Dargins

De Viquip??dia

Els darguins (tamb?? anomenats dargwa) s??n una ??tnia del Caucas que parla el dargu?? i s??n de religi?? musulmana sunnita xaf??ta, llevat a Kerush i Minskindji, on s??n xiites duodecimans. Segons el cens sovi??tic del 1989 hi havia 353.300 individus, dels qua 280.431 vivien al Daguestan (el 16 % del a poblaci??), 32.740 al Territori de St??vropol i 12.878 a Calm??quia.

Viuen agrupats a la zona de piemont i de mitja muntanya del Daguestan, als districtes d'Akusha, Dakhadajev i Sergo Kal'a, on s??n la majoria. Es troben barrejats amb ??vars i lakhs als districtes de Lavashi i Tavdakhar, i amb kumiks i kaytaks al districte de Kaytak. Tamb?? formen illots als districtes de Karabudakhkent (auls de Gubden i Gurbukhi), de Buinarsk (auls de Kadar, Karamakhi i Djankurbi), d'Agul (auls d'Amukh i Chirakh) i de Gunib (aul de Miamugi). El 1944 alguns darguins s'establiren al districte de Shuragat, al Nord del Daguestan.

[edita] Societat

Eren instal??lats origin??riament a les planures precaspianes, d'on foren despla??ats en el segle XII pels kumyks vinguts del Nord. Han passat de ser 126.272 el 1926 a 158.000 el 1959 i 365.797 el 1989. Les primers informacions sobre ells les donaren els ??rabs en el Darbant name el s. XI.

La seva islazmitzaci??, iniciada en el segle XI, fou acabada en el segle XVI per l'eliminaci?? dels darrers nuclis jueus i cristians. En el segle XV el Zafar nama encara consideraba com a tribus infidels als ashkudja (Akusha). Abans de la revoluci??, la seva organitzaci?? social es basava en la divisi?? cl??nica (tukhum) i la gran fam??lia patriarcal (djins). Si en el segle XIX el tukhum va perdre el seu rol econ??mic, els costums que en derivaren se n'afebliren m??s lentament. La polig??mia entre ells era rara, i l'endog??mia ha degenerat des del segle XIX; el ritual de matrimoni ha restat tradicional, per?? si el matrimoni amb els infidels havia estat impossible, el casament amb russos ha estat freq??ent des del 1917. El rapte, sovint practicat abans, sobretot per aquells que no podien paga el kalym obligatori (encara persisteix), era rar.

La seva estructura social era semblant a la dels ??vars, una jerarquia feudal complexa amb els begs, chanka i uzden (pagesos lliures), i les classes no lliures, com els chagar (pagesos sotmesos a servitud), rayat (serfs) i kul, que funcionava al costat d'un sistema de ???societats lliurs??? fonamentades en la tukhum (fam??lia extensa). La seva adat, recollid per escrit per l'usmi Rustam Khan en el segle XVIII en ??rab, fou trad??ida al dargu?? el 1868.

[edita] Economia

Practiquen l'agricultura en la plana, l'horticultura al peu de les muntanyes i la ramaderia trashumant de xais a les muntanyes. L'artesanat de Kubacha ??s conegut per llur joieria i orfebreria, i el de Sulevkent, per la terrisseria. La ind??stria ??s poc desenvolupada: envasat de conserves a Akusha, Lavaswhi i Tzukhadar.