Bj??rnstjerne Bj??rnson
De Viquip??dia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1903) |
Bj??rnstjerne Martinus Bj??rnson ( Kvikne, Noruega 1832 - Par??s, Fran??a 1910 ) fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1903.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer el 8 de desembre de 1832 a la ciutat de Kvikne, poblaci?? situada al comtat noruec de Hedmark. El 1852 va iniciar els seus estudis de periodisme a la Universitat d'Oslo i focalitz?? la seva atenci?? en la cr??tica liter??ria.
Ferm partidari d'Alfred Dreyfus en l'anomenat Cas Dreyfus, escrigu?? articles period??stics que defensaven la seva innoc??ncia. Fou un dels membres originals del Comit?? Nobel que van crear els premis del mateix nom, reescollit l'any 1900.
L'any 1903 davant l'imminent separaci?? nacional entre Noruega i Su??cia va predicar la conciliaci?? i la moderaci?? entre els noruecs. El 1905 Noruega va aconseguir la seva independ??ncia, i Bj??rnson va canviar els seus postulats republicans pels mon??rquics per enfortir el seu pa??s, estr??nyer lla??os amb el Regne Unit i possicionar-se "igual per igual" davant les monarquies de Su??cia i Dinamarca.
Va morir el 26 d'abril de 1910 a la ciutat de Par??s, on passava part dels hiverns. Fou enterrat a Oslo.
[edita] Obra liter??ria
Preocupat per la llengua noruega, es va interessar en adoptar el Nynorsk com a llengua nacional per al seu pa??s en oposici?? al Bokm??l, la norueguitzaci?? del dan??s, i que era majorit??riament utilitzada en la literatura noruega d'aquells moments. Les seves novel??les inicials, com Synnove Solbakken (1857), tractaven sobre la vida camperola, per?? en obres posteriors, entre les quals hi ha drames, com Kong Sverre (1858), Sigurd Slembe (trilogia, 1862), En Fallit (1874); com??dies, com Nygifte (1865); i narracions, com Magnhild (1877), va poder demostrar la vida i costums del seu pa??s, i els seus temes principals passaren a ser la reforma social. En les seves obres va mostrar opinions liberals i democr??tiques, va promulgar l'individualisme i la fe en la veritat i la naturalesa.
De la seva obra po??tica es pot esmentar Bergliot (poema ??pic, 1865) i la recopilaci?? de poesies que ho el van convertir en el poeta nacional, Digte og sange (1870), de la qual es destaca la coneguda Ja, vi elsker dette landet (S??, vam estimar aquesta terra), que s'ha convertit en l'himne nacional noruec.
L'any 1903 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura com a tribut a la seva poesia noble, magn??fica i vers??til, que ha estat distingida sempre per la frescor de la seva inspiraci?? i la puresa rara del seu esperit.
[edita] Obra publicada
- 1857 Synn??ve Solbakken
- 1857 Mellem Slagene
- 1858 Halte Hulda
- 1858 Arne
- 1859-1960 En Glad Gut
- 1860 Smaastykker
- 1861 Kong Sverre
- 1862 Sigurd Slembe
- 1864 Maria Stuart i Skotland
- 1865 De Nygifte
- 1868 Fiskerjenten
- 1870 Digte og Sange
- 1870 Arnljot Gelline
- 1872 Sigurd Jorsafar
- 1873 Brudeslaatten
- 1874 Redakt??ren
- 1875 En fallit
- 1877 Kongen
- 1877 Magnhild
- 1879 Kaptejn Mansana
- 1879 Leonarda
- 1879 Det Ny System
- 1882 St??v
- 1883 En Hanske
- 1883 ??ver ??vne, I
- 1884 Det Flager I Byen Og Paa Havnen
- 1885 Geografi Og Kjaerlighed
- 1889 Paa Guds Veje
- 1894 Nye Fortaellinger
- 1895 Lyset
- 1895 ??ver ??vne, II
- 1898 Paul Lange og Tora Parsberg
- 1901 Laboremus
- 1902 Paa Storhove
- 1904 Daglannet
- 1906 Mary
- 1909 Naar Den Ny Vin Blomstrer
- 1911 Arhundredernes Legende
[edita] Traduccions al catal??
- Amor i geografia (Geografi Og Kjaerlighed). Com??dia en 3 actes. Traducci?? d'Emili Vall??s. 1903.
- M??s enll?? de les forces (??ver ??vne, I, II). Primera part: Drama en dos actes. Segona part: Drama en quatre actes. A l'edici?? no hi consta el traductor. 1904.
- Lleonarda (Leonarda). Com??dia en quatre actes. Traducci?? de Josep Maria Jord?? i Francesc Pujols. 1922.
