Castell de Rocabert??
De Viquip??dia
El castell de Rocabert?? ??s un castell roquer situat al municipi de la Jonquera (Alt Empord??), a uns 3 km al nord-est de la vila. Est?? acinglerat sobre una escarpada penya gran??tica de forma c??nica i es pot veure amb facilitat des del poble, que queda als seus peus. Actualment, en resten nom??s les ru??nes.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
S'esmenta per primer cop el 948, per?? tot fa pensar que ??s bastant anterior. Va pert??nyer al llinatge dels Rocabert??, el qual, fins que obtingu?? Peralada a mitjan segle XIII, en f??u el centre del vescomtat de Rocabert??.
La posici?? estrat??gica de la fortalesa, dominant els passos del Port??s i de Panissars, en va fer sempre l'objectiu de diferents interessos. Aix??, en el decurs d'un greu enfrontament amb Ramon Berenguer IV, el comte Pon?? Hug I d'Emp??ries se'n va apoderar, per?? el de Barcelona aconsegu?? recuperar-lo i for??ar el d'Emp??ries a renovar el vassallatge amb un acord de pau (1138) segons el qual el primer s'obligava a enderrocar aquest castell i l'??ltim el de Querman????.
Segons el cronista Ramon Muntaner, el rei Jaume I fou convidat a sojornar-hi per Dalmau V de Rocabert??.
El castell va tenir un paper important a la batalla del coll de Panissars (1285). L'any 1462, davant el perill d'una nova invasi?? francesa, encara fou fortificat i es bastiren dues torres als flancs de la muralla. Per?? aleshores ja estava en molt males condicions i ??s possible que hagu??s perdut la seva import??ncia, que tampoc no va recuperar amb l'establiment de la frontera a la carena de l'Albera arran del Tractat dels Pirineus el 1659.
El 1869 s'hi f??u una troballa de monedes dels comtes de Besal?? i de Rossell??.
[edita] Estructura
Era un castell de redu??des dimensions, adaptat a les condicions irregulars del terreny i al poc espai disponible al cim del tur??. Entre les ru??nes actuals es distingeixen el portal d'entrada, de carreus petits i poc treballats, potser del segle XI, tres estances amb vestigis de les seves voltes, la cisterna (excavada a la roca), restes ben conservades i de certa altura d'una torre triangular, constru??da amb bona carreuada, i la capella, a l'extrem nord-oest, que estava dedicada a sant Rom??. D'aquesta capella, datable possiblement en el segle XII, resten nom??s el mur meridional i la meitat sud del seu absis semicircular, constru??ts amb carreus grossos i ben escairats, tot de poca al??ada. Els diferents aparells que es poden recon??ixer en el conjunt demostrarien diverses etapes constructives. L'acc??s a la fortalesa estava situat a l'est, la part amb menys desnivell, mitjan??ant una escala tallada en la roca.
[edita] Llegendari
En una llegenda que beu en les fonts d'Isop, el castell de Rocabert?? hauria estat habitat per simiots, ??ssers fant??stics, mig persones i mig animals, amb grans pilositats que els cobrien tot el cos, llevat dels ulls i les dents. Un cert dia molt fred els simiots acolliren al castell un viatger, el qual es buf?? els dits per escalfar-los davant la sorpresa d'aquells ??ssers, que desconeixien la utilitat d'aquesta pr??ctica. El seu rei orden?? que li fos servit un brou ben calent, i els simiots tornaren a sorprendre's quan el viatger buf?? el l??quid, ara per refredar-lo. La doble descoberta, aparentment contradict??ria, convenc?? els simiots que el viatger havia de ser un bruixot i l'expulsaren del castell.
En una altra llegenda, el castell ??s habitat per goges, ??ssers m??tics femenins amb atribucions m??giques positives o negatives, tamb?? anomenades dones d'aigua o fades. Les de Rocabert?? eren bones filadores, que afavorien els mortals oferint-los un fus m??gic que sempre tenia fil, a condici?? que no diguessin mai mal del seu fil. Un cert dia una noia de la Jonquera en va trobar una fusada (en una altra versi?? l'heret?? dels seus avantpassats) i s'enriqu?? venent el fil m??gic, per?? la seva n??ta profer?? un "voto aquest fil!" un dia que se li embolic?? la troca i la fusada, i el fil i fins les peces que hi havien estat cosides van fondre's i desapar??ixer.
A Rocabert?? vagaria l'??nima en pena d'una senyora del castell, la mala mare, que hi mat?? els seus dos fills perqu?? no s'interposessin en la passi?? amorosa que li havia despertat un cert jove.
[edita] Bibliografia
- Pere Catal?? i Roca, Miquel Oliva i Prat i Miquel Bras?? i Vaqu??s, "Castell de Requesens", dins Els castells catalans, 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 435-447.
- P. Catal?? i Roca, Legendes de castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 1983.
- Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord??, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci?? Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 206-207.
- Catalunya Rom??nica, 27 vols., Barcelona, Enciclop??dia Catalana, 1984-1998, vol. 9, p.
[edita] Enlla??os externs
