Biedermeier

De Viquip??dia

El terme Biedermeier designa les obres en els camps de la literatura, m??sica, arts pl??stiques i disseny a Alemanya i ??ustria, en el per??ode compr??s entre l'any 1815 (Congr??s de Viena), final de les Guerres Napole??niques, i 1848, l'any de les Revolucions Europees, i que contrasta amb l'era rom??ntica que el va precedir. En pol??tica, est?? lligat a la restauraci?? alemanya i al desenvolupament dels Estats alemanys despr??s de la derrota de Napole?? i del Congr??s de Viena.

Com Biedermeier es qualifica una part de la cultura i de l'art burgesos apareguts en l'??poca, aix?? com tamb?? la literatura d'aquest per??ode, tots dos sovint menyspreats per ?? convencionals ?? i ?? conservadors ??. La restricci?? de les llibertats i, sobretot, una certa desconfian??a pel que feia a l'acci?? pol??tica van provocar un replegament dels artistes envers l'esfera privada, la fam??lia i la llar. El refugi en l'harmonia i la vida privada, seran en conseq????ncia els temes t??pics del Biedermeier. Ja el poeta Jean Paul parlava de ?? felicitat total en la limitaci?? ??, i el secretari de Goethe, Johann Peter Eckermann, creia recon??ixer ?? una realitat pura a la llum de les coses senzilles ??.

En literatura, s'oposa el Biedermeier conservador a la "Jove Alemanya" (Vorm??rz), corrent de tend??ncia revolucion??ria que es va desenvolupar a partir de l'any 1830.

Taula de continguts 1 Origen del terme ?? Biedermeier ?? 2 La situaci?? pol??tica 3 Literatura 4 Pintura 5 M??sica 6 Una nova cultura burgesa 6.1 Teatre 6.2 Arquitectura i mobiliari 6.3 Moda 7 Notes 8 Bibliografia 9 Enlla??os externs

[edita] Origen del terme ?? Biedermeier ??

El terme ?? Biedermeier ?? no va ser utilitzat fins l'any 1900. Prov?? del pseud??nim Gottlieb Biedermeier, que el jurista i escriptor Ludwig Eichrodt i el doctor Adolf Ku??maul van utilitzar a partir de 1855 per a publicar diversos poemes a les Fliegende Bl??tter muniqueses, parodiant en part les poesies del mestre d'escola rural Samuel Friedrich Sauter. El nom el van prendre de dos poemes: Biedermanns Abendgem??tlichkeit (La felicitat vespertina de Biedermann) i Bummelmaiers Klage (El plany de Bummelmaier), publicats l'any 1848 per Joseph Victor von Scheffel a la mateixa revista. Fins a 1869 hom va escriure ?? Biedermaier ??, i a partir d'aleshores es va comen??ar a usar l'?? ei ??. El fictici senyor Biedermeier era un mestre d'escola rural suau, poeta, i d'esperit simple, al qual segons Eichrodt ?? el seu petit habitatge, el seu minso jard??, el seu insignificant poblet i el pobre dest?? de mestre d'escola menyspreat li proporcionaven la felicitat terrenal ??. En les "seues" obres es caricaturitzava la probitat, la gasiveria i les posicions apol??tiques de gran part de la petita burgesia.

Si b?? ??s cert que el poeta revolucionari Ludwig Pfau havia escrit l'any 1847 un poema titulat Herr Biedermeier, en qu?? denunciava la mediocritat i la duplicitat moral, comen??ant amb els versos:

?? Schau, dort spaziert Herr Biedermeier

und seine Frau, den Sohn am Arm;

sein Tritt ist sachte wie auf Eier,

sein Wahlspruch: Weder kalt noch warm. ??

?? Per all?? es passeja el senyor Biedermeier

i la seua muller, amb l'infant al bra?? ;

llur pas ??s acurat com sobre ous,

el seu lema : ni fred, ni calor. ??

Eichrodt no n'hauria tingut coneixen??a fins a molt despr??s de la publicaci?? dels seus propis poemes Biedermeier, tot i que no es pot verificar completament aquest fet.

A partir de 1900, el terme Biedermeier esdevingu?? pr??cticament neutre, sin??nim de la nova cultura burgesa centrada en u mateix i en la vida privada que va marcar el per??ode de pau abans dels grans conflictes b??l??lics. Aix?? mateix, va acabar designant, en sentit ampli, l'art, la literatura i la moda d'aquesta ??poca.

[edita] La situaci?? pol??tica

Despres de la caiguda de Napole?? a la batalla de Waterloo i del seu desterrament, les resolucions negociades al Congr??s de Viena es van posar en pr??ctica. Un nou ordre s'establia a Europa, segons les idees directrius de la Restauraci??. Amb aquest objectiu, el monarca conservador Francesc I d'??ustria, el tsar Alexandre I de R??ssia i el rei Frederic Guillem III de Pr??ssia van tancar un pacte. De fet, van ser empesos per l'espectre de la Revoluci?? Francesa, de la qual volien evitar-ne a qualsevol cost la repetici??.

El pr??ncep Metternich, ren?? de naixement per?? al servei de l'emperador d'??ustria, va jugar un paper pol??tic de primera magnitud. Va fer adoptar els anomenats ?? decrets de Karlsbad ?? de 1819, que restringien ??mpliament les activitats pol??tiques. Va ser introdu??da un censura estricta de totes les publicacions, incloses les obres musicals. Escriptors com Heinrich Heine i Georg B??chner van haver d'emigrar, a l'igual que Karl Marx, llavors redactor en cap de la Rheinische Zeitung a Col??nia.

Sense els decrets de Karlsbad, l'??poca Biedermeier seria impensable. Per tant, fora d'Alemanya i d'??ustria, no existeix un terme hom??leg a Biedermeier, perqu?? el desenvlupament de la socitat va prendre altres vies.

[edita] Literatura

L'home de l'??poca Biedermeier vist pels caricaturistes est?? despolititzat, ??s un petit burg??s amb aspiracions ing??nues i respectuoses amb les autoritats, a m??s de ser un mani??tic de l'harmonia. Aquestes, i altres caracter??stiques de la mateixa mena han quedat lligades a la literatura Biedermeier fins als nostres dies, com a Der Traum eines Lebens (El somni d'una vida) de Franz Grillparzer, que avui dia dif??cilment pot ser llegit sense ironia :

?? Eines nur ist Gl??ck hienieden,

Eins: des Innern stiller Frieden

Und die schuldbefreite Brust!

Und die Gr????e ist gef??hrlich,

Und der Ruhm ein leeres Spiel,

Was er gibt, sind nicht'ge Schatten,

Was er nimmt, es ist so viel! ??

?? Una sola felicitat en la terra,

Una: la tranquil??la pau interior

I el cor innocent !

I la grandesa es perillosa,

I la gl??ria un joc va,

El que d??na, espectres f??tils,

El que pren, tan desmesurat ! ??

Cal constatar que alguns autors de l'??poca Biedermeier estaven motivats per una opini?? conservadora o fins i tot reaccion??ria, i que deploraven la p??rdua de la vida simple i harmoniosa, en un m??n cada vegada m??s marcat per la industrialitzaci?? i la urbanitzaci?? associada. Per aix??, la literatura Biedermeier, com potser ja havia passat amb el Romanticisme, crea un m??n fictici que se separa dels esdeveniments contemporanis, reflectint aix?? una societat alienada i buida de sentit, que s'evadeix vers un retorn a una vida i una creaci?? prim??ries. Els autors del Biedermeier, contr??riament als rom??ntics que van ser majorit??riament membres de la noblesa, pertanyien a la burgesia, sovint d'extracci?? m??s aviat modesta.

La Natura no era per als poetes Biedermeier un m??n on projectar els mals universals o interiors, sin?? el s??mbol del B?? i de la Creaci??. L'aparici?? dels viatges d'exploraci?? va servir per a legitimar cadascun dels elements d'aquesta Natura, els quals per descomptat van ser col??leccionats, catalogats i exposats a les cases. I com aquesta revaloritzaci?? condu??a precisament a la qualitat de creador del D??u cristi??, la religi?? no la va combatre, ben al contrari, va encoratjar la curiositat emp??rica. La cr??tica al lliurament a les passions engendr?? un elitisme que s'oposava a la lleugeresa i la disbauxa.

Stifter ho va anomenar la ?? dol??a llei ?? :

??	[...] Tal ??s la natura exterior, tal ??s tamb?? la interior, la del g??nere hum??. Una vida sencera de probitat, de simplicitat, de submissi?? de l'ego, de judici moderat, d'activitat limitada al seu entorn, d'admiraci?? de la bellesa, seguida d'una mort tranquil??la i serena, aix?? ??s gran per a mi; els forts moviments de l'??nima, els esglaiadors rampells que en sorgeixen, el desig de venjan??a, l'esperit inflamat que aspira a l'acci?? i cau, canvia, destrueix, i en l'agitaci?? llan??a tan sovint la pr??pia vida, aix?? no ??s m??s gran per a mi, ben al contrari ??s dolent, perqu?? al remat no s??n m??s que productes de forces a??llades i unilaterals, com les tempestes, el volcans i els terratr??mols. Nosaltres volem intentar percebre la dol??a llei per la qual s'ha de guiar el g??nere hum??. [...] ??s [...] la llei de la probitat, la llei dels h??bits, la llei que vol que tothom visca respectat, honorat i segur al costat de l'altri, que puga seguir la seua via humana superior, guanyar l'amor i l'admiraci?? dels seus semblants, que hom tinga cura d'ell com d'un tresor, at??s que cada nome ??s un tresor per als altres. Aquesta llei val pertot arreu, all?? on els homes visquen en comunitat. ?? (Avant-proposta a Bunte Steine, 1853)	??

Generalment es considera l'obra d'Adalbert Stifter com fonamental d'aquest per??ode. La seua primera novel??la, L'Estiu de Sant Mart?? (Der Nachsommer, que ell mateix va qualificar de ?? relat ??), no publicada fins l'any 1857, va ser considerada immediatament com la quinta ess??ncia de l'??poca Biedermeier. Stifter va influir tamb?? en Peter Rosegger i Ludwig Ganghofer, en Paul Heyse, Gustav Freytag i Ernst Wildenbruch, aix?? com en el corrent alemany del Realisme que li va succeir, amb Theodor Storm i Theodor Fontane, i a trav??s d'aquests en Thomas Mann i Hermann Hesse.

L'obra de Stifter, que va provocar no poques controv??rsies, presenta igualment elements que ultrapassen ja la tem??tica del Biedermeier. Aix?? per exemple, hom roba a la novel??la Brigitta, a m??s d'un fatalisme a l'estil de S??focles, una emancipaci?? legal de la dona.

Altres escriptors adscrits m??s o menys a l'estil Biedermeier s??nt Annette von Droste-H??lshoff, Franz Grillparzer, Wilhelm Hauff, Karl Leberecht Immermann, Nikolaus Lenau, Wilhelm M??ller ("M??ller el Grec"), Johann Nepomuk Nestroy, Ferdinand Raimund, Friedrich R??ckert, Leopold Schefer i Eduard M??rike. La pura literatura del Biedermeier es troba, per??, a les publicacions trivials, com ara els almanacs literaris. Cal no oblidar, per altra banda, que tant Stifter com Raimund se suicidaren. ??s evident que en llur obra la mentalitat del Biedermeier no era m??s que una fa??ana, que no tenia res a veure amb llur realitat interior.

[edita] Pintura

En la pintura del Biedermeier dominen les escenes de g??nere i els paisatges, per?? tamb?? els retrats. Els motius religiosos i hist??rics estan completament absents. L'estil ??s realista, i els quadres sovint s'acosten gaireb?? una reproducci?? fotogr??fica. La inspiraci?? ve de la pintura neerlandesa del segle XVII. El resultat obtingut ??s un pseudo-realisme que idealitza i ?? millora ?? un poc la realitat. La t??cnica de l'aquarel??la va at??nyer un elevat nivell. La litografia es va utilitzar cada vegada m??s per a il??lustrar els llibres. Cal esmentar entre els pintors Biedermeier a Moritz von Schwind, Friedrich Gauermann, Eduard G??rtner, Adolph von Menzel (obra de joventut), Ludwig Richter, Carl Spitzweg, Joseph Kriehuber i Ferdinand Georg Waldm??ller. Richter va destacar sobretor com a il??lustrador, havent treballat en gaireb?? 150 llibres. En la pintura sobre cristall i porcellana, l'??poca est?? lligada als Hausmaler^[1] Samuel Mohn i Anton Kothgasser. L'objecte t??pic d'aquesta ??poca ??s el got de record per als clients de balneari^[2].

[edita] M??sica

La m??sica tamb?? va estar marcada pel gust burg??s durant l'??poca Biedermeier. La m??sica de sal?? va adquirir una gran import??ncia. Un piano adornava gaireb?? cada sala d'estar. Se cercaven les peces de m??sica de cambra. A totes les ciutats es van crear societats musicals i corals. Les editorials musicals van difondre les obres lleugeres i alegres dels compositors, perqu?? el gust dels clients en determinava la venda. Tot i aix??, mai no es componia exclusivament per als salons, no s'hi interpretaven m??s que arrajanments. La m??sica de piano tenia com a referent a Robert Schumann, que no obstant no era un compositor Biedermeier. Durant un temps Franz Schubert tamb?? va ser classificat injustament en aquesta categoria. M??s aviat cal esmentar a Ludwig Berger, Christian Heinrich Rinck o Leopold Schefer. Els lieder de Wilhelm M??ller tamb?? eren molt populars.

L'??poca Biedermeier ??s tamb?? la del vals, del qual era el seu centre natural la ciutat de Viena. Va n??ixer a partir dels L??ndler, unes danses folkl??riques. Les masses aflu??en als balls, on les alegries exhuberants estaven permeses. Els compositors i directors d'orquestra eren sovint considerats com a celebritats, sobretot Johann Strauss pare i Joseph Lanner.

Al ballet triomfava Fanny Elssler i a l'??pera Henriette Sontag i Jenny Lind.

[edita] Una nova cultura burgesa

La burgesia va conrear la vida privada i familiar fins a un punt no igualat fins ara. Els senyals exteriors de prosperitat van passar a un segon pla, per darrere de la felicitat dom??stica entre quatre murs, esdevenint la llar un lloc de retir. Virtuts burgeses com el zel, la probitat, la fidelitat, el sentit del deure, la mod??stia, van ser elevades al rang de principis universals. La sala d'estar del Biedermeier ??s l'ancestre de la nostra actual sala d'estar, i l'expressi?? del confort dom??stic va ser probablement introdu??da en aquesta ??poca. Les relacions socials van ser conreades en ambients restringits, en els cercles, a les taules dels habituals, a trav??s de la m??sica de sal??, per?? tamb?? als caf??s vienesos.

L'estructura familiar burgesa era patriarcal, l'home era el cap de la fam??lia, i la dona veia la seua esfera d'activitat limitada a la llar. El burg??s benestant s'envoltava de criats; una cuinera, un cotxer, una governanta, per als nounats una nodrissa, i de vegades un preceptor. Els entreteniments femenins predominants eren els treballs manuals i el piano, que tota filla de burg??s havia d'aprendre. Es va dedicar una atenci?? considerablement m??s important que abans a l'educaci?? dels infants i les seues habitacions. Va apar??ixer la moda infantil, que no era simplement c??pia de la moda dels adults. La ind??stria dels joguets va con??ixer un primer apogeu. Friedrich Fr??bel va crear l'any 1840 a Bad Blankenburg el primer jard?? d'infants.

A les cases de l'??poca Biedermeier ??s on la festa de Nadal va prendre la forma que coneixem avui dia, amb l'arbre de Nadal, els c??ntics i la distribuci?? de regals.

[edita] Teatre

El teatre va con??ixer tamb?? un apogeu al temps del Biedermeier, per?? en lloc de la moralitzaci?? s'hi cercava la distracci??, i va haver-hi un gir vers els ideals de la Il??lustraci??. Els teatres nacionals esdevingueren de nou teatres de Cort, com a Berl??n, on la programaci?? venia determinada pel rei de Pr??ssia. Els centres teatrals de l'??poca eren Viena i Berl??n. Entre 1815 i 1830, va haver-hi 300 estrenes de com??dies al Berliner Schauspielhaus, per?? nom??s 56 trag??dies. Les par??dies eren tamb?? molt apreciades pel p??blic, de les que no es van lliurar ni tan sols Goethe o Shakespeare.

Les peces de teatre i les ??peres van patir la censura. A ??ustria, els censors fins i tot estaven presents entre el p??blic a les representacions. Els autors tractaven la censura de diferents maneres: molts d'ells sometent-s'hi, com Raimund; Grillparzer, que tamb?? era funcionari, va escriure de vegades sense publicar, mentre que Nestroy va patir diverses den??ncies, i fins i tot va porgar una pena de pres??.

[edita] Arquitectura i mobiliari

El tret principal de l'arquitectura Biedermeier ??s un estil elegant per?? m??s aviat sobri, el que la converteix en una variant del Classicisme. Aquest estil impregna els edificis monumentals de l'??poca i la seua emprempta ??s visible als barris burgesos. L'arquitecte m??s conegut de l'??poca va ser el berlin??s Karl Friedrich Schinkel, per?? la seua obra se separa de l'estil Biedermeier. L'arquitecte Biedermeier m??s significatiu ??s segurament Joseph Kornh??usel, amb obres sobretot a Viena i a Baden, la resid??ncia estival dels emperadors austr??acs, que va ser completament reconstru??da l'any 1812 despr??s d'un incendi. Com Kornh??usel era molt conegut, va rebre tamb?? comandes dels nobles.

Els mobles Biedermeier no tenen un estil uniforme, per?? es distingeixen per una eleg??ncia discreta. No es dissenyaven amb vocaci?? d'impressionar, sin?? per a contrinuir a una sensaci?? de confort, i sobretot havien de ser funcionals. Els primers mobles d'aquesta mena van ser creats a Viena, inspirant-se en el mobiliari angl??s. En el proc??s de fabricaci?? es donava un gran valor al treball artesanal. Les peces m??s t??piques s??n les petites, com ara les c??modes, les escrivanies o les taules de costura. El fabricant de mobles Joseph Danhauser senior va marcar el nou art de l'h??bitat a Viena. Tamb?? van gaudir d'??xit els mobles de fusta corbada (Bugholzm??bel) de Michael Thonet, originari de Boppard i instal??lat a Viena l'any 1842 per intervenci?? de la Cort Austr??aca. Va dissenyar el mobiliari del Palau Lichtenstein de Viena.

[edita] Moda

Despr??s de l'estil Imperi (1795-1820), la moda del Biedermeier va ser m??s moderada, per?? tambe m??s inc??moda. A partir de 1835 es va marcar el cossatge, i els vestits amb estructura de balenes i els corsets van esdevenir accesoris indumentaris indispensables en les classes superiors. A partir de 1820 les m??negues dels vestits van esdevenir tan voluminoses que fins i tot resultaven molestes per a tocar el piano. Hom les va qualificar de ?? m??negues en cuixa ??. Les formes s'obtenien gr??cies a l??s de cri de balena. Els teixits estampats eren molt apreciats: quadres, ratlles o flors. Per al vespre s'estilava portar seda lluent. El capell t??pic de l'??poca era la capota, un barret en forma de gorra. El calcer era pla, sense tal??. El xal de caixmir i l'ombrel??la eren accessoris essencials. Els pentinats del Biedermeier van ser sobre tot generosos, amb profussi?? de nusos i cintes. M??s tard, despr??s de 1835 els cabells van ser pentinats en monyo amb tirabussons caient als dos costats del cap.

La moda masculina del Biedermeier era gaireb?? tot menys confortable. El model d'eleg??ncia entre 1800 i 1830 era el dandy, el prototip del qual va ser l'angl??s George Bryan Brummell. La indument??ria masculina era molt ajustada, i molts homes van adoptar la faixa de tela. Les camises disposaven d'un coll separat, anomenat ?? par??sit ??, que lligava el coll. A m??s, el pantal?? llarg va ser portat nom??s a partir de 1815, aix?? com l'armilla ratllada o de flors, la levita o el frac. El capell era alt. Els accessoris indispensables eren la corbata art??sticament nugada, el bast??, els guants i el rellotge de butxaca, i de vegades el monocle. A partir de 1820, les patilles, la barbeta i el mostatxo van deixar de ser considerats signes revolucionaris, al contrari, la barba sencera va comen??ar a ser un s??mbol liberal. Les patilles llargues eren molt comunes.

[edita] Notes

1. ??? pintors alemanys de porcellana que vivien del seu art sense treballar en exclusiva per a una f??brica concreta
2. ??? vegeu (alemany) Ansichtenglas

[edita] Bibliografia

• (franc??s) Robert Waissenberger (dir.), Vienne 1815-1848 : L'??poque du Biedermeier : histoire, soci??t??, danse, arts d??coratifs, architecture, peinture, sculpture, mode, litt??rature, musique, Seuil, Paris, 1985, ISBN 2-02-009091-0
• (franc??s) William M. Johnson, Vienne Imp??riale 1815-1914 Fernand Nathan, 1982, ISBN 8-09-284-576-4
• (alemany) Joachim Bark: Biedermeier und Vorm??rz/B??rgerlicher Realismus. Geschichte der deutschen Literatur, Bd.3, Klett Verlag, 2001, ISBN 3-12-347441-0
• (alemany) Marianne Bernhard: Das Biedermeier: Kultur zwischen Wiener Kongre?? und M??rzrevolution, D??sseldorf, Econ Verlag, 1983
• (alemany) Helmut Bock: Aufbruch in die B??rgerwelt: Lebensbilder aus Vorm??rz und Biedermeier, M??nster, 1994
• (alemany) Klaus D. F??ller: Erfolgreiche Kinderbuchautoren des Biedermeier. Christoph von Schmid, Leopold Chimani, Gustav Nieritz, Christian Gottlob Barth. Francfort, 2005, ISBN 3-63-1545169
• (alemany) Johann Kr??ftner: Biedermeier im Haus Liechtenstein Wien, Vienne, Verlag Prestel, 2005, ISBN 3-79-1334964
• (alemany) Renate Kr??ger: Biedermeier: eine Lebenshaltung zwischen 1815 und 1848, Vienne, 1979
• (alemany) Konstanze Mittendorfer: Biedermeier oder das Gl??ck im Haus: Bauen und Wohnen in Wien und Berlin 1800-1850, Vienne, 1991
• (alemany) Hans Ottomeyer: Biedermeiers Gl??ck und Ende ... die gest??rte Idylle 1815-1848, Munich, Verlag Hugendubel, 1987
• (alemany) Gerhard Schildt: Aufbruch aus der Behaglichkeit: Deutschland im Biedermeier 1815-1847, Braunschweig 1989
• (alemany) Angus Wilkie: Biedermeier: Eleganz und Anmut einer neuen Wohnkultur am Anfang des 19. Jahrhunderts, Cologne, Verlag DuMont, 1987

[edita] Enlla??os externs

• (alemany) Plana sobre l'??poca Biedermeier
• (alemany) Els poemes originals de "Gottlieb Biedermeier"