Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al??lah al-Ghafiq??

De Viquip??dia

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al??lah al-Ghafiq?? (en ??rab ?????? ???????????? ???? ?????? ???????? ??????????????, ??Abd ar-Ra???m??n ibn ??Abd All??h al-?????fiq??) (m. prop de Poitiers, 732), val?? de l'??ndalus (721 i 730-732).

Conegut per la seva pietat i devoci?? i per la seva equitat a l'hora de repartir el bot??, quan el 10 de juny del 721 el val?? As-Samh al-Khawlan?? va morir a Tolosa lluitant contra el duc Od??, Eud?? o Eudes d'Aquit??nia, els seus soldats el varen proclamar nou val??. La seva primera decisi?? fou posar a resguard les restes de l'ex??rcit a Narbona, la qual cosa no devia ser f??cil, ja que la retirada quedava tallada per la fortalesa de Carcassona.

L'agost del mateix any, el val?? d'Ifr??qiya va acabar amb la interinitat d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiq??, tot nomenant Anbassa al-Kalb?? nou val??.

Despr??s de la destituci?? d'Al-H??ytham al-Kilab??, el nou val??, Muh??mmad al-Aixja??, el va designar novament val??, per ordre del califa de Damasc, Hixam ibn Abd-al-M??lik, l'any 730. El nou val?? comptava amb el suport califal per prosseguir l'expansi?? musulmana cap al nord, a Ifranja (Fran??a), el que implicava trencar la treva que des del 725 o 726 es mantenia amb el duc (semi-independent) d'Aquit??nia, Od??.

Aquell any i el seg??ent va enviar expedicions a Ast??ries.

El 730 Abd-ar-Rahman al-Ghafiq?? va enviar l'ex??rcit cap al nord, per?? es creu que va donar seguretats al duc Od?? que mantindria la treva. Les forces musulmanes van respectar el territori aquit?? i van avan??ar per la ruta d'Anbassa, ??s a dir seguint la vall del Roine, devastant la regi?? d'Aviny?? i l'Us??s. La incursi?? es va repetir el 731, en qu?? van arribar a Autun, que va ser assetjada sense que pogu??s ser presa. Aquit??nia es va mantenir al marge de la lluita, la qual cosa va ser considerada pel majordom de la cort merovingia, Carles Martell, com una tra??ci??. De fet, Od?? va mantenir una alian??a formal o t??cita amb Abd-ar-Rahman al-Ghafiq?? i amb el val?? de Narbona, Munussa. Quan Abd-ar-Rahman al-Ghafiq?? es va retirar d'Autun i va tornar a Septim??nia, Carles Martell va trencar la treva que es mantenia amb Od?? i va atacar Aquit??nia, probablement a mitjan 731.

Res m??s iniciar-se la guerra entre Carles Martell i Od??, aquest va obtenir una gran vict??ria diplom??tica: el val?? de Narbona, Munussa, que era berber, es va rebel??lar, i va concertar un tractat de pau i una alian??a formal amb Od??. El duc aquit?? s'assegurava aix?? una rereguarda tranquil??la, o potser fins i tot un suport en la seva lluita contra el majordom franc. Munussa, per la seva part, s'assegurava la tranquil??litat a la seva esquena per tal de fer enfront a les forces del val?? de l'??ndalus. A m??s, en cas de necessitat, podia obtenir suport, protecci?? o refugi a Aquit??nia. L'acord entre ambd??s es va segellar amb l'enlla?? de Munussa amb Lamp??gia, filla d'Od??, que probablement va tenir lloc a Bordeus (a on es va despla??ar Munuza). Una vegada fet p??blic l'acord, Munussa es va declarar contrari a la manera com les autoritats ??rabs del valiat tractaven "els seus", ??s a dir els berbers, a la regi?? de Sart??niya (o Sirt??niya) ???territori dels antics ceretans o Ceret??nia, que en ??rab inclou, a m??s de la Cerdanya, altres valls pirinenques???, en defensa dels quals va envair aquesta regi??. Les guarnicions de la zona, que estaven formades per ??rabs del nord, van resistir l'escomesa, recolzades per la poblaci?? local hispanoromana o pels gots (o pels dos grups), per?? van acabar derrotades i Munussa va restar senyor de la regi??. Un bisbe de la zona anomenat Anambad, probablement bisbe d'Urgell, va ser condemnat a morir a la foguera per haver col??laborat amb els ??rabs ???se suposa que l'autoritat moral del bisbe va influir en l'hostilitat de la poblaci?? local als berbers???. Tot i que ??s l'??nic cas conegut, probablement no va ser l'??nic represaliat.

La not??cia de la rebel??li?? va arribar a C??rdova, on residia Abd-ar-Rahman al-Ghafiq??, ja avan??at l'any 731. El fet era tan alarmant que el val?? no va dubtar a trametre tropes sota el comandament del general siri?? Gedhi ben Zey??n. Probablement aquest general va arribar a la regi?? rebel a la tardor del 731. Les forces de Gedhi van atacar la Cerdanya, on es trobava Munussa amb les seves forces. Els berbers van ser ven??uts i Munussa es va refugiar a la capital de la comarca, Ll??via, on poc despr??s va quedar assetjat per Gedhi ben Zey??n, el qual va ordenar tallar el subministrament d'aigua a la ciutat. La situaci?? es va fer desesperada i, essent inevitable la rendici??, Munussa va fugir aprofitant la foscor de la nit, juntament a la seva dona i alguns fidels. Un endarreriment per tal de salvar Lamp??gia de caure en mans dels seus perseguidors, va permetre a les forces sirianes atrapar el grup. Munussa es va negar a rendir-se i, per evitar ser capturat, es va su??cidar llan??ant-se a un precipici. Lamp??gia va ser capturada i enviada al val?? Abd-ar-Rahman al-Ghafiq?? juntament amb el cap tallat de Munussa. La rebel??li?? estava liquidada, per?? calia castigar el duc aquit?? que l'havia recolzat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiq?? va decidir trencar el tractat del 725 i va ordenar la preparaci?? d'un gran ex??rcit que la propera primavera de l'any 732 havia d'assolar Aquit??nia.

El 732 es va escollir la ruta de Pamplona i Roncesvalls per penetrar en el ducat aquit??, tot avan??ant per l'antiga via romana cap a Bordeus, ciutat que va ser presa i ocupada. Tot el pa??s al sud del riu Garona, o a la vora d'aquest riu, va ser saquejat amb virul??ncia durant algun temps. Od?? els va sortir a l'encontre quan els invasors creuaven el riu Dordonya, per?? va ser derrotat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiq?? va avan??ar imparable cap a Angulema i Poitiers, ciutat que va ser saquejada. El duc aquit?? es va veure precisat a recompondre la seva relaci?? amb Carles Martell, al qual no solament va sol??licitar la pau, sin?? que li va oferir la submissi?? i li va demanar ajuda per fer front als musulmans. Carles Martell, que ja s'havia retirat del ducat (probablement avan??at l'any 731), va enviar r??pidament un ex??rcit.

Despr??s de saquejar la regi?? de Poitiers, Abd-ar-Rahman al-Ghafiq?? va prosseguir cap al nord el seu avan??, en direcci?? a l'abadia de Sant Mart?? de Tours. Per?? en el cam?? entre Poitiers i Tours, a uns 20 km al nordest de Poitiers, li van sortir a l'encontre les forces del duc Od??, que ja s'havien reunit amb els refor??os enviats per Carles Martell, i es va lliurar la batalla coneguda com a batalla de Tours (o de Poitiers) pels cristians, i batalla del Balat aix-Xuhad?? (del Cam?? dels M??rtirs) pels musulmans, l'octubre del 732 (ramad?? del 114 H.). Les tropes ??rabs van ser derrotades i Abd-ar-Rahman al-Ghafiq?? hi va trobar la mort. Els sobrevivents es van retirar en desordre cap a Narbona. La data de la batalla ??s incerta, doncs per a uns es va lliurar el dia 8 d'octubre, mentre altres asseguren que va ser a finals de mes.

Precedit per: As-Samh ibn M??lik al-Khawlan??	val?? de l'??ndalus 721 (interinament)	Succe??t per: Anbassa ibn Suhaym al-Kalb??
Precedit per: Muh??mmad ibn Abd-Al??lah al-Aixja??	val?? de l'??ndalus 730???732	Succe??t per: Abd-al-M??lik ibn Q??tan al-Fihr??