Can???? de Rotllan
De Viquip??dia
La Can???? de Roland (en franc??s, Chanson de Roland) ??s una can???? de gesta francesa del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i t?? com a protagonista Roland, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.
Taula de continguts |
[edita] Argument
En set anys, Carlemany ha conquerit tota Espanya als moriscs tret de la ciutat de Saragossa, que es troba encara sota el domini del rei Marsil. Aquest, aconsellat per l'anci?? Blancadr??n i amb l'ajut del tra??dor Ganelon, que Carlemany havia enviat a negociar amb els moriscs, posa en marxa un pla per tal que l'emperador franc??s se'n torni a Fran??a: li ofereix riqueses, dones i els fills dels principals sarra??ns com a hostatges i li promet que aviat el seguir?? a Aix, on rebr?? la llei cristiana. Es tracta, en realitat, d'una emboscada: Ganelon odia el seu fillastre, Roldan, i pret??n que aquest perdi la vida quan els sarra??ns aprofitin la situaci?? muntanyosa dels Pirineus per atacar la rereguarda de l'ex??rcit de Carlemany. Efectivament, quan el gros de l'ex??rcit franc es troba a punt d'arribar a la Gasc??nia, la rereguarda, formada per 20.000 homes i encap??alada per Roldan, ??s atacada per un ex??rcit de sarra??ns que els supera abastament en nombre i tots els soldats cristians acaben perdent-hi la vida. La batalla, per??, ??s fero?? i els cristians provoquen baixes considerables a l'ex??rcit enemic. Carlemany, que s'assabenta de la tra??ci?? de Ganelon i de la mort dels seus pars, persegueix i ven??, amb l'ajut de D??u, les restes de l'ex??rcit sarra??. Ja en Aix, Ganelon ??s jutjat, considerat culpable i esquarterat.
[edita] La veritat hist??rica
El regnat de Carlemany est?? ben documentat en els anals carolingis, les genealogies, diversos textos i cr??niques ??rabs i en vitae: la Vita Karoli (circa 830) d'Eginard (Egihnardo) i la Vita Hludovici Imperatoris (circa 840). Combinant les diverses fonts d'informaci?? s'ha pogut reconstruir l'episodi que reflecteix la Can???? de Roland. L'any 756, l'emir Abd al-Rahman de C??rdoba es proclama independent dels califes de Damasco, la qual cosa don?? origen a una s??rie de conflictes interns entre els defensors de l'antiga i de la nova senyoria. Un dels que s'oposen a la sobirania de C??rdoba ??s el Suleiman Ibn al-Arabi, que demana ajuda a Carlemany a canvi de lliurar-li algunes ciutats espanyoles. Aix?? interessa a l'emperador franc, que desitjava veure la seva marca extendre's cap al sud. Carlemany arriba a Espanya l'any 778 amb la intenci?? de trobar-se amb el Suleiman a Saragossa, per?? s'adona que aquest ha canviat de b??ndol. Carlemany posa setge en aquesta ciutat durant dos mesos. Aleshores se'n torna cap a Fran??a amb la intenci?? de resoldre problemes a les fronteres a l'est de l'imperi. En passar pels Pirineus, el dia 15 d'agost del 778, el seu ex??rcit va ser atacat i ven??ut pels wascones (degut a l'ortografia de l'??poca no se sap si aquests wascones fan refer??ncia als vascones o als gascones. En tot cas, sembla gaireb?? segur que es tractava dels vascs, que tant podrien ser els del nord com els del sud dels Pirineus.).
[edita] Roland i els dotze pars
En el segle XI, els pares curiae eren els vassalls que auxiliaven el senyor en les causes judicials. Abans, per??, a l'??poca carol??ngia, existien els primi palatii (o primi in curia), que consistien en els principals vassalls al servei del rei, els m??s importants. L'autor espanyol de la Nota Emilianense (circa 1054-1070) haur?? incorregut en l'error de creure que la paraula primi tenia el valor sem??ntic de cos?? --primo carnal-- i va escriure que Carlemany "habuit duodecim neptis" (tenia dotze nebots) ja que, si tots eren cosins entre si (primi), haurien de ser tots nebots de Carlemany. D'aquesta forma s'explica l'error llargament dif??s que Roland era nebot de Carlemany quan, en realitat, no ho era. Aix?? s??, ??s possible que fos el seu fill il??leg??tim! Aquesta ??s una teoria amplament considerada pels romanistes i explicaria les tensions entre Roland i Ganelon, aix?? com explicaria la preocupaci?? i la prefer??ncia de Carlemany per Roland. Seguint aquesta teoria, segons qual Roland era fill il??leg??tim de Carlemany (il??leg??tim i incestu??s, ja que Roland seria fill de Carlemany i de la germana de Carlemany), sembla ser que se'l va deixar a l'atenci?? d'un dels grans vassalls, Ganelon, perqu?? se'n cuid??s, encobrint, aix??, l'esc??ndol, la vergonya p??blica i les repres??lies de l'esgl??sia. El fet que Roland fos un vassall menor i, no obstant aix??, reb??s un tracte preferent de part de Carlemany, ??s un dels motius de tensi?? entre Roland i Ganelon. A m??s a m??s, segons K??hler, al comen??ament del segle XI els grans vassalls (com Ganelon) tenien un contacte directe amb el rei i una pres??ncia freq??ent a la cort. Al llarg del segle XI, per??, cada vegada s'hi troben m??s funcionaris de la petita i mitjana noblesa i aquests, a partir del tercer quart del segle XI, s??n els que van agafant paulatinament m??s import??ncia i protagonisme en l'entorn del rei. Els grans vassalls no accepten veure's allunyats de l'entorn reial i expressen la seva oposici?? en contra del rei trencant el jurament de fidelitat que li havien fet. Aqu?? podr??em fer una refer??ncia a la teoria de l'anacronisme conscient de Frappier i Bezzola, que ve a dir que hi ha situacions i tensions que s'expliquen liter??riament, a les can??ons de gesta, en el marc temporal dels segles VIII i IX per?? que en realitat pertanyen al context historicosocial del segle XII. Pertant, la tensi?? viscuda per Roland i Ganelon, personatges del segle VIII, ??s una plasmaci?? de la realiat del moment d'escriptura. El mateix passa amb la descripci?? del vestuari i de l'armament, que s??n m??s aviat caracter??stiques del segle XI que no pas del VII.
[edita] Turoldus
"Ci falt la geste que Turoldus declinet." Aquest vers, l'??ltim de la can???? i, sens dubte, el m??s discutit, ens indica el fi de la can???? per?? no nom??s aix??: ens esmenta un personatge, Turoldus, que declina aquesta gesta. "Ci falt" significa "aqu?? acaba"; "la geste" podria ser la mateixa Can???? de Roland, aix?? com tamb?? podria ser un text anterior en le qual aquesta can???? estaria inspirada --possiblement la Geste Francor, citada a la can????--. "Declinet" pot interpretar-se com "donar a con??ixer" per?? tamb?? pot assumir el significat que el verb decliner tenia a la ret??rica: transformar una oratio recta en una oratio declinata significava ornamentar art??sticament l'oraci?? senzilla a trav??s de les t??cniques de par??frasi i amplificatio. La natura poliss??mica d'aquest concepte ens obre un ventall de possibilitats interpretatives:
- la can???? i el manuscrit poden ser una creaci?? d'aquest Turoldus, el qual hauria aplicat la t??cnica de l'amplificatio sobre un text molt m??s breu;
- la can???? pot haver estat copiada per Turoldus, en qual cas existiria un manuscrit previ i tamb??, necess??riament, un autor, ja que Turoldus nom??s en seria el copista que la donaria a con??ixer;
- Turoldus pot haver estat l'autor del text en el qual alg?? s'haur?? basat per produir el manuscrit d'Oxford.
Turoldus ??s Turold, un nom molt freq??ent a Anglaterra i a la Normandia entre els anys 1050 i 1150. El millor candidat a ser aquest Turoldus ??s el normand Turoldus de F??camp, que va ser el primer canonge de Bayeux, va participar a la batalla de Hastings (1066) i, un cop establert a Anglaterra, va ser l'abat de Malmesbury i de Peterborough, on, segons un inventari de l'any 1362, hi havia dos manuscrits sobre la batalla del Roncesvalls. Turold de F??camp va morir l'any 1098. El manuscrit d'Oxford, el m??s important alhora de reconstruir la can???? i el que acaba amb aquest enigm??tic vers, est?? format per 4002 versos en rima assonant i est?? escrit en una llengua que t?? molts trets caracter??stics de l'anglonormand. L'estudi paleol??gic el situa pels volts de 1130-1150. A m??s, els estudis indiquen que aquest manuscrit no ??s original, sin?? que es tracta d'una c??pia feta al sud d'Anglaterra per un copista. La comparaci?? d'aquestes dates ens indica indefectiblement que Turold de F??camp no pot ser l'autor material del tan fam??s manuscrit d'O (lletra amb qu?? es coneix el manuscrit d'Oxford, de la mateixa manera que el manuscrit de Ven??cia se'l coneix com a V4.), per?? ??s segurament l'autor d'un text anterior en qu?? alg?? es va basar per fer aquesta c??pia.
[edita] El manuscrit d'Oxford
El 14 d'octubre del 1066, Guillelm el Bastard, duc de Normandia, va derrotar Harold, rei dels anglosaxons, a la batalla de Hastings.
(en construcci??)
[edita] Estil
La Can???? de Roland pertany al Cicle del Rei, un cicle de can??ons entorn a la figura de Carlemany. La can???? t?? trets propis de l'??pica, com poden ser les descripcions del combat i la hip??rbole. Era un poema oral, com es veu en les interpel??lacions al p??blic, les f??rmules de memoritzaci?? del joglar (la barba florida de Carlemany, la repetici?? de l'escena de l'olifant, les invocacions al cavaller...). T?? molta influ??ncia del Mio Cid en la composici??, per?? la llengua reflecteix la parla normanda.
Sembla que ??s una ficcionalitzaci??, ja que a Roncesvalls en realitat hi van combatre els bascos i no els musulmans i Rotllan era un senyor feudal menor, i no pas parent de l'emperador. Aquesta exageraci?? heroica ??s t??pica de les can??ons de gesta, centrades en els nobles. Els personatges s??n arquet??pics i plans.
??s un poema compost en estances de rima assonant o irregular. El ritme narratiu ??s for??a r??pid i hi destaquen les escenes que es narren diverses vegades des del punt de vista de personatges oposats, recurs que demostra una gran modernitat a l'??poca.
[edita] Repercussi??
??s una de les can??ons de gesta m??s conegudes, fins al punt que el personatge protagonista ha entrat a les narracions i llegendes de diferents pa??sos (el Rotll?? catal??, el Rold??n castell??, l'Orlando itali??...). Rotllan ??s el model del cavaller cristi??, fidel al seu senyor, valent fins a la mort en combat. La can???? s'usava per entretenir el p??blic oient, per?? tamb?? per animar a unir-se a les croades, a causa de la seva tem??tica de lluita contra els sarra??ns.
[edita] Bibliografia
- Chanson de Roland. Cantar de Rold??n y el Roncesvalles navarro. Text original, traducci??, introducci?? i notes per Mart?? de Riquer. Alcantilado. Barcelona: 2003.
Modernament se n'han publicat en catal?? dues edicions sota el t??tol de La Can???? de Roland:
- La Can???? de Roland. Traducci?? de Joan Jubany i presentaci?? d'Isabel de Riquer. Biblioteca M??nima, 11. Barcelona: Quaderns Crema, 1984.
- La Can???? de Roland. Can???? de gesta. Adaptaci?? d'Albert Jan?? per al p??blic juvenil, amb il??lustracions de Guillem Cifr??. El Fanal de Proa, 19. Barcelona: Edicions Proa, 1991.
