??: | Caucas |
Parlants: | 439.000 |
R??nquing: | |
Classificaci?? gen??tica: | Lleng??es cauc??siques del nord Lleng??es cauc??siques del nord-oest |
|
|
Llengua oficial de: | Daguestan |
Regulat per: | |
|
|
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | dar |
ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
SIL | dar |
{{{mapa}}} | |
vegeu tamb??: llengua |
El dargu?? ??s una llengua cauc??sica del nord de la fam??lia daguest??nica, parlada pels dargins del Daguestan. El seu nombre de parlants el 1989 era de 315.000 i es divideix en tres dialectes:
- Urakhi o Kh??rkili o g??wa, parlat pels pastors de les planures altes
- Tzudakhar, parlat pels artesans i comerciants de les planures
- Akusha, m??s diferenciat i base de la llengua liter??ria, usada pels kubatxis i kaytags.
Per?? la forta influ??ncia russa, ??zeri i kumyk els ha fet molt biling??es. L'ensenyament primari es fa en dargu?? i el secundari en rus. La literatura ??s recent, ja que les primeres obres es remunten a finals del segle XIX, amb Omarla Batyrai (1831-1910), autor dels cicles po??tics Dailuti, que no foren publicats fins el 1928, i la literatura sovi??tica t?? alguns autors destacats com Ahmedrakhman Abu Baker (1931) amb les novel??les Temir Bulat (1957), N??vies darguines (1962) i Nureddin de les mans d'or (1928) i el poeta nacional Rashid Rashidov (1928) amb Adamti (1965). D'antuvi s'escrivia en alfabet ??rab, modificat el 1920 (nou adjem), per?? el 1928 fou substitu??t per l'alfabet llat??, i el 1938 pel cir??l??lic.
Segons el cens rus del 2002, hi havia 429.347 parlants de dargu?? al Daguestan, 7.188 a Calm??quia, 1.620 a Kh??ntia-M??nsia, 680 a Txetx??nia, i centenars a d'altres parts de R??ssia.