Almeida Garrett

De Viquip??dia

Almeida Garrett

Jo??o Baptista da Silva Leit??o de Almeida Garrett, Primer Vescomte Almeida Garrett, (Porto, 4 de febrer de 1799???9 de desembre de 1854) va ser un escriptor portugu??s del Romanticisme que va conrear la poesia, la novel??la i el teatre. D'ideologia liberal, tamb?? s'hi va implicar en la pol??tica.

[edita] Biografia

Jo??o Baptista da Silva Leit??o de Almeida (despr??s Garrett) va n??ixer a Porto. Era fill d'Ant??nio Bernardo da Silva i d'Ana Augusta de Almeida Leit??o. L'any 1809 va fugir de la segona invasi?? francesa de la Pen??nsula Ib??rica, portada a terme per les tropes del general Soult, buscant refugi a Angra do Hero??smo, Illa Terceira, A??ores. Mentre estava a les A??ores, va ser educat pel seu oncle, Alexandre da Sagrada Fam??lia, aleshores bisbe d'Angra. L'any 1818 es va traslladar a Co??mbra per a estudiar dret a la universirtat. El 1818 va publicar O Retrato de Venus, una obra que immediatament va ser censurada, en ser considerada ?? materialista, atea i immoral ??. Va ser en aquesta ??poca quan va adoptar el pseud??nim d'Almeida Garrett.

Tot i que no va prendre part activament en la revoluci?? liberal que va esclatar a Oporto l'any 1820, va contribuir-hi amb dos versos patri??tics, l' Hymno Constitucional i l' Hymno Patri??tico, que els seus amics van copiar i van distribuir pels carrers de Porto. Despr??s de la "Vilafrancada", un colp d'Estat reaccionari portat a terme per l'infant D. Miguel l'any 1823, va haver d'exiliar-se a Anglaterra. Acabava de casar-se amb la bella Lu??sa Midosi, que nom??s tenia 12 o 13 anys d'edat en el moment de contraure matrimoni. Durant la seua estada a Anglaterra, que va passar a Edgbaston (Warwickshire), va entrar en contacte amb el moviment rom??ntic, acusant la influ??ncia de William Shakespeare i Walter Scott, aix?? com la de l'Est??tica g??tica. A l'inici de l'any 1825, Garrett va traslladar-se a Fran??a on va escriure Cam??es (1825) i Dona Branca (1826) ??? poemes que s??n considerats com les primeres obres rom??ntiques de la literatura portuguesa. L'any 1826 va tornar a Portugal, on va romandre dos anys i on va fundar els peri??dics O Portuguez i O Chronista. L'any 1828, sota el mandat del rei Miquel I l'Usurpador, va ser for??at de nou a l'exili, instal??lant-se a Anglaterra. Ac?? va publicar Adozinda i va fer interpretar la seua trag??dia Cat??o al Theatre Royal de Plymouth (vegeu 'Cat??o em Plymouth')

Almeida Garrett, junt amb Alexandre Herculano i Joaquim Ant??nio de Aguiar, van prendre part en el desembarcament de Mindelo, portat a terme durant les Guerres Liberals. Quan finalment es va establir una monarquia constitucional, hi va servir breument com a C??nsol General a Brussel??les; i al seu retorn va ser aclamat com un dels principals orador del liberalisme. Tamb?? va implicar-se en la creaci?? d'un nou teatre portugu??s, escrivint obres de teatre hist??ric com ara Gil Vicente, D. Filipa de Vilhena i O Alfageme de Santar??m.

L'any 1843, va publicar el seu Romanceiro e Cancioneiro Geral, una col??lecci?? de folklore; dos anys despr??s va escriure el primer volum de la seua novel??la hist??rica O Arco de Santana (publicada ??ntegrament l'any 1850, i inspirada en Nostra Senyora de Par??s de Victor Hugo). O Arco de Santana va significar un canvi en l'estil de Garret, vers una prosa m??s complexa i subjectiva que m??s endavant va experimentar ??mpliament amb Viagens na Minha Terra (Viatges a la meua terra - 1846). Aquest innovador estil tamb?? es va deixar sentir en els seus reculls de poesia Flores sem Fruto (Flors sense fruit - 1844) i Folhas Ca??das (Fulles caigudes - 1853).

Ennoblit per la reina Maria II l'any 1852 amb el t??tol de Vescomte d'Almeida Garrett, va ser Ministre d'Afers Exteriors durant nom??s uns quants dies, en el govern del Duc de Saldanha.

Va trencar la seua relaci?? amb Lu??sa Midosi l'any 1835 per a unir-se a la jove de 17 anys Adelaide Pastora l'any 1836 ??? qui va ser la seua companya fins a la mort.

Garrett va morir de c??ncer a Lisboa, a les 6:30 de la vesprada del 9 de desembre de 1854. Va ser soterrat al Cementeri de Prazeres i, el 3 de maig de 1903, les seues restes van ser traslladades al pante?? nacional del Monestir dels Jer??nimos, prop de les despulles d'Alexandre Herculano i Lu??s de Cam??es.