Viquip??dia:Articles seleccionats d'art
De Viquip??dia
Articles per tem??tica: Andorra ?? Arts Visuals ?? Astronomia ?? B??squet ?? Biografies ?? Biologia ?? Biotecnologia ?? Catalunya ?? Ci??ncia ?? Ci??ncies de la salut ?? Economia ?? Entreteniment ?? Filosofia ?? Filosofia oriental ?? F??sica ?? F??rmula 1 ?? Futbol ?? Geografia ?? Hist??ria ?? Ling????stica ?? Llengua catalana ?? Lleng??es ?? Manga ?? Matem??tiques ?? M??xic ?? Mitologia ?? Occit??nia ?? Pa??s Valenci?? ?? Qu??mica ?? Societat ?? Terra Mitjana ?? Tecnologia ?? Uni?? Sovi??tica ?? Videojocs
[edita] Articles destacats del Portal:Art
L'art abstracte, ??s un estil art??stic que va sorgir al voltant de 1910 i les conseq????ncies m??ltiples del qual han fet d'ell una de les manifestacions m??s significatives de l'esperit del segle XX.
L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representaci?? figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual aut??nom, dotat de les seves pr??pies significacions. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experi??ncies fauvistes i expressionistes, que exalten la for??a del color i desemboquen en l'anomenada abstracci?? l??rica o informalisme, o b?? a partir de l'estructuraci?? cubista, que d??na lloc a diferents abstraccions geom??triques i constructives.
{{Article_art_de_la_setmana_01}} - discussi?? - edici?? - historial
Henri Julien F??lix Rousseau anomenat el Duaner Rousseau, va n??ixer el 21 de maig de 1844 ?? Laval i va morir el 2 de setembre de 1910 a Par??s. Va ser un pintor franc??s fam??s per les seves pintures d'estil na??f.
Va ser el quart dels cinc fills dun calderer i la seva infantesa es va veure marcada pel progressiu declivi econ??mic de la fam??lia. Va estudiar i el 1863 es va posar a treballar per un advocat a Angers.
{{Article_art_de_la_setmana_02}} - discussi?? - edici?? - historial
George Gordon Byron, poeta angl??s, 6?? Bar?? de Byron, i m??s conegut com Lord Byron (* Londres (Anglaterra), 22 de gener de 1788 ??? ??? Missolonghi (Gr??cia); 19 d'abril de 1824), f??u un poeta angl??s considerat un dels escriptors m??s vers??tils i importants del Romanticisme, essent les seves obres m??s conegudes els poemes narratius Pelegrinatge de Childe Harold i Don Juan. L'??ltima obra va quedar incomplerta per la seva mort.
La fama de Lord Byron no es deu nom??s als seus escrits sin?? que tamb?? ??s deguda a la seva vida plena d'extravag??ncies i esc??ndols: les seves nombroses amants, deutes, separacions, al??legacions per incest i sodomia, etc. Els fets que m??s destaquen de la seva agitada vida per??, s??n la seva participaci?? en revolucions a It??lia i a Gr??cia, sobretot la segona (Guerra de l'independ??ncia grega), ja que degut a aquesta (va viatjar per lluitar al costat dels grecs) va morir (es creu que de mal??ria).
{{Article_art_de_la_setmana_03}} - discussi?? - edici?? - historial
El Gazophylacium Catalano-Latinum ??s un diccionari catal??-llat??, destinat a l???estudi d???aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulach, impr??s a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i germ?? de l'autor.
El seu t??tol i dades complertes s??n: Gazophylacium Catalano-Latinum, dictiones phrasibus illustratas, ordine literario comprehendens, cui subjicitur irregularium verborum elenchus. Auctore Joanne Lacavalleria et Dulach V.I.D. Anno 1696. Barcinone: apud Antonium Lacavalleria, In Via Libraria.
{{Article_art_de_la_setmana_04}} - discussi?? - edici?? - historial
Alan Parkinson, nascut el 29 de juliol 1949 a Darlington (Regne Unit), ??s un fot??graf i un investigador en arts pl??stiques angl??s que viu a Gex (Fran??a) i que t?? un taller a Nottingham.
Despr??s de les seves estudis a la Trent University a Nottingham va ensenyar l'art de la fotografia i del film de 1981 a 1985.
A l'inici dels anys 1980 va comen??ar a experimentar amb esculptures pneum??tiques. S'inspira de formes de l'arquitectura g??tica i isl??mica i de les concepcions org??niques de l'arquitectura de Frei Otto i d'Antoni Gaud?? i Cornet.
{{Article_art_de_la_setmana_05}} - discussi?? - edici?? - historial
James Augustine Aloysius Joyce, o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irland??s, (2 de febrer de 1882 - 13 de gener de 1941) fou un poeta i escriptor irland??s, generalment considerat un dels m??s influents del segle XX. Se'l coneix especialment per les narracions de Dublinesos (1914) i les novel??les Retrat de l'artista adolescent (1916), Ulisses (1922) i Finnegans Wake (1939).
{{Article_art_de_la_setmana_06}} - discussi?? - edici?? - historial
Hugo Pratt (15 de juny de 1927, Rimini, It??lia - 20 d'agost de 1995, Grandvaux, prop de Lausanna, Su??ssa) fou un dibuixant de c??mic itali?? que combinava un gran talent per contar hist??ries amb una gran recerca hist??rica com en el cas de Corto Malt??s i d'altres s??ries. Va ser declarat membre del Comic Book Hall of Fame el 2005.
{{Article_art_de_la_setmana_07}} - discussi?? - edici?? - historial
La Masia Freixa ??s un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia. Constru??da el 1896, va ser pensada originalment com a f??brica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Llu??s Muncunill i Parellada, que la va transformar en la resid??ncia familiar de l???industrial t??xtil Josep Freixa. L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d???arcs i voltes d???inspiraci?? gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una alta torre.
{{Article_art_de_la_setmana_08}} - discussi?? - edici?? - historial
La Sainte-Chapelle de Par??s, amb la seva alta i esmolada silueta, ??s una capella g??tica, estreta i coberta amb volta, que va ser constru??da per sant Llu??s, rei de Fran??a, al 1264, el qual la va manar construir per a guardar-hi la corona d'espines i un tros de la creu de Crist, aix?? com diverses rel??quies. Precisament Sainte-Chapelle ??s un nom franc??s que literalment vol dir "Capella Santa".
{{Article_art_de_la_setmana_09}} - discussi?? - edici?? - historial
Cantar de M??o Cid, cantar de gesta an??nim, que se suposa que fou compost a principis del segle XII.
Tan sols es conserva un text escrit el 1307 i no publicat fins al segle XVIII. ??s un document molt valu??s pel seu car??cter hist??ric, que ens d??na a con??ixer l'??poca que va ser compost: costums, classes socials i esdeveniments, entre altres.
Liter??riament segueix el model de l'??pica francesa, per?? amb m??s escenes dom??stiques que apropen l'obra als lectors, com acostuma a passar en les adaptacions espanyoles. Era una obra que es transmetia oralment per?? s'ha conservat perqu?? va ser escrita una de les seves versions.
{{Article_art_de_la_setmana_10}} - discussi?? - edici?? - historial
Blumfeld (en alemany, literalment, ??camp-en-flor??) era un conjunt musical alemany reconegut dins l'escena independent no nom??s del seu pa??s, sin?? tamb?? de Su??ssa i ??ustria, per oferir un particular estil de rock semiac??stic amb lletres expl??citament cr??tiques.
{{Article_art_de_la_setmana_11}} - discussi?? - edici?? - historial
Max Linder, nom art??stic de Gabriel-Maximilien Lieuvielle (Caverne, Gironde, 1882- Par??s, 1925) actor i director de cinema i teatre, va ser el primer gran c??mic del cinema i un del m??s grans mestres de la pantomima del segle XX.
{{Article_art_de_la_setmana_12}} - discussi?? - edici?? - historial
Michel Gondry (Versalles, Fran??a, 8 de maig de 1964) ??s un director de cinema, anuncis, i v??deos musicals, destacat pel seu innovador estil visual i la seva manipulaci?? de la posada en escena.
La seva carrera com realitzador va comen??ar amb la direcci?? de v??deos musicals per a la banda de rock francesa Oui Oui, de la qual era tamb?? bateria. L'estil dels seus v??deos va cridar l'atenci?? de la cantant Bj??rk, qui li va demanar dirigir el v??deo per a la seva can???? Human Behavior.
{{Article_art_de_la_setmana_13}} - discussi?? - edici?? - historial
L'Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al per??ode art??stic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, XV i XVI. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Hist??ria de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitect??nic previ: el g??tic.
Produeix innovacions en diferents esferes: tant en els mitjans de producci?? com en el llenguatge arquitect??nic, que es plasm?? en una adient i complerta teoritzaci??.
{{Article_art_de_la_setmana_14}} - discussi?? - edici?? - historial
Joan Rosembach . Nascut al S. XV a Heidelberg (Alemanya), mor?? el novembre de 1530 a Barcelona. Fou un prevere i tip??graf catal??, d'or??gen alemany.
Se'l considera l'impressor o tip??graf probablement m??s important del seu temps a Catalunya. De jove es despla???? a Catalunya, com un m??s dels alemanys que hi introdu??ren la tipografia. Cap al 1492 consta que ja estava establert a Barcelona, si b?? en anys anteriors havia treballat a Val??ncia. Va establir-se temporalment a Tarragona, segurament de forma discont??nua, entre el 1498 i el 1500. Igualment, entre el 1500 i el 1503 alterna la seva resid??ncia entre Barcelona i Perpiny??, on hi imprimeix el Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan.
{{Article_art_de_la_setmana_15}} - discussi?? - edici?? - historial
Vict??ria G??mez Cima, coneguda amb el nom art??stic de Vict??ria dels ??ngels o Victoria de los ??ngeles, ( Barcelona 1923 - ??d. 2005 ) fou una soprano d'??pera catalana.
L'any 1945 va fer el seu debut professional al Liceu en el paper de la Comtessa a les Noces de Figaro. Despr??s de guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Ginebra l'any 1947, va cantar la Salud a la La vida breve de Manuel de Falla amb la BBC a Londres l'any 1948.
{{Article_art_de_la_setmana_16}} - discussi?? - edici?? - historial
Els Ballets Russos (en franc??s: Ballets Russes) va ser una c??lebre companyia de ballet creada l'any 1907 per l'empresari rus Sergei Diaghilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, dirigits pel gran core??graf Marius Petipa. Des de 1909, la companyia va comen??ar les seues gires internacionals i el 1911 s'independitza dels Ballets Imperials. Va esdevenir una companyia independent, resident primer en el Th????tre Mogador de Par??s, i despr??s a Montecarlo, Par??s i Londres.
{{Article_art_de_la_setmana_17}} - discussi?? - edici?? - historial
La Columna de Traj?? o Columna Trajana (en llat?? Columna Traiani, en itali?? Colonna di Traiano) ??s un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Traj??. Es troba al F??rum de Traj??, a prop del mont Quirinal, al nord del F??rum Rom??. Acabada l'any 114, ??s una columna de 30 metres d'altura (38 m si incloem el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les vict??ries de Traj?? davant els dacis, un poble de Romania.
{{Article_art_de_la_setmana_18}} - discussi?? - edici?? - historial
Tint??n (en franc??s Tintin) ??s un personatge de ficci?? portat al m??n del c??mic pel dibuixant belga Georges Remi, m??s conegut com Herg?? (apel??latiu compost de les primeres lletres del seu cognom i nom, segons la pron??ncia francesa).
Tint??n representa un jove reporter intr??pid que, acompanyat del seu inseparable gosset Mil??, s'embarcar?? en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents i a enfrontar-se a tota una colla de malvats (Rastap??pulos, Allan, el doctor M??ller, etc.), envoltat dels seus amics (el capit?? Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupont i Dupond).
{{Article_art_de_la_setmana_19}} - discussi?? - edici?? - historial
El palau de Diocleci?? ??s la resid??ncia imperial fortificada constru??da per l'emperador Diocleci?? sobre la costa d??lmata per retirar-s'hi despr??s de la seva abdicaci?? volunt??ria l'any 305. ??s un dels edificis de l'Antiguitat tardana m??s ben conservats i els vestigis s??n preservats en el cor hist??ric de Split, a Cro??cia.
{{Article_art_de_la_setmana_20}} - discussi?? - edici?? - historial
La literatura russa fa refer??ncia a la literatura feta a R??ssia, pels immigrants d'aquest pa??s o per altres autors que han utilitzat el rus en nombrosos pa??sos, alguns dels quals han format part de R??ssia o de la Uni?? Sovi??tica. Abans del segle XIX s'havia produ??t bastant poc, i ??s en aquest segle quan s'esdev?? el segle d'or de la literatura russa amb le poeta Pushkin i dels grans novel??listes Lle?? Tolstoi i Fi??dor Dostoievski. Amb el didactisme sovi??tic la producci?? liter??ria s'estanc?? per?? a trav??s dels dissidents tamb?? trob?? noves expressions amb autors com Aleksandr Solzhenitsyn i Bor??s Pasternak. Amb la caiguda de la URSS noves prespectives s'han obert a la literatura russa.
{{Article_art_de_la_setmana_21}} - discussi?? - edici?? - historial
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari juli??; 3 de maig de 1616 del calendari gregori??) va ser un dramaturg, poeta i actor angl??s.
Els seus pares, John Shakespeare i Mary Arden van tenir vuit fills dels quals Shakespeare n???era el tercer i el primer home de la fam??lia. John Shakespeare era comerciant de llanes, pells i guants, a m??s de corredor de finques i posteriorment administrador de l???Ajuntament.
{{Article_art_de_la_setmana_22}} - discussi?? - edici?? - historial
Charles Laughton (nascut l'1 de juliol de 1899 a Scarborough (Yorkshire, Anglaterra - mort el 15 de desembre de 1962 a Los Angeles, Calif??rnia, Estats Units) va ser un actor i director de cinema i teatre nascut al Regne Unit i nacionalitzat ciutad?? estatunidenc el 1950 .
Potser m??s conegut pel p??blic d'avui dia com el director de The Night of the Hunter, Charles Laughton va ser tamb?? un actor gran entre els grans, tant al teatre com al cinema. Billy Wilder va dir d'ell que era el millor actor amb qui mai havia treballat... de fet, afegia Wilder amb entusiasme, en la seva opini??, Laughton era "el m??s gran de tots els actors".
{{Article_art_de_la_setmana_23}} - discussi?? - edici?? - historial
Llu??s Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) ??s un m??sic i cantautor catal?? que va pert??nyer al grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la Nova Can????. Com a artista comprom??s amb el seu entorn, ha sigut un referent, ja no nom??s musical, sin?? tamb?? intel??lectual de tres generacions.
{{Article_art_de_la_setmana_24}} - discussi?? - edici?? - historial
El Rococ?? ??s un moviment art??stic nascut a Fran??a, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730 i 1760.
El rococ?? es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l'art oriental i especialment en els temes galants i amorosos. ??s un art b??sicament mund??, sense influ??ncies religioses, que tracta temes de la vida di??ria i de les relacions humanes. ??s un estil que busca reflectir el que ??s agradable, refinat, ex??tic i sensual.
{{Article_art_de_la_setmana_25}} - discussi?? - edici?? - historial
Vaslav Fomich Nijinsky fou un ballar?? i core??graf rus, fill de pares polonesos. Va n??ixer el 12 de Mar?? de 1890 a K??ev, Ucra??na, (en aquells moments formava part de l'Imperi Rus), i va morir el 8 d'abril de 1950 a Londres, Anglaterra.
Els seus pares, Thomas i Eleonora, li van transmetre la seva passi?? per la dansa ja que ells tamb?? exercien aquesta disciplina. Nijinsky tingu?? un germ?? gran, Stanislas que patia lesions neurol??giques greus com a conseq????ncia, es creu, d'una caiguda a la inf??ncia i una germana m??s petita, Bronislava que es dedic?? tamb?? a la coreografia.
{{Article_art_de_la_setmana_26}} - discussi?? - edici?? - historial
Dogma 95 (en dan??s Dogme 95) ??s un moviment f??lmic desenvolupat al 1995 pels directors danesos Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Soren Kragh-Jacobsen. La seva meta ??s produir pel??l??cules simples, sense modificacions en la post-producci??, posant ??mfasi en el desenvolupament dram??tic.
Al 1995 Lars Von Trier i un grup de directors entre ells Thomas Vinterberg i Soren Kragh-Jacobsen van donar a con??ixer un document en el qual plantejaven la necessitat de modificar la forma de realitzar el relat cinematogr??fic. Aquest document va resultar ser l'impuls inicial d'un moviment anomenat Dogma 95 (Dogme 95).
{{Article_art_de_la_setmana_27}} - discussi?? - edici?? - historial
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista catal??.
Nascut al carrer del Pi de Barcelona, era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, un indi?? que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a L'Havana, i de Merc?? Mayol, filla de can Mayol de la pla??a situada al carrer dels Banys de la Garriga. El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperan??a Linares. Va morir, sense deixar descend??ncia, a la casa de la Garriga el 15 de setembre de 1937 i va ser enterrat al cementiri de la Doma.
{{Article_art_de_la_setmana_28}} - discussi?? - edici?? - historial
Joseph Maurice Ravel, (Ciboure, Pirineus Atl??ntics, 7 de mar?? 1875 ??? Par??s, 28 de desembre 1937), compositor franc??s del segle XX. La seua obra, amb un estil neocl??ssic auda??, ??s el fruit d'una her??ncia complexa i de recerques musicals que han revolucionat el piano i la m??sica orquestral. Reconegut com un mestre de l'orquestraci?? i un artes?? meticul??s, conre?? la perfecci?? formal tot restant profundament hum??, Ravel va excel??lir en evocar ??els jocs m??s subtils de la intel??lig??ncia i les expansions m??s secretes del cor?? (Le Robert).
Autor del c??lebre Bolero, ??s actualment un dels compositors m??s interpretats arreu del m??n.
{{Article_art_de_la_setmana_29}} - discussi?? - edici?? - historial
El Centre Pompidou ??s el nom m??s comunament emprat per a designar al Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de Par??s (Fran??a) dissenyat pels llavors joves arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers.
Va ser inaugurat el 31 de gener de 1977. Es tracta, a m??s, d'un edifici que alberga una biblioteca amb m??s de 2.000 places, oberta al p??blic (al contrari que la Biblioteca Nacional de Fran??a, coneguda com Biblioteca Mitterrand, reservada als investigadors).
{{Article_art_de_la_setmana_30}} - discussi?? - edici?? - historial
Tirant lo Blanc (Tirant lo Blanch a l'original) ??s l'obra m??s important de l'escriptor valenci?? Joanot Martorell i est?? considerada la millor novel??la de cavalleries en llengua catalana. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1468, fou publicada a Val??ncia l'any 1490 i reeditada a Barcelona el 1497. Les traduccions al castell?? i a l'itali?? no es feren esperar.
Ignorem si Joanot Martorell en morir havia acabat la seva obra; el que es pensava ??s que quan es public?? a Val??ncia el 1490 fos m??s o menys retocada per Mart?? Joan de Galba, segons deia el colof?? de l'obra.
{{Article_art_de_la_setmana_31}} - discussi?? - edici?? - historial
Els Pets ??s un grup de rock catal?? i pop rock, liderat per Llu??s Gavald??, originari del poble de Constant?? (Tarragon??s).
Els seus components s??n el ja citat Llu??s Gavald?? a la veu i guitarra, que n'??s tamb?? el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Fal??n C??ceres al baix. En els dos primers discos tamb?? formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyen habitualment unes coristes anomenades Les Llufes. Al trio fundador oficial s'hi sumen tres m??sics m??s: Jordi Picazos (guitarra, mandolina), Marc Grasas (guitarra, veu) i Joan Pau Chaves (teclats).
{{Article_art_de_la_setmana_32}} - discussi?? - edici?? - historial
Giovanni Pierluigi da Palestrina (4 de mar?? del 1525 - 2 de febrer del 1594) compositor itali??, un dels m??s famosos del Renaixement. Est?? considerat com a l'autor m??s representatiu d'obres polif??niques ajustades a les noves exig??ncies de la Contrareforma.
Va n??ixer a Palestrina, poblaci?? propera a Roma cap el 1525, que en aquells dies formava part dels Estats Vaticans.
{{Article_art_de_la_setmana_33}} - discussi?? - edici?? - historial
Robert Louis Balfour Stevenson (Edimburg, 13 de novembre de 1850 ??? Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894), escriptor escoc??s.
??s autor d'algunes de les hist??ries fant??stiques i d'aventures m??s populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut cl??ssiques.
Provinent d???una fam??lia burgesa, Stevenson va passar un inf??ncia feli?? i despreocupada. A causa de la seva prec??ria salut la seva mare no el va fer cursar en cap estudi, i aix?? va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolesc??ncia va acompanyar el seu pare en els seus freq??ents viatges.
{{Article_art_de_la_setmana_34}} - discussi?? - edici?? - historial
La Catedral de Palma, o Seu de Mallorca (popularment la Seu), ??s el principal edifici religi??s de la ciutat de Palma, seu episcopal de la d????cesi de Mallorca. ??s d'estil g??tic catal?? i famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. El seu tret principal, per??, ??s la seva situaci??, a l'acr??poli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l'Almudaina i el palau episcopal.
{{Article_art_de_la_setmana_35}} - discussi?? - edici?? - historial
La Galeria Nacional d'Art (en angl??s: National Gallery of Art o NGA) ??s un museu d'art, que es troba al National Mall de Washington D.C. El museu es va fundar el 1937 per un acta del Congr??s dels Estats Units, amb fons per a la construcci?? i una sustanciosa col??lecci?? d'art de Andrew W. Mellon. Samuel H. Kress va contribuir a la col??lecci?? original d'art itali??.
{{Article_art_de_la_setmana_36}} - discussi?? - edici?? - historial
Richard Starkey (Liverpool 7 de juliol del 1940), conegut com a Ringo Starr, ??s un m??sic brit??nic fam??s per haver estat bateria i cantant del grup de rock The Beatles. Starr va contraure matrimoni amb Maureen Cox l'any 1965 i van tenir tres fills, Zak, Jason, i Lee. La parella es divorci?? el 1975 i l'any 1981 Starr es va casar amb l'actriu Barbara Bach, famosa per haver estat "noia Bond") a la pel??l??cula The Spy Who Loved Me de la s??rie cinematogr??fica del popular agent James Bond.
{{Article_art_de_la_setmana_37}} - discussi?? - edici?? - historial
Harry Potter i la pedra filosofal ??s una pel??l??cula de gran ??xit taquiller, estrenada el 2001, basada en la novel??la del mateix nom escrita per J. K. Rowling.
Abans de l'??xit del primer llibre, la Warner Bros va comprar els drets de la pel??l??cula a baix preu.
La pel??l??cula obtingu?? 968 milions de d??lars de benefeci, essent la tercera pel??l??cula amb m??s guany de la hist??ria, despr??s de Tit??nic i la tercera part de El Senyor dels Anells. Va rebre tres nominacions a l'Oscar.
{{Article_art_de_la_setmana_38}} - discussi?? - edici?? - historial
Fill del tamb?? cavaller i poeta Pere March, Ausi??s March va n??ixer probablement, segons diferents investigacions, a Gandia en 1397 (o a Val??ncia en 1400). De molt jove prengu?? part en les expedicions que Alfons el Magn??nim realitz?? pel Mediterrani.
A partir dels vint-i-set anys ja no eixiria de la seua terra. Primer a Gandia, on administrava les seues propietats i m??s tard a Val??ncia, on tingu?? una vida molt moguda i desordenada.
{{Article_art_de_la_setmana_39}} - discussi?? - edici?? - historial
Gustavo Adolfo Dom??nguez Bastida, m??s conegut com Gustavo Adolfo B??cquer (va adoptar aquest sobrenom seguint els passos del seu germ??, el pintor Valeriano B??cquer, (Sevilla, 17 de febrer 1836 - Madrid, 22 de desembre 1870), poeta i narrador espanyol, del Literatura rom??ntica.
{{Article_art_de_la_setmana_40}} - discussi?? - edici?? - historial
Els goigs s??n composicions po??tiques, de caire popular, que es canten a la Mare de D??u, a Crist o als sants. Es canten col??lectivament, en el marc d'un acte religi??s de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una process??... La seva finalitat consisteix a donar gr??cies pels b??ns rebuts, o b?? com a preg??ria per demanar la salut f??sica o espiritual de la comunitat.
{{Article_art_de_la_setmana_41}} - discussi?? - edici?? - historial
L'??pera ??s un espectacle on s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral una narraci?? o hist??ria. Amb molt d'auge entre l'alta burgesia i la noblesa dels ??ltims segles, un dels centres d'??pera m??s importants del sud d'Europa ??s el Liceu de Barcelona, constru??t per la burgesia catalana.
{{Article_art_de_la_setmana_42}} - discussi?? - edici?? - historial
Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) fou un escriptor, poeta i periodista empordan??s. Va n??ixer a Figueres el 16 de maig de 1902. A l'institut Ramon Muntaner de Figueres, coincideix amb Salvador Dal??, donant inici a una amistat que es mantindr?? tota la vida. Obt?? el doctorat en lleng??es cl??ssiques per la Universitat de Barcelona (amb una tesi sobre el paisatge en la poesia d'Homer), i posteriorment inicia un fecunda activitat liter??ria, centrada principalment en la poesia. Com a poeta aconsegueix la Flor Natural dels Jocs Florals de Girona, Mallorca, Barcelona, Sant Sadurn?? d'Anoia, entre d'altres. Va col.laborar tamb?? amb diferents diaris i revistes (La Vanguardia, Diari de Barcelona, Telestel, etc.).
{{Article_art_de_la_setmana_43}} - discussi?? - edici?? - historial
Vicent Andr??s Estell??s (Burjassot 1924 - Val??ncia 1993). Periodista i poeta valenci??, potser el m??s important poeta valenci?? del segle XX i dels m??s reconeguts en la nostra llengua. Se???l considera com el principal renovador de la poesia valenciana contempor??nia, i s???arriba a dir que ??s el millor poeta valenci?? des de l?????poca d'Ausi??s March i Ro??s de Corella.
{{Article_art_de_la_setmana_44}} - discussi?? - edici?? - historial
Un quartet de corda ??s un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o b?? una pe??a musical escrita per a aquest conjunt.
Encara que qualsevol combinaci?? de quatre instruments de corda pot ser qualificada de quartet de corda, en la pr??ctica el terme es refereix a un conjunt consistent en dos violins (el "primer" viol??, que habitualment es fa c??rrec de la l??nia mel??dica en les notes m??s altes del seu registre, i el "segon" viol??, que es fa c??rrec de l'harmonia en notes m??s baixes), una viola i un violoncel.
{{Article_art_de_la_setmana_45}} - discussi?? - edici?? - historial
La Piet?? (1498-99) de Michelangelo ??s una escultura de marbre que es troba a la Bas??lica de Sant Pere a Roma, la primera d'almenys dues obres amb la mateixa tem??tica de l'artista. L'est??tua fou encarregada pel cardenal franc??s Jean de Billheres, que era un representant a Roma. L'est??tua es feu pel monument funerari del cardenal, per?? es mogu?? a la seva localitzaci?? present, la primera capella a la dreta quan hom entra a la bas??lica, al segle XVIII.
{{Article_art_de_la_setmana_46}} - discussi?? - edici?? - historial
La sardana ??s una dansa popular catalana i ??s el ball nacional de Catalunya. ??s ballada en cercle i amenitzada amb la m??sica d???una orquestra anomenada cobla. El nom pot fer refer??ncia tant al ball com a la m??sica.
Un nombre indeterminat de balladors formen un cercle agafant-se de les mans i mirant al centre, ballant en rotllana cap a dreta i esquerra amb tempo canviant, encara que principalment lent i concentrat.
{{Article_art_de_la_setmana_47}} - discussi?? - edici?? - historial
Johannes Vermeer o Jan Vermeer (batejat a Delft, Pa??sos Baixos, el 31 d'octubre de 1632, i mort al mateix lloc el 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerland??s especialitzat en interiors dom??stics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels m??s grans de tots els temps.
{{Article_art_de_la_setmana_48}} - discussi?? - edici?? - historial
Henryk Adam Aleksander Pius Sienkiewicz, conegut amb el pseud??nim de Litwos, ( Wola Okrzejska, Pol??nia 1846 - Vevey, Su??ssa 1916 ) fou un periodista i escriptor polon??s guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1905.
Henryk va n??ixer el 5 de maig de 1846 a la ciutat de Wola Okrzejska, poblaci?? situada al voivodat de Lublin. Es va iniciar com a periodista l'any 1869, realitzant diversos viatges entre 1876 i 1879, treballant als Estats Units com enviat especial entre 1876 i 1878.
{{Article_art_de_la_setmana_49}} - discussi?? - edici?? - historial
L'expressi?? arts liberals fa refer??ncia a les arts conreades per "homes lliures" en oposici?? a les "arts vulgars", aquesta dicotomia es heretada de l'antiguitat cl??ssica i es mant?? durant l'edat mitjana, per?? aleshores s'oposava a les arts mec??niques. El terme arts liberals designava els estudis que tenien com prop??sit oferir coneixements generals i destreses intel??lectuals abans que destreses professionals o ocupacionals especialitzades.
{{Article_art_de_la_setmana_50}} - discussi?? - edici?? - historial
 |
| Premi Nobel de Literatura (1964) |
Jean-Paul Sartre ( Par??s, Fran??a 1905 - ??d. 1980 ) fou un intel??lectual comprom??s amb la realitat social i un autor prol??fic, fil??sof, escriptor de teatre, assaig i novel??la, cr??tic literari i periodista franc??s, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1964, el qual va rebutjar en protesta pels valors burgesos que representava.
Va n??ixer el 21 de juny de 1905 a la ciutat de Par??s fill de Jean-Baptiste Sartre, un oficial naval, i Anne-Marie Schweitzer, cosina d'Albert Schweitzer. La mort del seu pare als 15 anys li marc?? la inf??ncia, i gr??cies a l'educaci?? rebuda per part del seu avi matern mostr?? inter??s per la literatura cl??ssica.
{{Article_art_de_la_setmana_51}} - discussi?? - edici?? - historial
El Museu Guggenheim de Bilbao (en basc Guggenheim Bilbao Museoa) ??s un museu d'art contemporani situat en aquesta ciutat del Pa??s Basc. Es tracta d'un dels diversos museus de la Fundaci?? Solomon R. Guggenheim.
El museu va ser obert com part d'un esfor?? de revitalitzaci?? de la ciutat de Bilbao i la prov??ncia de Biscaia portada a terme per les administracions publiques del Pa??s Basc. Gaireb?? des de la seva obertura el museu es va convertir en una important atracci?? tur??stica atraient visitants de nombrosos pa??sos i constituint el s??mbol m??s important de la ciutat de Bilbao.
{{Article_art_de_la_setmana_52}} - discussi?? - edici?? - historial
Juan Adsuara Ramos (Castell?? de la Plana, 1893-1973) fou un escultor valenci??.
Aconsegueix una beca per a anar a estudiar a la Real Acad??mia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, on va treballar en un lloc de modelatge dins un taller de medalles commemoratives i m??s tard en els tallers Granda, que es dedicaven a la imagineria. L'any 1920 munta el seu propi taller, doncs ja a partir d'aquesta data el seu ??xit va en augment i t?? enc??rrecs de retrats i de monuments.
{{Article_art_de_la_setmana_53}} - discussi?? - edici?? - historial
Articles per tem??tica: Andorra ?? Arts Visuals ?? Astronomia ?? B??squet ?? Biografies ?? Biologia ?? Biotecnologia ?? Catalunya ?? Ci??ncia ?? Ci??ncies de la salut ?? Economia ?? Entreteniment ?? Filosofia ?? Filosofia oriental ?? F??sica ?? F??rmula 1 ?? Futbol ?? Geografia ?? Hist??ria ?? Ling????stica ?? Llengua catalana ?? Lleng??es ?? Manga ?? Matem??tiques ?? M??xic ?? Mitologia ?? Occit??nia ?? Pa??s Valenci?? ?? Qu??mica ?? Societat ?? Terra Mitjana ?? Tecnologia ?? Uni?? Sovi??tica ?? Videojocs
